ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

SI L'ACORD ÉS PER TORNAR A FER UN GOVERN AUTONÒMIC, PLEGUEM

26/3/2021

0 Comments

 
Picture

Tothom que a llegit l’acord entre ER i CUP, sap que la independència és un oximoron, que ni té data, ni full de ruta. Tota acció pendent de bones voluntats i sobre tot de que la gestió dels diners públics, a Catalunya inexistents, ens tregui del pou que cada dia és preveu amb més fondària, és una acció esportiva d'alt risc. I mentrestant ER no para de donar suport al “Gobierno de España”.

Com diu la Marta Rovira, que ara sembla que viu, la cosa va de legislatura i també, en segon terme, d’elaborar un programa per saber que hem de fer. Quatre anys saben que ni tenim diners, ni que la legalitat espanyola ens empara per aprofundir la democràcia, no serveix als catalans. Als espanyols unionistes si.

Pactar Govern i la seva distribució de Conselleries, amb l’objectiu de tenir una estabilitat de quatre anys, saben que els presos i exiliats romandran on són. Saben que no tindrem cap nou sistema de finançament. Saben que cada llei que aprovem al Parlament i no agradi al “Gobierno de España” serà invalidada pel seu TC. Saben que l’espoli continuarà. Saben que les lleis que s’aproven al Congrés espanyol i ens beneficien mai es compleixen. Saben que RENFE, Aeroports i Ports mai seran competència de Catalunya. Saben que no veurem un euro dels ajuts de la UE per la pandèmia per poder distribuir-los com millor creguem. Saben que serem perseguits per mar, terra i aire si gosem practicar la democràcia que  res te a veure amb el regim del 78. Saben tot això, algú ens pot explicar perquè serveix pactar un Govern autonòmic per gestionar les motlles i no establir cap full de ruta per la independència.

Per gestionar ja estan els funcionaris. Prescindir de la política és el que sempre ha volgut l’Espanya autonòmica dels seus vassalls. Comprar-ho només ho fan els que saben que depenen del diner públic. Això si sempre ens diran que ho fan per la gent i per Catalunya. Ara fins i tot per Espanya.

Si la proposta és l’oferta que ens fan ER i les CUP, directament i obertament se la poden posar on millor els hi càpiga. Si l’acord final entre ER, JxCat i CUP, és preparar-nos perquè amb aquesta legislatura tinguem la República catalana i que ens agradaria que sorgís d’un pacte amb Espanya i el seu Estat, endavant. 


0 Comments

ENS VOLEN PRESOS, EXILIATS I DE GENOLLS

25/3/2021

0 Comments

 
Picture

D’acord, ni els presos ni els exiliats van acabar la feina i avui estan pagant amb escreix haver posat urnes l’1 d’octubre, aprovar la llei de desconnexió jurídica i proclamar la República no publicada.

Els espanyols cuidadors i garants de la Espanya, ahir imperial, i avui vividors del espoli autonòmic, no podien permetre l’embat democràtic que suposava de facto l’obligació de reinventar la seva Espanya. I han respòs com sempre han fet, amb sentit de venjança, d’escarni i deixant clar que estant disposats a tot.

Sabem que no hi hauran indults. Si més no col·lectius. Dels individuals en parlarem, perquè sempre seran objecte del moment polític i dels empenediments que és puguin donar.

També sabem que no hi haurà cap amnistia. Aprovar una llei d’amnistia seria una esmena en tota regla al regim del 78. Qui ho proposi, qui vengui el producte com element mobilitzador enganya i vol aprofitar-ho per altres menesters.

Mes de dos anys de presó preventiva. Tractats com terroristes. Potser fins i tot pitjor. Condemnats i sense que se’ls hi apliqui els beneficis penitenciaris que la llei dicta. Exiliats i perseguits a Espanya i lliures a Europa però sabent que si tornessin, ni com euro diputats, evitarien anar de cap a la garjola. És la resposta del regim del 78.

I que hem fet els catalans independentistes al respecte. Guanyar eleccions. Recolzar als repressors del 155. Aprovar-los uns  PGE. Fer-los un pols judicial a Europa. I a Catalunya uns talls minsos de carretera. Fer uns tsunamis de pa sucat amb oli. Situar pancartes de denuncia i finalment el més gros, situar el color groc com element de denuncia. I ara encetar una campanya per una amnistia que només serveix per entretenir al respectable.

El resultat. Politics a la presó. Els politics continuen al exili. La repressió judicial i policial tant activa com al 2017. Ningú del carrer, a excepció dels politics amb càrrec ja no exhibeix el color groc i, el més lamentable hem normalitat que tenim presos, exiliats i sembla incapaços per donar la resposta adequada per posar fi a tanta infàmia.

