PERQUÈ ?

Perquè ERC ara vol que la legalitat espanyola imperi, en lloc de la voluntat expressada democràticament en unes eleccions que han determinat que el president ha de ser Carles Puigdemont? Ho hauran d’explicar i molt bé i ni així.

En termes autonòmics, tenim el dret democràtic que donen les urnes. Tenim la legalitat emanada de la Constitució espanyola i del Estatut retallat. Puigdemont no està inhabilitat, no està fugit de la justícia, no té cap sentencia i el que és més important, encapçalava una candidatura, Junts per Catalunya, que mai va ser impugnada des de l’Estat espanyol. El nostre President i únic és Carles Puigdemont. Altra cosa serà si acceptem si ho ha de ser d’una Catalunya autonòmica intervinguda.

Perquè ERC, ara ens diu que el President legítim Carles Puigdemont, és prescindible? La resposta; ho tenen por, ho creuen que cedint recuperarem les institucions, ho creuen que l’estratègia ara passa per apropar-se als Comuns i Podemites, o directament són tontos, s’han begut l’enteniment i construir la República era un afer circumstancial.

En política s’acostuma a proposar i negociar l’impossible. En democràcia i en un estat de dret, l’impossible pot arribar a ser realitat. Sembla que ERC ja ho ha oblidat.

Espanya, el seu Estat i els seus col·laboradors necessaris, ens estan dient que fer política tenint el control del Estat no cal. Pitjor, són capaços de destruir l’estat de dret i una democràcia primària, si els seus interessos perillen.

Consolidar i subvertir el poder emanat del regim del 78, és l’estratègia definida pel PP i compartida pel PSOE i Ciutadans. Els d’Unidos Podemos van tenir a les seves mans l’oportunitat, ja perduda, utilitzant el procés per sumar sinergies democràtiques. Pensar que dient que Espanya és una nació de nacions i que un Referèndum pactat eren l’oferta per seduir a propis i estranys, obviant la repressió, la corrupció, les clavegueres, les retallades, la manca de divisió dels poders, la malversació del diner públic, en tenien prou, que serien la llum, i depreciant al mateix temps als independentistes demòcrates i al projecte per construir la República catalana, és un error que pagaran a les urnes.

ERC ha tornat ha cometre l’error que ja va cometre governant amb els “socialistes i comunistes ecologistes”. Ni varem tenir més autogovern, ni millor finançament, ni un Estatut a l’alçada. Espanya com sempre no va respectar ni els seus pactes.

ERC hauria de saber que el Govern de Puigdemont, on i eren ERC i el PDeCAT, va fer el que va fer, amb consonància amb el Parlament de Catalunya, per un mandat escrupolosament democràtic d’un programa que Junt pel Si amb el de les CUP van establir. La unilateralitat no la varem imposar nosaltres. Va ser el govern espanyol i el seu Estat.

Si ERC pensa que des de la legalitat imposada, la justícia esperpèntica controlada, i des de una minoria estructural territorial aconseguirem més autogovern i més drets, el que ens estan dient, és que tot el que hem fet fins ara no hauríem d’haver fet.

Marta Rovira, insistentment, demana “una investidura sense riscos penals pels diputats” (El Nacional.cat digital del 2 de Febrer). Joan Tarda que ningú és imprescindible. Masses missatges per confondre’ns.

No és d’estranyar que tots els unionistes vulguin liquidar al President Puigdemont, al que representa, i a tots aquells que li donin suport. Tampoc és d’estranyar que ara, a més de la coincidència estratègica, anti Puigdemont, entre el PSOE i UP, el PSOE digui que l’alternativa al President Puigdemont ha de sortir del independentisme, (Carmen Calvo nº quatre del PSOE al diari digital del 2 de febrer al Mon.cat).

ERC pot tenir una llarga historia, amb màrtirs i una resistència innegable a favor de la democràcia. Estar net com una patena amb el tema de la corrupció, no és cap eximent en política.

Ara però, ERC faria be reflexionant i amb profunditat, que insinuar com estan fent alguns, que existeix la possibilitat d’acceptar que Carles Puigdemont no pot ser President perquè jutges, govern del Rajoy i el seu Estat no ho volen, podria significar que Espanya ha guanyat la partida.

Acceptar-ho, i no és un supòsit, serà la mort política del partit, i a cada declaració que fan des de ERC l’abisme és més a prop.

Sembla que la qüestió de la unitat, de vegades d’acció, i de vegades política, a ERC li rellisca. Si hem sumat majories i definit el projecte republicà, és gracies a la unitat tranversal dels catalans. Pensar que són les estratègies partidistes les que sumen, és una bajanada, i les eleccions del 21 D ho demostra. Junts per Catalunya ha guanyat a ERC contradient a les enquestes i directors de campanya.

ERC té una darrera oportunitat per reconduir i ser algun dia alternativa de País i per la República catalana. Avui i per esvair dubtes, ERC s’ha de posar a les ordres del President Carles Puigdemont i de la seva estratègia. Serà el President el que digui si hem d’obeir, si hem de desobeir, i si hem d’anar a eleccions, i el President del Parlament només ha de fer el que la majoria parlamentaria li demani.

Insistir amb substituir al President legítim Puigdemont, obrirà la caixa dels trons. ERC rebrà i de valent, Junts per Catalunya potser menys, però el que és segur és que rebrem tots els catalans. De fet ara mateix en tenim un tast, però que ningú ho dubti Espanya només treballa per fer presoners i liquidar qualsevol moviment d’alliberament nacional. Per cert els Jordis i Forn tenen per dies a la presó. Junqueras fins que ERC digui obertament que Carles Puigdemont no és el triat i és sumi al bloc anti Puigdemont, continuarà empresonat. Esperem que no succeeixi. Queda dit i després que ningú plori.

​Per cert el PDeCAT, també s’hauria de posar a les ordres del President Carles Puigdemont sense fissures. Ara no és l’hora dels partits. Ara és l’hora de construir la República catalana.

---