Europa esmena la plana a Espanya respecte les previsions econòmiques, de creació de treball i de contenció i reducció del dèficit pel 2014, 2015 i 2016. Res estrany, el govern espanyol si per alguna cosa destaca, és per la seva nul·litat. No l’encerten, i tot i tenir un estat amb el que suposa, i demostren dia a dia la seva incapacitat per resoldre situacions i crear emocions positives per fer-los costat.
Ara tornen a ser els de fora els que esmenen la plana als espanyols que no poden ser altra cosa. Uns admeten a tràmit (la justícia de Argentina) la petició de que s’investiguin els crims i desapareguts del franquisme i d’altres com l’ONU, exigeix que cal investigar les desaparicions durant la dictadura franquista. Fins i to demanen crear una Comissió de la Veritat i que els responsables siguin portats davant la justícia.
Ens congratulem pel que suposa i perquè és un primer pas per fer possible que Catalunya i Espanya és respectin i potser fins i tot que algun dia s’entenguin. La transició que ens van vendre, hores d’ara ja no se la creu ningú. Els guanyadors per les armes d’una guerra buscada pels colpistes, van obligar i alguns ho van acceptar, un tipus de democràcia, sense empenidements, amb lleis franquistes, i el que és més greu sense retornar dignitats ni pertinences als que van ser vençuts. Una llei de la memòria històrica feta a major gloria dels vencedors, no serveix ni permet cap reconciliació.
Reconvertir la dictadura genocida i assassina franquista, va ser l’obsessió dels addictes al regim. Sabien que una transició amb reconeixements era la seva perdició política de futur. Els més de 50.000 assassinats durant la dictadura i acabada la guerra civil (Paul Preston, L’Holocaust espanyol, odi i extermini durant i després de la guerra civil), eren una llosa prou pesada com per portar-la amb silenci i amb oblit.
No volem cap revenja, els que son morts, mai més tornaran. Volem dignitat i reconeixement. Volem que quedi clar que els que van defensar la República, eren demòcrates, i si, i havien revolucionaris, però també hi havia creients, demòcrates i gent assenyada que volien millorar les seves condicions de vida. Van morir per defensar la legalitat democràtica i uns valors que sens dubta estaven fortament contraposats amb el feixisme i el nazisme. Els que van fer el cop d’estat militar eren feixistes i enemics de la democràcia i del progrés.
Els ciutadans dels pobles de la península Iberica, és mereixen saber la veritat. El que és vergonyant, és que tinguin que ser els de fora els que obliguin als espanyols a dir la veritat i reconèixer la part fosca mai explicada pels guanyadors d’una guerra miserable i innecessària.
En resum, els espanyols guanyadors d’una guerra, els que no volien democràcia, els que volien privilegis, i que hores d’ara ho continuen fent, han rebut de valent. És per això que cap amnistia feta pels mateixos que van fer i avalen el cop d’estat, ha de ser un obstacle per fer justícia.
Si els del PP, o els entregats del PSOE no volen fer justícia, allà ells, la història ja els jutjarà, però Catalunya i els catalans, per dignitat i per patriotisme, no podem posar en el sac d’una reconciliació abjecta, als nostres màrtirs, al costat dels falangistes i feixistes responsables del genocidi.
Callar i no fer costat a la justícia d'Argentina o a l’ONU, és ser còmplice del que va passar i això la gent demòcrata i de be no ens ho podem permetre, encara que els càntics de la convivència i de la reconciliació forçada, ens ofegui.
Cap ciutadà no és lliure, si el seu poble no n'és. Josep Pallach