Això si, anem a cantar a la porta de les presons i desitjar-les bona nit. Els hem escrit perquè es sentin acompanyats i per poder cantar allò de no esteu sols. Però ells a la presó i al exili per posar urnes. I nosaltres a casa  calents, menjats i potser dormin tranquils pensant amb el que passa a Murcia o Madrid. Si a les presons de Catalunya i per avergonyir-nos del tot, ara un Govern pretesament independentista són els carcellers en nom de Espanya. Tot plegat molt fort.

I ara que fem per alliberar-los. Fem allò tant tronat com inservible demanar a l’opressor que tingui pietat. Que som bons nois. Que no ho farem mai més. I que tot el que volem fer és amb el permís del amo.

Res, ni guanyant amb el 52% de vots i 74 escons, fem altra cosa que no sigui barallar-nos per saber quina és la millor estratègia. Qui té les millors Conselleries per poder col·locar als seguidors indestructibles i garantir que la majoria electoral tindrà un recorregut de quatre anys sembla que sigui l’objectiu.

No ho diem nosaltres, ho diu Espanya, el seu Estat i tots els partits espanyols unionistes de dretes i esquerres: mai pactarem cap referèndum d’autodeterminació. Ni alliberaran als presos, ni serem altra cosa que una autonomia, on qui decideix que podem fer i que no, és el “Gobierno de España”, el seu TC i les seves policies per fer complir el que calgui.

I davant d’aquest escenari, l’únic que toca i és pot fer, és acabar la feina que no varem acabar al 2017. Implementem la República. Busquem i preparem els suports internacionals. Tinguem advocats disposats a fer la feina com nous magistrats de la República catalana. Sapiguem qui del Mossos i policies locals estan amb la República. Preparem la nova legalitat amb els decrets adequats per controlar, Aeroports, ports i fronteres. Som el país que més Km. de fibra, aprofitem-ho, posem en marxa la Hisenda catalana a totes les comarques. Suprimim les Diputacions i passem el poder al Govern de Catalunya.
​
Aquest és el camí per alliberar als presos, que tornin els exiliats i que a Catalunya acabi la repressió. La resta només serveix que amb l’espoli que patim ens vagin acollant i exterminant com a poble. D’això se’n diu cornuts i pagar el veure i nosaltres un punt més miserables permeten que els nostres líders avui i demà continuïn a la presó i exili.


0 Comments

UN GOVERN PER FER LA INDEPENDÈNCIA I PUNT

24/3/2021

0 Comments

 
Picture

Que els Comuns podemites mantinguin que sense JxCat tot és possible, ho diu tot. Sostenen cansinament que els de JxCat són la "dreta catalana" i que per això no en volen saber res d'ells. Mai diràn que és per ser independentistes i voler ser lliures d'Espanya i el seu Estat.

​Si fos per posicionaments ideològics, ja fa estona que Unidas Podemos – Comuns, hauria trencat amb els del PSOE, per monàrquics, per incomplidors i mentiders i, per desenvolupar politiques de dretes que ja voldrien fer els del PP.

Un Govern “d’esquerres”, diuen que volen els d’ER, via ample, i Comuns. Les “esquerres” al Parlament han guanyat i tenen raó. Si la suma és entre els que volen la teòrica independència i els espanyols unionistes. PSOE, ER, CUP i Comuns, són majoria absoluta. Si foren conseqüents amb els seus desitjos farien Govern. El problema és que mai més alguns no podrien tornar a utilitzar el terme independentista.

ER vol donar temps al temps. El PSOE convocarà eleccions generals al 2023. Podem pactar un Govern que a Madrid mantingui el PSOE i UP al “Gobierno de España”, i al mateix temps comprovar que la seva majoria al Congres amb el suport de la dreta i ultra dreta, mes la justícia espanyola i el Tribunal Constitucional ens deixen amb el cul ben pelat.

Si l’objectiu és gestionar en termes autonomistes, que de moment és el que ER i CUP han publicitat, i aparcar tot allò que tingui a veure amb la lluita per la independència, si pot ser avui millor que demà, JxCat no pot formar part del Govern.
​
JxCat ha fet proclama publica d’un compromís irrenunciable que arrenca de l’1 d’octubre i que s’ha de traduir si o si amb la construcció d’un Parlament pro independència, que ja tennim i un Govern que també. Ni més ni menys.


0 Comments

51,78 % I 74 ESCONS. PLEBISCIT FET

22/3/2021

0 Comments

 
Picture

El resultat del 12F, per fi ho deixava clar. Tenim les majories adequades per implementar la República catalana i publicar la Llei de transició jurídica. Per allò de fer-ho tot be i complint els estàndards democràtics.

