Fa estona que ens hem desconnectat d’Espanya, malgrat la seva legalitat que de moment impera a Catalunya, i avui, sense ser juristes ni catedràtics amb cap tipus de dret, direm la nostra.
Espanya i el seu Estat tenen molts problemes, però el de la justícia hores d’ara, s’ha mostrat amb tota la seva cruesa i com un dels més greus. La justícia en general i les seves àrees de “govern” amb particular i estan buides de dignitat, democràcia i sentit de la justícia. La seva procedència i continuïtat temporal, segur que és la rel del problema. El seu funcionament reglamentari també
El franquisme i la seva “justícia” no va finir a la transició, i avui aquest poder, assentat amb democràcia, sense democratitzar-se, s’ha obert en canal i ha mostrat el seu biaix molt allunyat dels estàndards de justícia i democràcia a la UE.
Per acabar-ho d’adobar el PSOE i el PP, adversaris politics, però amics imbatibles defensant l’Estat espanyol, mostren les seves misèries i apetències inesgotables per controlar-ho tot i poder amagar les seves mal hi fetes.
El sistema judicial espanyol no és independent de res i de ningú. Ni és just ni és objecteu. Fins i tot avui constatem que per uns, la justícia, és permissiva i per altres duríssima.
Una transició on jutges civils i militars de Franco, van continuar exercint el seu poder “impartint justícia”. No podem acusar a tos els magistrats de franquistes. Els de primera instancia, que no concorren els cercles adequats, de moment, hauríem d’admetre que exerceixen professionalment la justícia adequadament.
Nosaltres pensen que no és tant complicat fer del poder judicial i de les seves àrees de govern un sistema que emeti justícia de forma acuradament democràtica i premi als millors com a qualsevol indret que és pretén democràtic.
Espanya ha tingut aquests darrers anys oportunitats per creure’s que l’Estat de les autonomies podria tenir un caire federal en tots els seus àmbits. Doncs no, els governs espanyols han fallat. Han medrat per controlar la justícia. La seva corrupció i por a la justícia, han sigut elements destructius i permissius. Cal dir però que jutges i magistrats si han posat be i mai han renunciat al ideari franquista i al seu poder, que avui és constata polític i venjatiu, exactament com ahir.
Els jutges ho són per oposicions. Els membres dels tribunals superiors, especials i constitucional NO. Aquets membres són el resultat d’uns pactes politics i l’aparença d’una tria democràtica al Congrés. Avui ja sabem que NO, la tria és política i sempre és fa en funció d’afinitats ideològiques i del seu servei al partit. És el pitjor que se li pot fer a la justícia.
I tant senzill que és. Els jutges de primera instancia haurien de poder jutjar-ho tot. Als aforats, als terroristes, als delinqüents, als violadors. Que és això de que un jutge no pugui jutjar-ho tot i hagi de delegar a altres instancies per investigar i jutjar. Demencial.
Cada Comunitat Autònoma hauria de tenir la seva justícia d’acord la seva legislació i totalment independent de Madrid i de tribunals que recorden el TOP i només un Tribunal superior per cada CA, hauria de dilucidar els recursos. Jutges per instruir i jutges per jutjar i dictar sentencia segons la legalitat del legislatiu.
Avui segur que no tindríem presos politics ni exiliats. Els Mossos no instruirien falsos relats. La nostra fiscalia no dependria del Govern espanyol. El nostre codi penal establiria diàfanament els delictes. Com a Alemanya, Bèlgica, Suiza o Anglaterra, que no veuen ni rebel·lió ni sedició. A Catalunya la presó preventiva només s’utilitzaria en casos molt especials i de perill elevat. Avui no tindríem una llei mordassa que castiga i reprimeix drets individuals i col·lectius. Avui si fóssim Estat potenciaríem la educació i els valors i principis democràtics a la justícia i altres àmbits.
Avui, tot i que la justícia és un poder per qualsevol Estat, explicaríem a la judicatura que també són servidors públics i és deuen als ciutadans practicant la millor justícia.
Sabem que la justícia és l’eina per legalitzar les injustícies a Espanya. També sabem que el poder judicial està centralitzat a Madrid. Avui també sabem que fer de la justícia un element just i democràtic passa inevitablement per marxar d’Espanya i construir el nostre sistema judicial.
Espanya ha tingut la seva oportunitat. La van tenir amb el pacte de la transició. La van tenir amb la implicació total a la governabilitat del estat espanyol per part dels catalans. La van tornar a tenir amb l’Estatut ribotat, retallat i amputat i votat amb Referèndum.
Ara la decrepitud, la corrupció sistèmica i estructural del Estat espanyol i partits, la potenciació dels grups ultra i feixistes, la seva set de venjança, la manca de la cultura del diàleg i acords politics que no siguin el que els interessa. Incapaços per proposar projectes de futur, més la incapacitat per gestionar i gastar els nostres impostos de forma rendible, socialment, ens obliga a independitzar-nos, sinó volem ser arrossegats al desastre que molts comencen a vaticinar al Estat espanyol.
RSS Feed
