No ho diem nosaltres, és el Vicepresident i President “limitat” en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, qui ho ha dit públicament; “La taula de diàleg, creu, s’ha d’ajornar fins desprès del 14 de Febrer”.
L’estratègia de ER per resoldre el conflicte que Catalunya te amb Espanya, desprès del judici farsa, va quedar clara. Evitar la confrontació amb Espanya i el seu Estat ara que governen els de “l’esquerra progressista”, recolzar la investidura i totes les mesures que proposin PSOE i UP. Inclosos Estats d’alarma, que ens deixen sense competències, per deixar clar des don és mana.
Eixamplar, no per convèncer que la independència és el camí per un millor futur, sinó per dir-nos que és eina de negociació i el camí per reformar España i construir la República federal espanyola.
ER és un partit, i els fets històrics contrastats ho demostren, que malgrat que sorgís d’un mon republicà, federalista, independentista i ideològicament transversal, la posició política majoritària mai va permetre que l’independentisme social a Catalunya fos un fet predominant.
Francesc Macià ho va intentar amb el seu partit, Estat Català. La partida la va guanyar Lluis Companys amb els sindicalistes imperants de l’època i del sindicat socialista majoritari del moment, la UGT (la UGT és va constituir a Barcelona i els seus màxims dirigents venien del republicanisme espanyol com Pablo Iglesias).
Pere Aragonès acaba de dir-nos que la taula de diàleg és una estafa política i, ni els seus militants s’ha n’adonen de com i quina manera els estan manipulant. Quinze dies per fer-la efectiva, i no va ser. El “Gobierno de España”, els més “progressista i d’esquerres”, va incomplir a la primera de canvi. Durant part de l’agost i Setembre ER i el “Gobierno de España” fen bullir l’olla per dir-nos que si, que aviat la taula tindria trobada. Sense President i sense taula de moment fins el 14 de Febrer. Sembla que la desescalada repressiva global del “Gobierno de España” va a menys i en breu els presos politics sortiran, els exiliats podran tornar i als perseguits judicials se’ls posarà punt i final al seu procés judicial.
És talment com si de repent i durant els quatre propers mesos Catalunya s’instal·lés al limbe de l’opulència, amb una cohesió social extraordinària( la lluita del català deixa d’existir), i amb capacitat per governar-nos com si fóssim un país lliure. Increïble.
ER ens vol tornar a enganyar. Ho va fer mentint-nos dient que muntaven estructures d’Estat. Dient-nos que l’1 d’octubre no te cap legitimitat. Dient-nos que al 2017 només varem tenir dates per fer historia, no per executar el mandat popular. La darrera va ser sobre la “taula de diàleg”. Ara ens tornen a mentir. Ens havien dit que qualsevol acord seria referendat pels catalans. Avui ni taula, ni acords, i el que és més preocupant, ara, el President Pedro Sánchez rient a cos estes, saben que no el treu ni el tato de President, segur que dirà que accepta la proposta amb el ven entès que la Taula de diàleg tindrà el futur que vulguin els de ER sempre que tot és redueixi a demanar algun peix per omplir el cove. Entesa d'Estat en diuen.
Venen quatre mesos de campanya electoral i ER ens oferirà de tot. Fins i tot ens diran que gracies als empresonats ens en sortirem. Els exiliats són uns fugats que han abandonat Catalunya i als catalans. Ho diran amb la boca petita, i, amb la grossa que els de Junts són els nous convergents i els del 3%. Aquest cop i sense por a equivocar-nos, perquè els fets són els fets, pensem que tindrem prous arguments per decidir el nostre vot. Nosaltres ja hem decidit: amb els MHP’s Carles Puigdemont i Quim Torra. El 14 de Febrer segur que triem cami a la independència o perpetuitat a estar com ara o pitjor.
RSS Feed