Doncs no. Sabem, perquè ho diu la norma, que el dia 26 de març és farà el debat per investir o no un nou President. La primera nota negativa ja va ser que el mateix 12F, amb els resultats definitius, ER, JxCat i CUP i com mata de jonc, no sortissin junts declarant que la INDEPENDÈNCIA havia guanyat.

Els del PSOE tot i ser el partit que guanya en escons, només sumen per tenir el Govern si forces unionistes i teòricament independentistes ho volen. En aquest punt sembla que ER ho té clar, els independentistes sumen i la presidència és per ells. Per tant o el Pere Aragonès és President o anem de pet a eleccions.

ER el dia 13, creiem, va posar fil a l’agulla per preparar la investidura. Primer cop d’efecte, la primera reunió és fa entre forces d’esquerres, ER i CUP. De moment JxCat espera, comença la festa i, és transmet i publicita que JxCat no és d’esquerres i que la independència immediata forçant la unitat ni hi és ni se l’espera.

Aquesta és la imatge que se’ns ofereix fins el 21 de març, on ER i CUP fan públic un preacord que certifica el que no havien dit i que interpretàvem.

El preacord, o pacte, al que tenen tot el dret, faltaria més, és un pacte que segur el volen d’esquerres. El problema és que qualsevol política, de dretes o esquerres només s’implementa si els calerons hi son. Molt ens temem que ni clau ni calerons, l’Estat espanyol no és poden permetre segons quins luxes. El d’acceptar que les autonomies tenen capacitats i decideixen segons marca la llei espanyola, aquestes si.

I sembla que ER i CUP ho saben i d’aquí el Preacord fet públic. Un preacord que ho diu tot i no serveix per la independència però si per la dita de qui dia passa any empeny.

S’han de preparar les condicions necessàries per un nou embat democràtic. Insinuar, ni que sigui de forma esbiaixada que tot el que hem fet els catalans fins adia d’avui no ha estat democràtic, és d’una irresponsabilitat que pagarem molt car. De moment s’accepta que els presos i exiliats són uns delinqüents i tot el que és va votar al Parlament va ser un frau de llei.

Embat que preferentment ha d’acabar amb un Referèndum. ER i CUP no només accepten que l’1 d’octubre no va legitimar res, sinó que accepten que la repressió exercida per les forces policials espanyoles van ser necessàries per fer complir la legalitat espanyola. Accepten que a Catalunya només és pot votar quan ho diu Espanya i el seu Estat.

Un nou model d’ordre públic. Com és pot ser tant tanoca i pretendre tractar-nos als catalans de retardats mentals. Mossos i policies locals estant sotmesos a la legalitat espanyola. Seves són les competències i, sobre tot, sempre a les ordres dels sistema judicial que mai podrem superar mentrestant siguem part d’Espanya. Això si podrem decidir com els vestim, horaris de feina i quins vehicles tenen per córrer més o menys  per reprimir-nos, multar-nos i dir-nos quins drets tenim i quins no tenim. Són l’autoritat.

Actualitzar protocols per evitar desnonaments. Regular llogues i evitar els desnonaments, creiem que era un acord entre el PSOE i Unidas Podemos per fer el millor “Gobierno de España” d’esquerres i progressista. El mes calent a l’aigüera, o pitjor, ara és no. Oblidar que a cada llei progressista que hem fet al Parlament, com per exemple la de la pobresa energètica, ha estat anul·lada pel TC a petició del “Gobierno de España” és enganyar al respectable.

Per últim: Assolir el 25 % dels Pressupostos per Sanitat. Sembla que la nostra sanitat és una merda. Doncs no. El problema és que no hem pogut decidir qui decretava l’Estat d’alarma. Qui comprava els subministres (respiradors, mascaretes, hidro gels). Qui decidia els ajuts als que s’obligava tancar el negoci. Quins recursos per ajudar la investigació per les vacunes. Amb quins recursos per incrementar les UCI’s. Amb quin recursos contractar nou personal sanitari. Per que hem hagut de tancar els CAP per manca de personal. La resposta és diàfana; perquè el 95 % dels impostos de Catalunya els recapta la Hisenda espanyola. Continuem sent un poble espoliat. La solidaritat no la fem nosaltres ens la fan.

Dir que és vol un 25% dels pressupostos per sanitat i no dir que només és pot fer deixant d’invertir amb educació, amb politiques de treball, amb cuidar els altres sectors productius i fer les inversions per ser competitius és mentir, enganyar i legitimar l’espoli que fa més de tres segles que pateix Catalunya.
​
Avui proposar allargar més l’agonia, que pagarem i molt car, és traïció a tots aquells que varen morir lluitant per una Catalunya lliure i sobre tot esfondrar un possible futur pels nostres joves.
Potser és hora que tothom ha de saber qui vol la independència de Catalunya, qui vol ser un espanyol autonòmic i, qui vol ser membre de la República espanyola que com sempre ni serà federal ni respectuosa amb els pobles de la Península. Abans eleccions i que tothom sàpiga a qui vota. No vindrà d’uns mesos més quan portem més de tres segles.


