Comença ha ser una evidencia desagradable que la “unitat possible” per la independència no reeixirà. La ideològica ja ho sabem, és impossible fins i tot en temps de guerra contra un enemic com el feixisme, no va reeixir.
Ens podríem equivocar, però els fets, que són tossuts, constaten que som més a prop d’encertar el nostre diagnòstic. El President Mas té “incorporat” dos estigmes, el de la corrupció i el de ser de dretes, i per definició resultant, poc o gens creïble.
La campanya des de el poder de l’Estat espanyol i la vehemència d’una campanya de ERC des de el 2012 contra la credibilitat del President i CiU hem de reconèixer que han incidit al conjunt dels catalans i suposadament a ells els ha fet més forts. Il·lusos.
A quedat clar que el Govern va decidir retallar i incorporar el dret a decidir, amb la confrontació incorporada amb Espanya, no desitjada, però el que a surat és el front contra les retallades, que en el fons mai ha deixat de ser el front contra la independència de Catalunya.
Una Catalunya sense seny, amb una contenció decidida de la despesa, i amb un Nord clar, tindria difícil, per no dir impossible, arribar a Ítaca. Però amb això no ni a prou, cal la determinació de tot un poble. De fet i la historia ho demostra, tots el pobles que han aconseguit la seva llibertat en forma d’Estat i País, ho han fet amb la unitat extraordinària d’aquells que la volien.
La pregunta que cal fer-nos, és qui proposa i assumeix el full de ruta amb tots els seus pros i contres. Creiem que només ho pot fer aquell que ha estat triat per representar la voluntat popular. Per tant i com creiem fermament que la cosa va de lideratge i suports, per una vegada coincidim amb allò que pretenia ERC, fer del 27 unes “eleccions presidencialistes”, o el que és el mateix triar el líder que ha de conduir el darrer tram fins la independència.
El President Mas amb la seva més que encertada proposició continuada per fer de la unitat sinònim de victòria, i escoltant el que ara diu ERC, en Sánchez de la ANC i l’Arrufat de la CUP, creiem que ha d’agafar el “toru” per les banyes, deixar-se d’hòsties i proposar-se com "l’alliberador de Catalunya". Caixa o faixa.
Faci vostè la “Llista de País” amb qui cregui convenient i presentis pel 27 com el que conduirà, i liderarà Catalunya cap a la independència. Vostè té ara mateix un suport ciutadà que ja voldrien els Junqueras i Fernández. Ells, molt hem de fer, molt farem, però de moment l’únic que s’ha la jugat és vostè, el seu Govern i CDC.
President posi les urnes el 27, i President entomi el que mai hauria d’haver deixat als que no estan legitimats, ni volen, per fer una Llista de País. Sobre tot ara que a quedat clar que la ANC, consulta i la seva Junta és passa pel engonal la resposta dels associats.
President la seves propostes per guanyar varen ser molt clares:
El 25 de Novembre “Candidatura unitària dels partits i la societat civil amb vostè obrin o tancant la Llista”.
El 20 de Juny, i adressan-se a la societat civil: “Feu el que els partits no hem estat capaços, una Llista de País, que no serà la llista del President, serà amb el President”.
Ara i després de la contraoferta de ERC, i la consulta als associats de la ANC, la seva Junta s’arrenglera amb ERC. Sense politics, que vol dir sense el President Mas. Fer-ho, no deixaria de ser d’una deslleialtat a la màxima institució catalana, que és qui de moment se l’ha jugat, que fa fredor.
Tot plegat no deixa de ser un contrasentit. Un Govern que vol la independència, amb el que té de valor afegit, i uns que no volen que el President Mas lideri el darrer tram del procés. Senzillament increible i esperpèntic.
Ja ho sabem, i per això les demandes judicials contra el President. Espanya i els seus defensor de la nació única fa estona que han endegat contra el seu representant de l’Estat espanyol a Catalunya, Artur Mas, la persecució més a prop de la inquisició que d’un Estat democràtic, i per això no és entenible que ERC, la CUP i ara la ANC vulguin fer el mateix, això si sense dir-ho obertament.
Postdata; i si no sumem quedarà clar, primer que sense la unitat mai ens en sortirem i segon quin és el recolzament que cada opció té. Potser no tindrem independència, però segur que quedarà clar per culpa de qui.
RSS Feed
