Ja varem dir que sembla que la euro càmera comença a prendre posicions i les sentencies i recomanacions de la justícia europea hi té molt a veure.
Preparem-nos ens va dir el MHP Carles Puigdemont. Poca broma. Una crida més a prop del a per totes que el preparem-nos per lluitar uns quants anys més.
En Boye ens acabar de comunicar que mes aviat que tard Espanya i el seu Estat hauran de decidir; o dins la Unió europea o fora. Afegeix, no pot ser que a 27 Estats els exiliats siguin lliures i, a Espanya no.
Boye, la justícia europea i cada dia més institucions i càrrecs electes comencen a veure que Espanya i el seu Estat és moltes coses, però un Estat de Dret de moment lluny dels mínims estàndards democràtics.
Ens ha tocat “adoctrinar” als dirigents politics de la UE de que així no. Han estat més de tres anys de picar perdrà a Europa. Sembla que per fi el discurs i els fets comencen a tenir el seu efecte. La Unió Europea com institució sobra estatal no pot permetre que els drets individuals, col·lectius i de poble siguin trepitjats per interessos espuris o de caràcter imperialista.
Si la Unió Europea abdica per aplicar i aprofundir amb tot allò que suposi millorar la democràcia, el problema no és d’uns quants, és general a la UE.
De la mateixa forma, si no som capaços d’ajustar el preparem-nos com element de defensa i victòria, també tenim un problema i, aquest és seriós de collons.
Insistim, preparem-nos és el que toca. Però per fer que. L’Oriol Junqueras és va comprometre a preparar eines d’Estat i, el més calent a l’aigüera. Si els nostres exiliats ens diuen i demanen que estem preparats, tenen el deure sagrat de dir-nos per fer que.
El preparem-nos ha d’estar sotmès a la voluntat i treball popular. Exactament com ho va estar el Referèndum de l’1 d’octubre.
Espanya i el seu Estat i tota l’espanyolada rància unionista han de saber que ens estem preparant, però no han de saber com i quins són els nostres mitjans.
I no és que ho digui un magistrat al diari “el Mundo” que el President Puigdemont proclamarà la República catalana, és que ho direm els catalans, quan convingui, fent-nos amos del territori i recolzant als nostres líders que estiguin per la feina.
Els mementos de vegades sorgeixen sols, però normalment necessiten una empenta. Si els exiliats tornen i, ara amb immunitat política, demostrativa i ho afegim al clam que institucions internacionals demanen per alliberar als presos politics, Espanya i el seu Estat quedarien desemmascarats. Potser és el moment.
Tenim la raó, tenim la força i tenim lideratge, la pregunta que molts catalans ens fem: I per quins setze ous no anem per feina. Només depèn que el lideratge que sembla ja tenim els catalans és confirmi. Sabem que de vegades demanem massa però cal confirmar que qui vol liderar, no ho fa pell o pel partit, o fa per Catalunya i el seu futur.
RSS Feed