0 Comments

AMB ALGUNS PRIVILEGIS, PERÒ COLONITZATS

18/3/2021

0 Comments

 
Picture

Regles de joc. “Legalitats i legitimitats” per decidir, comprar, vendre i sobre tot endeutar-se. Aquests són els principis del sistema capitalista i, sobre tot tenir dos poders lligats. El del qui sanciona i decreta pena, i la dels fusells per garantir la legalitat, legitimitat i les regles de joc.

La part internacional no és altra cosa que el joc d’interessos comercials i com defensar els mercats evitant que d’altres se’l facin seu.

La Unió europea, mai prescindirà d’un mercat de 47 milions d’habitants, el regne d’Espanya. Se’ls hi en refot si el regim del 78 és la continuació del franquisme. També si desprès de 43 anys la democràcia en termes europeus brilla per la seva absència. En tenen prou col·locant i produint els seus productes i els espais per fer les seves vacances.

Si tenim en compta que la Unió Europea bàsicament és un mercat compartit per 27 Estats, on els pobles avui no pinten absolutament res, entendrem perquè la Unió europea, els seus Estats, els seus Comissaris i els seus Euro Diputats, malgrat alguna veu discordant, van callar l’1 d’octubre del 2017.

Que la Guardia Civil i policia espanyola atonyinés a la població catalana per votar i que la Unió Europea, practiques el silenci, va ser una sorpresa. Un silenci que legitimava i legalitzava l’ús de la força física repressora i més tard la judicial per condemnar homes i dones pel sol fet de defensar democràticament i pacíficament drets universals. El Parlament de la Unió europea és cobria de gloria i perillosament obria la porta a la pèrdua de drets dels ciutadans europeus.

No ho van fer només els càrrecs institucionals de la UE, ho van fer tots els ciutadans amb el seu silenci. Els nazis feixistes primer van assassinar als jueus, desprès als comunistes, desprès als socialistes, desprès als gitanos, desprès als impedits i desprès als contestaris, finalment no quedava ningú per lluitat contra la barbàrie nazi.

Voler la independència i al mateix temps legitimar la legalitat don volem marxar és la gran contradicció.

Pensar a curt termini és el que la majoria d’humans fan. Construir un nou futur és altra cosa, i que sempre requereix esforços. Por a canviar el que és te per no tenir garantit que ens donarà el futur.

Se’ns va instal·lar profundament la por que el franquisme repartia. Ni dues generacions desprès del 1978 han pogut apaivagar la por que generava la dictadura i les seves normes.

Ho tenim pelut. De moment el capitalisme no te alternativa. Els espanyols unionistes han entès que controlant el Congres i la justícia, ara al segle XXI en tenen prou. És un tema de costos. Doblar funcionaris, doblar politics és el preu que l’Estat espanyol és pot permetre per mantenir-se.
​
No ho diem nosaltres. Ho diu el “Gobierno de España”, el seu Estat i tota la parafernàlia unionista de base franquista i borbònica; Catalunya és territori espanyol, ahir per dret de conquesta i avui per dret democràtic legitimat per totes les comunitats autonòmiques espanyoles, inclosa Catalunya. I avui de moment saben com fer-ho per que res canviï.


0 Comments

LA NOSTRA INSISTÈNCIA NO SERVEIX PER RES

16/3/2021

0 Comments

 
Picture

L’Avalos del PSOE i en nom del “Gobierno de España” mes d’esquerres i progressista del mon mundial, per enèsima vegada ho ha deixat clar: No hi haurà Llei d’Amnistia ni indults generalitzats.

Insistim. El principi de tot plegat no és només el fet que quedes pales que com poble no som ni pintem res amb un Estatut retallat "cepillat" i humiliat que va deixar clar que no tenim cap sobirania i que tot el que decidim sempre depèn del que els amos ens permetin fer.

Tot be de l'insistencia que els representants catalans insistenment van demanar, suplicar, un acord per saber els possibles encaixos de Catalunya a Espanya i el seu Estat. La resposta sempre la mateixa, la Constitució del 78 ho deixa prou clar. Som territori espanyol i la llengua oficial el castellà. I punt.

Sembla que avui (16/03/2021) ER, JxCat, CUP i d’altres forces de fora de Catalunya, presenten i registren la llei d’amnistia al Congrés. I tots saben que serà rebutjada amb els vots del PSOE i Unides Podemos. Fins i tot si UP votessin a favor, els socialistes saben que ten el suport del PP, Vox i C’s per tombar-la.

