![Picture](/uploads/8/5/4/0/8540885/published/istock-1458737159-11-640x380.jpeg?1718359005)
La transició va acceptar que Euskadi i Navarra tingues un model de finançament al marge de la resta Els motius variats i esperpèntics anaven des de uns drets històrics, al fet de situar-se al costat de Franco amb premi.
El resultat, i si ens referim estrictament en termes econòmics, és que el “Concert econòmic” permet a Euskadi i Navarra desenvolupi les seves competències decidint-ho absolutament tot i amb als recursos necessaris. El “cupu” no deixa de ser la “xocolata del lloro”, donat que sempre esta sotmès a les majories parlamentaries al Congres espanyol.
Sembla que l’aportació d’euros a la hisenda publica espanyola de bascos i navarresos, no esparvera als espanyols. Ni la insolidaritat, ni ser independentistes i molt poc espanyols, no son motius per engrescar a la dreta i esquerra espanyola per canviar-ho.
No farem prospecció del perquè polítics i partits de Catalunya han acceptat pel finançament de Catalunya el que avui tenim. Igual algun dia sabrem si es certa la dita castellana que Pujol no va acceptar el Concert econòmic a la basca.
Sense euros, cap o poques polítiques tenen visos per una aplicació efectiva. La llei de dependència n’és una bona mostra.
Reclamar avui, com ho està fent la Marta Rovira en nom de ER, no un finançament singular, sinó el mateix que tenen els bascos i navarresos, la honora, però no deixa de ser una posició estrictament autonomista.
I han trigat cinc minuts a respondre, singular que afecti a totes les autonomies si. Concert a la basca NO.
En termes econòmics, i no ho diem els independentistes, ho diuen els espanyols. Concert econòmic pels bascos i navarresos, SI. Per Catalunya impossible, ens juguem la existència d’Espanya i del seu Estat.
Independència és l’alternativa i tot allò que és reclami en termes autonomistes nomes serveix per legitimar i par admetre el “tragala” universal des de la legalitat espanyola. Ja veureu que feu, però si el que és pretén es motivar l’abstencionisme fileu prim perquè després no valen les queixes.