El PSOE a les darreres eleccions autonòmiques han sortit escaldats. A les municipals deu ni do. I només s’han fet amb la batllia de Barcelona gracies als seus antagònics, però aliats espanyols, el PP.
El dep estat, sembla que vol un plebiscit. En cap cas per saber qui vol la independència i qui no. El volen per deixar clar que el procés ja no compta per res, i per situar el joc, entre la Espanya Autonòmica i el “fugat” que serà amnistiat gracies al PSOE.
No és un plebiscit. Ni tan sols una lluita per una sobirania autonòmica. Seran unes eleccions per decidir una continuïtat espanyola sota el 155 i control judicial, o per una possibilitat, amagada per dir-nos que autonomia és sinònim de sobirania.
Illa no és un líder al vell costum. Tampoc és un gestor excels, si ens ajustem al seu currículum. Batlle, tècnic i ministre ens dona fe del seu producte final. Per tremolar i plorar.
El més important però, és que representarà als espanyols socialistes, als de la unitat, als que és manifestaven amb els del PP i Vox sense recances per anar contra la immersió lingüística i l’1 d’octubre.
Si guanya Illa, el PSOE, els discurs està servit. Fi del procés i si la suma dona, que ningú ho dubti, un nou tripartit.
Si guanya el MHP Carles Puigdemont, d’entrada tindrem millors gestors comparats amb els de ER, Però el més important, si guanya, tindrem partida, i segur que més a prop del alliberament de Catalunya.
Puigdemont només tindrà un seriós problema, si l’esquarterament del independentisme és reflexa amb un resultat que no li permeti governar per Catalunya i per la independència, Puigdemont tot i que guanyes per restituir la seva presidència, estaria sotmès a la legalitat espanyola i lligats de mans. Sobre tot perquè ER ens ha deixat clar el que vol, la III República espanyola federal.
Només el plebiscit, creiem, seria possible, si aquest va lligat amb la renuncia de les CUP, AC, FN i Alhora per presentar-se a les eleccions i demanant el vot pel Puigdemont. De ER tenim la certesa que no ho farà.
Per cert, si S. Illa, ex de tot, i ara primer secretari dels socialistes fincats a Catalunya, guanya, com ho fan els del PP a moltes regions espanyoles, tenint en compta el seu grau de corrupció i espanyolitat, cosa que només pot passar per la desunió del independentisme català, voldrà dir masses coses i cap de bona.