La reflexió que ens fem és; Perquè i de que serveix insistir en pujar els colors als governants espanyols, saben que ni les condemnes internacionals els hi fa pujar.

Els nostres líders independentistes, sembla que no escolten. Que és i serà sempre NO. De que serveix fer una campanya a Catalunya, Òmnium, per una amnistia que mai tindrem. La del 77 si perquè la volien els franquistes.

Ens diuen que són independentistes i no engeguen cap acció a favor de la independència.

Només un apunt. Si ER, JxCat, CUP, ANC i Òmnium tots a una demanessin que tothom que vol la independència s’inscrigués al Consell de la República, no per, i aconseguíssim tenir-ne més de 2.000.000, segur que seria el millor referèndum i missatge internacional.

Però no, ER diàleg contra un mur, taula de diàleg i viva el rei. JxCat per un Parlament i Govern netament independentistes, però de moment sense saber que fer, com i quan. Els de les CUP pendents de la revolució social pendent. Els de la ANC controladors dels governants i del que faran. I els de Òmnium recollint signatures per una amnistia que mai serà.

De moment aquest és l’escenari. Espanya i el seu Estat sap que malgrat derrotes judicials a Europa, ningú qüestionarà que és membre de la UE i que rebrà 140.000 ME. I per part catalana millor viure del autonomisme que sacrificar el que calgui per ser lliures per part d’uns que diuen que són independentistes però que mai volen exercir-ne.

Insistim de que serveix ser a Madrid, si no fem el mínim que és defensar la nostra llengua amb l’excusa que s’ha de negociar les motlles econòmiques i legislatives per Catalunya.

No aprofitar el que avui ofereix Espanya i el seu Estat, directament i senzillament és d’una covardia que pagarem i no trigarem gaire. Les retallades per pagar el deute del Estat espanyol són a les portes. Desprès no plorem.


0 Comments

NI A LES SOLES DE LES SABATES

15/3/2021

0 Comments

 
Picture

Farem el sord amb el que han dit i diuen les males llengües sobre el MHP Quim Torra. Ja no està en actiu. De fet el millor és aplicar la dita castellana de “a palabras necias oidos sordos”

El que si que farem és parlar de la MHP’ta Laura Borràs, que si que està en actiu i sembla que en plena forma.

Els de les CUP tornen a equivocar-se. Ho van fer amb el MHP Artur Mas, malgrat abraçades. Ho han fet amb el MHP Carles Puigdemont. Ho van fer de forma sagnant amb l’honorable Jordi Turull. Ho han fet amb el MHP Quim Torra, i ara tornen a fer-ho amb la MHP’ta Laura Borràs.

Si els de les CUP són capaços de creure’s a les clavegueres del Estat espanyol comandada pels cossos policials espanyols, GC i PN, i la justícia espanyola, quan el tema afecta a oponents politics i no als seus, la lectura que se’n desprèn és un xic miserable i interessat.

Que ho facin els de ER que mai han amagat que volen liquidar el deute pendent, tot i que de moment no ho han fet directament, ja és de per si un greu error. De moment, que sapiguem, només Rufian, Tarda i Sol han entrat al joc. Silenciar-los ara, seria un bon detall per acabar les negociacions en curs de forma prou adequada per gaudir del que suposa el 52% i 74 diputats.

El Comissari Sanchis, “avui de ER”, demà ja veurem, ahir va entrevistar Laura Borràs com Presidenta del Parlament, no com diputada ni com membre de JxCat.

El Director de TV3, Vicent Sanchis, periodista valencià, no passarà a la historia per haver aconseguit la reprocitat entre la TV publica catalana i la valenciana. El seu triomf serà la d’haver castellanitzat TV3, minoritzar la qualitat lingüística i oferir una baixa alarmant dels productes propis.

Com diu un gran amic, com més punyets siguin les preguntes o reflexions del entrevistador, si l’entrevista’t te les taules adequades, millor per ell. Cert i cal deixar clar que els periodistes no només han d’informar objectivament i amb dades refutades, sinó que han de buscar les contradiccions per desmuntar tot allò que no te cap altra recorregut que confondre al personal o directament mentir-los.

No és el cas. Ahir el Sanchis va actuar com un comissari interrogador que busca ferir i deixar en evidencia al entrevista’t des de el convenciment que se’n sortirà.

Ahir el Sanchis, director de la televisió publica catalana, TV3, que a priori hauria de defensar totes les institucions catalanes va fer el contrari. Intentar ridiculitzar, desmereixi i deixar-la com una radical incapaç de representar des de la seva presidència els interessos de tots els diputats i la majoria de la que ella en forma part.

Va ser pitjor. Va intentar sostreure-li si obeiria o faria el contrari . amb l’Estat espanyol. Tot per justificar les droperies del Roger Torrent. Va quedar clar, ella sempre obeiria, primer la voluntat popular que per això serveixen els Parlaments.

