Situem-nos i desprès que cada escu decideixi el que cregui més convenient per la nostra dissortada pàtria.
L’any 2006 el PP va iniciar la seva campanya contra l’Estatut català aprovat majoritàriament al Parlament català, retallat (ribotat) al Congres espanyol i legalitzat amb un Referèndum fet a Catalunya per un 73,9% dels votants.
El 27 de Juny del 2010, el Tribunal Constitucional espanyol, dicta sentencia sobre els recursos presentats pel PP, el defensor del poble, Múgica, i d’altres membres destacats del PSOE.
Montilla convoca eleccions i la coalició de CiU les guanya amb 62 escons. ERC de 21 passa a tenir-ne 10, el PSC-PSOE de 37, 28 i ICV de 12, 10.
Oriol Junqueras, el 2011 descavalca al Joan Puigcercós i una nova direcció pren el timó per intentar ser, segons l’Oriol, el pal de paller del catalanisme independentista.
La ANC és constitueix 10 de Març del 2010 i amb la seva presidenta Carme Forcadell s’inicia el procés per elaborar una estratègia coordinada amb els partits politics i la societat civil. L’objectiu és aconseguir un Referèndum pactat i si no fos possible posar sobre la taula la unilateralitat. Forcadell sempre ha esta militant de ERC.
El President Mas, estableix dins del seu Govern i Parlament la necessitat del dret a decidir i proposa un recorregut que no tingui conseqüències jurídiques. Fer una consulta que necessita del permís del Estat, govern espanyol i Congres, és la proposta, i per això s’aprova al Parlament enviar una delegació al Congres espanyol. I van els diputats Jordi Turull per CiU, Marta Rovira per ERC i Joan Herrera per ICV. La resposta, el 8 d’Abril del 2014, va ser el NO de 299 diputats espanyols de 350.
ANC, més Òmnium, més ERC, més les CUP i el sector independentista dins de CDC, Unió ja és historia, pressionen per unes noves eleccions autonòmiques per oferir una proposta transversal i estratègica, que ens dugui a la independència. Forcadell: President posi les urnes. I el President Mas les posa el 25 de Novembre del 2012.
CiU rep un correctiu. De 62 diputats passa a 50. Oriol Junqueras amb la seva màxima; “hi hem de ser perquè no ens en refiem del Mas”, fa que ERC recuperi part del seu crèdit. Espanya però hi té molt a veure posant les clavegueres al servei dels unionistes i independentistes disfressats. Mas rep els atacs de dins i fora tant brutals com falsos que aconsegueixen l’objectiu del Junqueras, Mas no és fiable.
El President Mas malgrat tot i amb una dignitat indiscutible compleix amb el seu programa i compromís i el 9 de Novembre del 2014 posa les urnes i els catalans tornem a fer us del dret a decidir. El 9 N marcarà una fita estratègica que ni ERC ni els comunistes de ICV segueixen. Els de les CUP si.
El 9 N és el principi de tot plegat. L’autonomisme, el peix al cove, la puta i ramoneta s’han acabat. Catalunya ha liquidat el regim del 78. Només ens calia fer el darrer acte i proclamar la República.
És la pressió social organitzada que permet unir esforços malgrat que la direcció de ERC, no ho vol. Finalment ERC i CDC, Unió ja és historia, conformen el Junts pel Si. Els de les CUP com sempre instal·lats amb el seu núvol, i sense entendre de que va la cosa.
Junts pel Si guanyen, però l’error d’haver demanat també el vot als de les CUP ens portarien a l’iniciï d’una colla de desastres. Junts pel Si, proposen un programa, per primer cop, netament independentista i per la independència, amb full de ruta previsible i unilateral arribat el cas. Insistim, els de les CUP levitant.
Primer entrebanc, els 62 diputats no permeten investir al president Mas. Acord entre CDC i ERC; la Presidència del Govern pel Mas la del Parlament per la Forcadell. Els 10 diputats cupaires volen el cap del Mas. Entre el 3%, que és de dretes diuen, els dossiers de la UDEF, la CUP s’oposa frontalment a la seva investidura. Comencen els desgavells.
Pels cuapires la independència només té sentit si abans fem la revolució. Els aliats per la llibertat de Catalunya si són de dretes no els volen, abans “región española”.
ERC és desentén de la investidura del President Mas i els cupaires inflats de supèrbia, no paren de dir que han enviat al Mas a la paperera de la historia. L’abraçada del David Fernández amb el President Mas desprès de la consulta del 9N no va servir de res.
El President Mas va fer un pas al costat i la nova proposta de Carles Puigdemont, torna a patir el correctiu de les CUP. Per fer-nos-ho mirar. El correctiu continua amb els pressupostos i una moció de confiança. El silenci de ERC és tant esfereïdor com tàctic. Mentrestant els de les CUP se les tenen amb els convergents ara PDeCAT, s’ho miren creien que aquestes lluites els afavoreixen.
De fet les municipals de 2015 ja van sentenciar a ERC i d’alguna forma al procés. La Colau amb un regidor més te la Alcaldia i ERC per no voler fer tàndem amb el Trias res de res. A no ser que el propòsit fos preparar el terreny per un futur d’enteses clandestines.
El President Carles Puigdemont va complir en tot. Lleis de transició jurídica i referèndum aprovades al Parlament. Referèndum realitzat l’1 d’Octubre. Proclamació de la República, tot i que fos per 7 segons. ERC no ha complert en res. No tenim la hisenda catalana. No sabien res de la estratègia econòmica i empresarial espanyola per fer trontollar el procés. No teníem cap Estat en portes per reconeixens com Estat lliure. Sobre la justícia, una cadira i res més. Seriem injustos si no afegíssim la traïció del Santi Vila del PDeCAT i altres renuncies.
Som on som, amb presos politics i exiliats i un Govern que té tots els ingredients per fracassar. Les dues estratègies,la de ERC i JxC – PDeCAT, no són complementaries són liquidadores. ERC vol renunciar a la unilateralitat i desobediència acceptant el regim del 78 per eixamplar-nos, diuen, però no diuen fins quant ni amb qui. Junts per Catalunya i PDeCAT tot i semblar que porten camins diferents, volen deixar clar que la nostra sobirania val el mateix que la espanyola i que acceptar les derives, dèries, d’un jutge o judicatura d’arrel franquista, no és el camí.
La nostra confrontació està servida. Els de les CUP que ja fa dies ens van comunicar que passaven a l’oposició, no facilita ni arregla que ERC i JxC, fins i tot posant-se d’acord, ells s’ho poden carregar tot.
Roger Torrent va trencar l’acord de restitució. Consumada la seva obediència al jutge Llarena, JxC, hauria d’haver fet tot el que calgués per anar a no ves eleccions. Ens haguéssim estalviat aquest mesos i l’espectacle dels darrers dies.
Endarrerir l’inevitable, ara només serveix, perquè tots els altaveus llencin als quatre vents, la bona nova esquerranista que el nostre futur va lligat a Espanya i que els nostres aliats són els del PSOE, els Comuns podemites i que la legalitat que emana del regim del 78 s’ha d’acceptar incondicionalment, esperant que la fraternitat algun dia ens permeti tenir més autogoverns, això si, sempre dins de la Constitució espanyola que només reconeix als espanyols amos de la llei i del territori.
Preparem-nos, aviat tornarem ha exercir el dret a decidir. Aquest cop haurem de triar be, o si més no, triar aquells que saben que la llibertat sempre té un preu i que estan disposats a pagar-lo.
RSS Feed
