Tenim arguments. Els hem anat bastin al llarg dels segles, anys i mesos. Ara, la majoria de catalans han passat d’autonomistes a voler la independència, però no en tenim prou. La tasca pendent que ara toca és explicar, detallar els arguments, i fer que arribin a tots aquells que a dia d’avui no n’estan convençuts del tot.
Josep Rull, Coordinador general de CDC, l’altre dia ho va exposar amb claredat i rotunditat. És el moment d’aprofundir explicant perquè volem i necessitem la Independència de Catalunya, com hi hem d’arribar i amb la mesura del possible, començar a dibuixar la Catalunya del futur.
En Rull feia referència a la pantalla que ens hem de guanyar després del 27. Hem de fer del 27 de Setembre un triomf total. Sense la victòria sobiranista, ni full de ruta posterior, ni eines d’estat, ni autonomia. Perdre el 27 de Setembre, no només ens retardarà, sinó que probablement rearmarà Espanya i el seu Estat per acabar l’anorreament que va començar un 11 de Setembre del 1714.
Al 27 de Setembre, ho guanyem o l’aquelarre espanyol que ens envairà serà com la bomba d’Hiroshima. Espanya no té més arguments que la seva constitució, les seves eines d’estat i la seva legalitat, cap argument social perquè ens i quedem. Nosaltres els catalans només tindrem la legitimitat de les urnes si el dia 27 hem guanyat per fer el següent pas, però només si guanyem.
Qui pensi que el que ara toca és proposar el país definitiu, del caire que sigui, o que pretengui arribar al 27 sent la força hegemònica però insuficient, haurà demostrat que l’objectiu polític el tenien lluny del trencament amb Espanya.
Demanar, com ho ha fet la societat civil unitat, potser és insuportable per les direccions d’alguns partits. Excuses per no fer-ho, si l’objectiu fos com diuen la independència, no ni haurien d’haver. Posats però en aquesta tessitura, encara podem reconduir la negociació partidista i dedicar-nos al que ara toca que és eixamplar la nostra base sociològica a favor de la independència.
Si és de debò el pacte i ERC continua amb el seu error de no voler fer la “Llista de País”, la solució per no subvertir l’objectiu del 27 de Setembre, és tant senzill com patriòtic. CDC, ERC, la CUP, i la resta poden anar sense competir a les eleccions del 27. Només una condició per reconvertir-les en referendaries, el Programa polític ha de quedar circumscrit a un únic punt, compartit que digui: “Si les forces independentistes guanyem per majoria absoluta el 27 de Setembre, ens comprometem al següent Programa polític”:
Programa polític pel 27 de Setembre del 2015.
“Primer, a formar un govern de concentració. Segon a fer una declaració solemne de que el nou Parlament en el decurs màxim d’un any proclamarà la Independència de Catalunya. Tercer que el nou Govern garantirà hi ho incrementarà en la mesura de les possibilitats econòmiques la societat del benestar en tots els àmbits. Quart, el nou Govern proposarà al Govern espanyol iniciar converses per fer la transició catalana pacíficament i democràticament. Cinquè és demanarà a la Unió Europea que supervisin la nostra transició i que resolguin l’encaix del nou Estat a la UE”.
Cap més referència a proposar qüestions socials ni de cap tipus que no tingui a veure amb el procés. Pactar una proposta d’aquest tipus, suposaria desarmar a tots aquells que volen utilitzar les discrepàncies ideològiques per acabar amb el procés, i segur que enfortiria una unitat sense ser-hi. Intel·ligència i estratègia sumen, pensem-hi, ara és tracta de guanyar o perdre. Els entremitjos no hi caben i Espanya fa temps que de moment sempre a guanyat. És hora de que guanyem els catalans i Catalunya.
RSS Feed