Per acabar l’impresentable director, va donar per fet que la Laura és una corrupta. Com la Serret sembla que alguns tenen presa per blanquejar a la justícia espanyola, als cossos policials redactors d’infundis i a tots els que han fet possible el 155.
​
No sabem si tindrem “fumata blanca” entre ERC, JxCat i CUP, però el que demanem i, amb urgència, si la tenim, és que el Vicent Sanchis a l’endemà mateix ha de ser destituït per evitar en el futur més vergonyes i per salvar el perquè els mitjans públics de Catalunya no són qualsevol eina al servei dels catalans. Fi, i molt enfadat amb la deriva de TV3.


0 Comments

VASOS COMUNICANTS

14/3/2021

0 Comments

 
Picture

Galileu, al segle XVI va establir els dos principis de la teoria dels vasos comunicants. El més important és el que deia que qualsevol líquid introduït a uns vasos comunicats independentment de la seva forma, el líquid sempre tindrà el mateix nivell degut a la pressió atmosfèrica.

En política la seva aplicació avui es constata si analitzem detingudament l’aparició de Ciutadans, i com pot desaparèixer sense perdre el seu nivell d’efectivitat.

Ciutadans és funda el Juny del 2005. Els socialistes del PSOE a can PSC, enemics del catalanisme dels Raventós, Triginer, Maragall, Obiols, volien liquidar la identitat catalana començant per la llengua. Sabien que el PSC obertament no podia erigir-se contra la immersió lingüística.

Diners, estructura i recolzament (PSOE, La Caixa, CEOE i PIMEC), fins i tot sectors del PP, funden Ciutadans com proposta política amb l’únic objectiu inicial d’acabar amb Catalunya i les seves aspiracions.

Espanyolitzar als catalans començant per la llengua és l’iniciï d’un cert èxit polític, deixant clar, a més que han vingut a des legitimar, desprestigiar i minoritzar les institucions catalanes.

A les eleccions del 2017, l’unionisme espanyol, que havia situat tots els seus esforços per derrotar l’ independentisme amb 36 diputats són la primera força amb escons al Parlament de Catalunya. El problema és que la resta dels espanyolisme fa figa i no sumen per fer res.

Per contra, a les eleccions espanyoles del 2019, que Ciutadans tenia 57 diputas és queda amb 10. De res serveix l’exit obtingut a Catalunya. PSOE i PP van descobrir que el fill tonto volia apujar-se a la gepa. Albert Rivera, que mai va saber que el seu paper i el del partit començava i acabava a Catalunya, és dimitit fulminantment pels pesos pesants del Partit emissaris del PSOE i PP.

Inés Arrimades va ser la guanyadora, “la montapollos” pels amics. El premi de la seva victòria electoral va suposar el sal a la política espanyola. Mai va saber perquè semblava que el Rivera dimitia.

Les eleccions autonòmiques de Galicia i Euskadi al 2019 eren el preludi  del que ara veiem. ZERO escons a Galicia i Euskadi i 30 escons menys de 36 a Catalunya.

El 14 F d’aquest anys les eleccions de Catalunya ha deixat ferida de mort Ciutadans. Ho saben, i fins i tot fundadors, ja demanen una mort digna del partit. Ciutadans ja ha fet la feina encomanada i els traspàs del testimoni fet.

De 36 diputats a 6. La seva misèria política és d’una immensitat galàctica. Sembla que ningú s’ha donat per al·ludit i cap dels dirigents ha assumit responsabilitats de tant immens fracàs.

La primera pregunta a fer-nos, seria; tot és degut al seu paper dins del Parlament i la seva irrellevància a l’hora de fer propostes constructives. Creiem que no, ells havien nascut per destruir.

La darrera seria; on han anat els votants de Ciutadans que ja no els han votat.
El primer que se’ns acudeix, és que molts vots han anat a Vox i la resta al PSOE. Números canten. Fins i tot uns quants vots del PP, segur que també s’han distribuït per igual.

Vox tenia zero escons, ara 11. El PSOE en tenia 17, ara 33. Si sumem el que han obtingut, 27 i tenint en compta l’abstenció, quadra amb els 30 que Ciutadans ha perdut. També quadra si ho mirem en vots.

Cap dubta, els vots de Ciutadans, a més d’unionistes espanyols són de la dreta espanyola més rància. Els vasos comunicants han funcionat com va establir Galileu i que ningú en tingui dubtes, si el PSOE creu que cal potenciar Vox per destruir Catalunya ho farà i sense manies.
​
Sembla que la Vicepresidenta segona de la Mesa del Parlament de Catalunya Eva Granados del PSOE, el dia de la seva Constitució ja ens va donar un tast de que va la cosa. Potser en aquesta legislatura no tindrem cap “monta pollos”, però amb els de Vox, Comuns i acaronats pel PSOE, el que tindrem és un viva Espanya a la mida “joseantoniana”. Preparem-nos, i si és possible posem-nos d’acord i deixem velles rancúnies. El futur que podem construir s’ho val.


