El PSOE ha triat. Primer Espanya i la seva unitat. Després la defensa de l’estatus quo derivat de la rendició del 78. Per acabar, han triat que els militants ni tenen veu ni pinten res. El PSOE ha posat en safata que Podemos i les seves confluències construeixin el que pot ser la nova alternativa espanyola d’esquerres. No serà immediat, segur. A les properes eleccions, l’harakiri del PSOE en termes ideològics i democràtics, farà possible el sorpasso, i acabar amb els 130 anys d’història d’un partit que ha estat incapaç de llegir els canvis sociològics dels pobles que habiten a la Península.
Pablo Iglesias, proposa un patriotisme de nou cuny. Espanyol al cent per cent, amb un nou repartiment polític. Reconèixer que l’Estat espanyol ha de ser plurinacional sota la divisa de la Espanya una, ni és nou ni modifica els objectius, que per cert, són els mateixos que els del PP, PSOE i C’s respecta a la nació espanyola.
Malgrat tot, és de justícia reconèixer que Podemos ha situat el dret a decidir en un camí sense retorn. Fins i tot manifestant sense embuts que ells defensaran el NO a la independència de Catalunya.
La posició programàtica de Unidos Podemos, CSQP, Barcelona en comú, En comú podem, i la resta de confluències, és meridianament clara, a favor del referèndum, però sense matisos. Pactat amb l’Estat espanyol i el seu govern de torn.
Unidos Podemos i les seves derivades organitzatives poden en un futur guanyar les eleccions en l’àmbit de les esquerres espanyoles. Però podríem afirmar que mai ho faran amb majoria absoluta. És una previsió que s’ajusta al resultat de les eleccions del 20 D i 26 J.
Aquest fet determina que no és possible ni ara ni a mig termini que Catalunya pugui pactar el referèndum. La força de Podemos és insuficient per possibilitar-ho.
Pablo Iglesias i els seus defensen el pacte. Catalunya també. Per contra, Podemos ens demana que ens esperem i al mateix temps comprovem que les ratlles vermelles poc a poc és van esmorteint. Quan més a prop del poder institucional més lluny del referèndum pactat.
Ens els podem creure? Si, si el seu posicionament és transforma en oposició clara als contraris al referèndum. Com fer-ho és tant senzill com factible, sobre tot pensant que Rajoy serà president i que governarà amb l’ajut del PSOE i C’s. Com. Donant suport a que Catalunya el faci. Molt ens temem que no ho faran. Fer de la seva acció política una reconversió a la centralitat els ho impedeix. Ells volen els vots del PSOE, vots que no contemplen la plurinacionalitat i menys el dret a decidir.
Gran contradicció, voler ser alternativa de govern, parlar de plurinacionalitat i del dret a decidir i tenir que recolzar-se amb els que mai ho compraran.
El referèndum és podria perdre. Els números i les enquestes són les que són. És obvi que l’entramat podemita a Catalunya mai acceptaran un referèndum que fins i tot podrien guanyar. Fer-lo amb el suport de més de 7.000.000, ara espanyols, legitimaria la nació catalana i per suposat el reconeixement d’un nou subjecte polític per sempre més.
Aquest és el fet que situa als podemites en l’espectre de la demagògia i el populisme. Volen un referèndum pactat, saben que mai tindran la capacitat política perquè sigui viable, convertint la proposta en una tercera via tant inviable com el federalisme ho ha estat sempre.
La seva proposta és dilatòria, esmunyedissa i irrealitzable. És una proposta feta per fer trontollar el procés. Només serà creïble si des des de Espanya i Catalunya i sense fissures és posen al costat del referèndum pactat i aprovat al Parlament. És la millor forma de demostrar que volen un Estat diferent i construir unes noves relacions de base democràtica on la llibertat de cada poble esdevingui una realitat.
Mentrestant Podemos parli del patriotisme espanyol, d’una radicalitat d’esquerres per canviar Espanya i no fer res que ho demostri, no ens els creurem. Si defensen el dret a decidir dels catalans, cal demostrar-ho i si l’Estat espanyol, controlat pel PP, PSOE diuen no, seria el moment per dir, nosaltres si. Si volen trencar amb el 78 aquesta és la millor forma de fer-ho. De moment no només no ens els creiem, sinó que fins que els fets no demostrin el contrari, podem concloure que de nova esquerra res de res, la mateixa però ara, com les sangoneres vol créixer a costa de la misèria socialista i d’una crisis social i econòmica participada.