
En termes d’acció efectiva, l’acció política i la gestió, sempre produeix un debat que ratlla forces incomprensions.
La ratlla per no confondre que el que és fa és política i no gestió, de vegades pot ser prou complexa com per confondre als titulars de la política.
Admetre que a les institucions la política és el fanal que ha de permetre la derivada, gestió administrativa, és un fet que creiem ningú discuteix. Confondre l’acció política amb la gestió, sempre és un greu error. La política pels politics i la gestió pels funcionaris i treballadors de les administracions, siguin funcionaris o treballadors assalariats.
Segur que ningú discutirà que la institució on és mes clar que la política rau de forma exuberant, malgrat el nivell expressiu, és als Parlaments. L’estructura administrativa al Parlament català, l’única gestió que fa, és jurídica i d’administració interna. La seguretat és un annex.
Als governs de país, la cosa ja comença ha tenir inicis que pot produir confusions competencials. Política i gestió. Conseller, cap del Ganivet, director General, assessors varis, és l’entramat responsable per convertir lo legislat, més uns pressupostos amb acció directe per tal que la població rebi els beneficis de les decisions politiques. La gestió pels professionals de cada matèria.
El problema rau, hi ho podem demostrar, a les administracions petites, municipis, on molt sovint les deficiències operatives restringeixen les propostes politiques.
Un càrrec electe, defensor del seu programa electoral, no pot substituir l’aplicació tècnica administrativa i per ignorància, per voler ser el que no toca, és produeixen situacions incomprensibles. Un polític que vol decidir solucions tècniques i un tècnic que vol imposar el seu tecnicisme per dir la contraria.
Si qualsevol proposta política ha de tenir sempre, el vist i plau de la legislació i dels tècnics, hem d’admetre que la gestió s’imposa i que el paper del polític és irrellevant. De fet un Ajuntament podria funcionar perfectament amb el secretari, l’interventor i l’estol de tècnics i funcionaris. Fins i tot podrien decidir inversions, el deute i les propostes per millorar i mantenir les necessitats bàsiques de qualsevol Vila.
Al maig tindrem eleccions municipals i sense desmerèixer que la gestió que se’ns deixi fer és important, som dels convençuts que la política nacional serà determinant si el que volem és que Catalunya sigui una República lliure i sobirana.
Els que és presentin exclusivament sota el paraigües de la gestió i sense fer cap esment sobre la independència de Catalunya, deixarà ben clar que vol una gestió autonomista dins la legislació espanyola.