0 Comments

SEMBLA QUE TOT PLEGAT S'ACCELERA

12/3/2021

0 Comments

 
Picture

A dia d’avui i, malgrat que ja tenim la Mesa del Parlament constituïda, encara no tenim cap certesa que el nou Govern és pugui constituir. Les negociacions de moment només han estat per conformar la Mesa del Parlament. I no ens agrada.

L’única certesa que podem extreure dels acords pel nou Parlament, és que els Comuns podemites passen a ser membres de l’oposició conjuntament amb els seus amics del PSOE, Vox, Ciutadans i PP.

L’altra certesa és que de moment la mesa del Parlament és netament independentista, com volia JxCat (5 a 2), i que la via ampla posposada per ER de moment és inexistent. Ens n’alegrem i molt.

Avui hem sabut que la Consellera Serret, desprès de canviar d’advocat, abans tenia al Boyer, ha reconegut que la seva tornada tenia molt a veure amb un pacte entre el seu nou advocat i la justícia espanyola. Ho ha dit ella a RAC1. Ens entristeix que aquest pacte serveixi per blanquejar la justícia espanyola saben el que està fent el “Gobierno de España” i tots els espanyols unionistes per capturar la resta de patriotes catalans exiliats. Però insistim, i te tot el dret. Només una preocupació, ho podia haver fet fa dues setmanes abans del aixecament del suplicatori a Puigdemont, Comin i Ponsatí. Cap  exiliat ha fet un retret. Esperem i desitgem que la vinguda i el nou tractament judicial no serveixi per aprofundir més la repressió.

Ens ha complagut, com no podia ser d’altra forma, el gran discurs de la MHP’a del Parlament Laura Borràs. Qui vulgui dir que és un discurs de dretes, o d’esquerres, o racista, o identitari, ho pot dir faltaria més, però els independentistes del 52% i 74 diputats hem entès perfectament el missatge: INDEPENDÈNCIA.

I si, els que la volíem de Presidenta al Govern i abans del Ple per constituir el Parlament, hem de fer la callada per resposta. Abans d’investir l’Aragonès, potser sabrem el perquè de tot plegat.

La militància de JxCat, sabíem perquè així és va decidir, que la nostra proposta programàtica i política, era constituir un Parlament i Govern netament independentistes. El Parlament ja el tenim. Ara cal deixar clar que constituir el Govern només té un preu, pactar l’estratègia per la Independència de Catalunya.

No ha d’anar de cadires ni de càrrecs. Si fos així no faríem altra cosa que repetir els desgraciats darrers tres anys. Creiem que ni JxCat ni les CUP ho voldran.

13 dies “fatídics” fins el 26 de març. El 26 ha de quedar clar que tenim investidura i en primera instancia perquè 74 diputats així ho volen. Si això passa, segur que tindrem un full de ruta amb la seva estratègia i, el consens adequat per gestionar ademes les motlles autonòmiques.
​
ER, m’atreveixo a dir de Catalunya, Junts per Catalunya i les Candidatures d’Unitat Popular, no poden fallar-nos. No aprofitar el desprestigi, la podridura i lo corcada que està Espanya i el seu Estat més el resultat del 14F, que ens legitima, per aprofitar el memento que cada dia tenim més a prop, seria de tarats mentals i covards.


0 Comments

COM FER-HO I SENSE MÉS DILACIONS

10/3/2021

0 Comments

 
Picture

Els que conduïen el procés la “legislatura” del Junts pel Si i els de les CUP i, desprès de les reiterades crides a dialogar, negociar, pactar o trobar alternatives, i patir la  pitjor humiliació fet al poble català amb l’Estatut del primer tripartit, la resposta sempre va ser NO.

D’aquí que el Govern presidit pel molt Honorable Carles Puigdemont i cansats del NO reiteratiu d’Espanya i el seu Estat, va encunyar el principi de tot plegat; Referèndum o Referèndum.

El que ha passat després ja és historia. Un tros però tant actual com la repressió que patim a dia d’avui. El que no preveien els espanyols unionistes és que ens mantindríem, malgrat tot, toçudament alçats. Varem guanyar a les eleccions del 21D del 2017, i les hem tornat a guanyar el 14F. Aquest cop amb més legitimitat que mai, i que ens hauria de servir per fer el darrer pas per instaurar la República catalana.

