Des de el bloc de “Els patriotes.cat”, assíduament hem denunciat el que va ser la transició i la seva ocurrència que hem denominat “regim del 78. Un anàlisis actualitzat i un visionat amb perspectiva dels darrers esdeveniments, ens posen davant la tessitura de que potser la hem cagat. Potser ens hem equivocat. Intentarem explicar-ho.
La transició, i això és un fet no va trencar amb el franquisme. Tampoc va passar comptes. És més, i també va ser un fet, l’estructura de la dictadura va quedar intacta. Jutges, policies, exercit i tota les institucions van mantenir els mateixos càrrecs franquistes, que només han finiquitat la seva tasca amb la defunció o amb unes lleis que tímidament qüestionaven el franquisme.
Els actors politics del moment van bastir una Constitució amb articles directament franquistes. La unitat del territori i la vigilància del exercit en són bones mostres. Malgrat aquestes imposicions, els pares de la Constitució van tenir la voluntat de consagrar la separació dels poders públics i els drets basics democràtics que qualsevol Estat de Dret acarona i mima com pilars basics de convivència.
Avui hem de rectificar, i fer-ho fen-nos una bona autocrítica, profunda i sense pal·liatius. La hem cagat. No hem sabut defensar la part democràtica de la Constitució i per això avui estem perseguits, sense drets i dins d’un Estat on la separació de poders és una fal·làcia.
La Constitució era primigèniament un pacte per la democràcia i per la construcció, sense dir-ho, d’un Estat federal. Un sol Estat i competències blindades per les Nacionalitats històriques. Un sol Estat si, el tema competencial ja sabem com va.
Castella i els espanyols d’arrel castellana, més els hereus sociològics del franquisme, avui al voltant de dues fundacions, FAES i Francisco Franco, van decidir, amb una llei proposada pel PSOE, desprès d’un cop d’Estat “fallit”, 23 F, la LOAPA, i amb un cafè per tothom, una devaluació de la Constitució en tota regla.
El Govern espanyol, amb la concurrència i suport del PSOE i Ciutadans, s’ha carregat l’Estat de dret. No tenim separació de poders i el que és més greu utilitzen les institucions de forma partidista i sense escrúpols a l’hora de premiar als seus seguidors.
Avui el govern espanyol, del color que sigui, és l’amo del “cortijo”, executa, legisla i diu que pot i que no pot ser. Això si a traves dels seus controls imposats i impostats i venen democràcia.
No existeix una fiscalia independent. Per molt que intentin dir que tothom paga. No existeix un TC independent quan són el PP i i el PSOE qui els anomena. No existeix una judicatura independent quan podem comprovar qui i qui no arriba a les instancies del poder màxim. Els tres poders s’han fusionat i convertir en el poder d’un executiu que mai dimiteix, que mai passa comptes i que amb els diners públics compren, paguen i guanyen voluntats.
Potser la cosa no anava d’estratègies anticonstitucionalistes, sinó d’aprofundir en els elements democràtics que contempla la Constitució. Ara que ja hem fet tard, i que admetem el nostre error, només ens cal afirmar que el problema de la manca de democràcia, ja no és només dels catalans, ara també és de la resta de ciutadans del Estat espanyol. Potser la nostra errada servirà per finiquitar, i esperem que més d’hora que tard, amb el franquisme sociològic per sempre més.
RSS Feed
