ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

PERQUÈ ?

3/2/2018

0 Comments

 
Picture

Perquè ERC ara vol que la legalitat espanyola imperi, en lloc de la voluntat expressada democràticament en unes eleccions que han determinat que el president ha de ser Carles Puigdemont? Ho hauran d’explicar i molt bé i ni així.

En termes autonòmics, tenim el dret democràtic que donen les urnes. Tenim la legalitat emanada de la Constitució espanyola i del Estatut retallat. Puigdemont no està inhabilitat, no està fugit de la justícia, no té cap sentencia i el que és més important, encapçalava una candidatura, Junts per Catalunya, que mai va ser impugnada des de l’Estat espanyol. El nostre President i únic és Carles Puigdemont. Altra cosa serà si acceptem si ho ha de ser d’una Catalunya autonòmica intervinguda.

Perquè ERC, ara ens diu que el President legítim Carles Puigdemont, és prescindible? La resposta; ho tenen por, ho creuen que cedint recuperarem les institucions, ho creuen que l’estratègia ara passa per apropar-se als Comuns i Podemites, o directament són tontos, s’han begut l’enteniment i construir la República era un afer circumstancial.

En política s’acostuma a proposar i negociar l’impossible. En democràcia i en un estat de dret, l’impossible pot arribar a ser realitat. Sembla que ERC ja ho ha oblidat.

Espanya, el seu Estat i els seus col·laboradors necessaris, ens estan dient que fer política tenint el control del Estat no cal. Pitjor, són capaços de destruir l’estat de dret i una democràcia primària, si els seus interessos perillen.

Consolidar i subvertir el poder emanat del regim del 78, és l’estratègia definida pel PP i compartida pel PSOE i Ciutadans. Els d’Unidos Podemos van tenir a les seves mans l’oportunitat, ja perduda, utilitzant el procés per sumar sinergies democràtiques. Pensar que dient que Espanya és una nació de nacions i que un Referèndum pactat eren l’oferta per seduir a propis i estranys, obviant la repressió, la corrupció, les clavegueres, les retallades, la manca de divisió dels poders, la malversació del diner públic, en tenien prou, que serien la llum, i depreciant al mateix temps als independentistes demòcrates i al projecte per construir la República catalana, és un error que pagaran a les urnes.

ERC ha tornat ha cometre l’error que ja va cometre governant amb els “socialistes i comunistes ecologistes”. Ni varem tenir més autogovern, ni millor finançament, ni un Estatut a l’alçada. Espanya com sempre no va respectar ni els seus pactes.

ERC hauria de saber que el Govern de Puigdemont, on i eren ERC i el PDeCAT, va fer el que va fer, amb consonància amb el Parlament de Catalunya, per un mandat escrupolosament democràtic d’un programa que Junt pel Si amb el de les CUP van establir. La unilateralitat no la varem imposar nosaltres. Va ser el govern espanyol i el seu Estat.

Si ERC pensa que des de la legalitat imposada, la justícia esperpèntica controlada, i des de una minoria estructural territorial aconseguirem més autogovern i més drets, el que ens estan dient, és que tot el que hem fet fins ara no hauríem d’haver fet.

Marta Rovira, insistentment, demana “una investidura sense riscos penals pels diputats” (El Nacional.cat digital del 2 de Febrer). Joan Tarda que ningú és imprescindible. Masses missatges per confondre’ns.

No és d’estranyar que tots els unionistes vulguin liquidar al President Puigdemont, al que representa, i a tots aquells que li donin suport. Tampoc és d’estranyar que ara, a més de la coincidència estratègica, anti Puigdemont, entre el PSOE i UP, el PSOE digui que l’alternativa al President Puigdemont ha de sortir del independentisme, (Carmen Calvo nº quatre del PSOE al diari digital del 2 de febrer al Mon.cat).

ERC pot tenir una llarga historia, amb màrtirs i una resistència innegable a favor de la democràcia. Estar net com una patena amb el tema de la corrupció, no és cap eximent en política.

Ara però, ERC faria be reflexionant i amb profunditat, que insinuar com estan fent alguns, que existeix la possibilitat d’acceptar que Carles Puigdemont no pot ser President perquè jutges, govern del Rajoy i el seu Estat no ho volen, podria significar que Espanya ha guanyat la partida.

Acceptar-ho, i no és un supòsit, serà la mort política del partit, i a cada declaració que fan des de ERC l’abisme és més a prop.

Sembla que la qüestió de la unitat, de vegades d’acció, i de vegades política, a ERC li rellisca. Si hem sumat majories i definit el projecte republicà, és gracies a la unitat tranversal dels catalans. Pensar que són les estratègies partidistes les que sumen, és una bajanada, i les eleccions del 21 D ho demostra. Junts per Catalunya ha guanyat a ERC contradient a les enquestes i directors de campanya.

ERC té una darrera oportunitat per reconduir i ser algun dia alternativa de País i per la República catalana. Avui i per esvair dubtes, ERC s’ha de posar a les ordres del President Carles Puigdemont i de la seva estratègia. Serà el President el que digui si hem d’obeir, si hem de desobeir, i si hem d’anar a eleccions, i el President del Parlament només ha de fer el que la majoria parlamentaria li demani.

Insistir amb substituir al President legítim Puigdemont, obrirà la caixa dels trons. ERC rebrà i de valent, Junts per Catalunya potser menys, però el que és segur és que rebrem tots els catalans. De fet ara mateix en tenim un tast, però que ningú ho dubti Espanya només treballa per fer presoners i liquidar qualsevol moviment d’alliberament nacional. Per cert els Jordis i Forn tenen per dies a la presó. Junqueras fins que ERC digui obertament que Carles Puigdemont no és el triat i és sumi al bloc anti Puigdemont, continuarà empresonat. Esperem que no succeeixi. Queda dit i després que ningú plori.

​Per cert el PDeCAT, també s’hauria de posar a les ordres del President Carles Puigdemont sense fissures. Ara no és l’hora dels partits. Ara és l’hora de construir la República catalana.

0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.