La inoportunitat del partidisme pot fer trontollar aquesta gran victòria. Sembla que les diferencies grosses per pactar la composició de la Mesa del Parlament i probablement del Govern, és quin dia i com fem efectiva la Independència. O no i, tot plegat va de cadires i de qui gestiona l'autonomia espanyola.

Els de les CUP al seu Programa electoral ja proposaven que abans hauríem de tornar ha fer un Referèndum al 2025. Igual és que han renunciat al de l’1 d’octubre.

Els de Junts per Catalunya, proposen un Govern netament independentista, creiem que també per la Mesa del Parlament i pressionar al “Gobierno de España” amb la confrontació intel·ligent per aconseguir pactar sense deixar de banda don venim i la unilateralitat.

ER és qui pot i qui ha de decidir si tenim Mesa i Govern. ER sap que la Mesa la de presidir algú de Junts i els de les CUP també. President/a per Junts, Vicepresident/a per la CUP. La resta a repartit i vetllant perquè la majoria sigui independentista. La presidència del Govern per ER i un Conseller/a en cap per Junts i la resta de Conselleries a repartir d’acord el resultat electoral entre ER, JxCat i CUP.

Seria una bona proposta però tot sembla indicar que ER s’entesta en fer la quadratura del cercle amb els de Junts i Comuns. No lliguen ni lligaran. Uns són i volen la independència i els altres volen la Espanya una i gran. I ara governen amb els del 155 només perquè diuen que són d’esquerres. Que rapit s’obliden els moment dels GAL i la calç viva amen dels episodis de corrupció.

ER sembla que poc a poc va comprovant i patin el que ha suposat el seu suport als socialistes del 155 a canvi de res. Si la pretensió era mostrar el seu em penediment i acte de constricció, avui estan comprovant que l’únic que han aconseguit és legitimar la repressió del 155 que avui és continua exercint des d’un “Gobierno d’esquerres i progressista”.

Sembla que ER no sap que els espanyols unionistes van fer un pacte de sang per defensar la seva unitat territorial i Constitució i, que per defensar això, el que calgui. Com Franco, ell però sense Constitució amb els “Fueros” en tenia prou.

ER ens ha proposat el “camí ample”, que segur serà etern. Mes de tres segles ho confirma. Ara la pregunta, i aquest és el seu relat covard i miserable que fan corre és: com fem la República, amb qui, som prous.

És indubtable que ER ara està dirigida per una colla de covards. Com és pot obviar que hem superat amb un 51,7 % els vots a favor de la independència i haver obtingut 74 escons que dona una majoria absolutíssima al Parlament.

Només és pot fer des de interessos que res tenen a veure amb Catalunya i potser amb gestionar les motlles, dient-nos als soferts electors que el nostre moment ja arribarà.

No cal dir que millor tenir les eines d’un Estat per fer la proclama. Però es que les tenim totes i, segur que millors de les que tenien d’altres quan és van independitzar.

L’únic que no tenim, o de moment se suposa, és la valentia, primer personal i desprès tenir la confiança de que el poble hi serà.

Tenim la Llei Jurídica de desconnexió aprovada al Parlament, només pendent de publicar-la al DOGC. Tenim proclamada la República en termes democràtics i republicans. Doncs fem-ho. Fem-la efectiva i que Espanya i el seu Estat respongui.

La resposta pot ser violenta. Ho sabem i potser és la més provable, però la legitimat del resultat electoral, si aquesta és la via espanyola, serà molt complicat per la Unió Europea el seu silenci i per l’OTAN també. La resposta intel·ligent d’Espanya i el seu Estat, seria ara si, pactar el Referèndum d’Autodeterminació.

Si la resposta finalment fos violenta, el resultat final seria el repartiment dels actius i passius entre Espanya i Catalunya. Aquest fet seria controlat per institucions internacionals.

Si la resposta fos proposar negociar els termes d’un Referèndum, aturant la proclama, per fi s’entraria en la via per arreglar un problema polític i de País, que sempre s’hauria d’haver solventat amb les urnes.

Que ningú ho dubti, els catalans acceptaríem el resultat tant si fos a favor com en contra. Ara be si el guanyéssim, estem convençuts que s’establiria el principi d’una nova harmonia democràtica i, d’un veïnatge de respecte i solidaritat com és mereixen tots els pobles.

Podem donar totes les voltes que vulguem, però amb l’Estat espanyol i el regim del 78, Catalunya no hi te res ha fer. Ells per dret de conquesta, avui encara ens volen espanyols, i nosaltres volem continuar sent catalans i decidir el nostre futur. Ni més ni menys.
​
I si ER, JxCat i CUP no ho entenen, el problema no el tenen ells el tenim nosaltres que anem d’independentistes, i alguns la volen que caigui del cel, o ni això.


0 Comments
<<Previous
Forward>>
    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.