Mentrestant els unionistes espanyols tanquen files per defensar un Estat, que fa temps no controlen i va per lliura, (les declaracions del general de la GC Garrido ho confirma), nosaltres, els independentistes, sobiranistes i partidaris del Dret d’Autodeterminació, anem fen florades, de vegades organitzatives i d’altres voluntarioses.
Tenim JxCat, ERC, La Crida, les CUP, la ANC, Òmnium, el tsunami, l’AMI, els CDR, el Consell de la República, i després tota un reguitzell de “coses” més petites, que més aviat deuen estar lligats allò tant permissiu de; “dos catalans i tres propostes”.
Ningú podrà dir ni discutir que els catalans a l’hora d’organitzar-nos som únics. Ho fem a dojo i els arguments són tant variats com de vegades poc propensos al fet indiscutible que la historia normalment serveix per aprendre. Igual és que la defensa de drets i llibertat van per barri.
Hores d’ara i desprès del relat que ens vol condemnar com a terroristes, violents, colpistes, sediciosos, prevaricadors, anti solidaris, construït per tota la banda unionista i espanyola, qui cregui que la via normal, si no ve imposada de fora, serà el diàleg, la negociació i l’acord, directament podem assegurar que és un imbecil, un tonto, o un botifler.
Dos anys i per vergonya nostra, tot i que els nostres politics que van complir posant urnes, continuen em presó, i sembla que la sentencia no serà per alliberar-los. Dos anys normalitzant. Fen festes majors. Celebrant patrons i patrones. Hores d’ara podem dir i afirmar que el que més hem fet és legitimar la justícia espanyola i un Estat de Dret, tant ignominiós com fals.
La sentencia del judici farsa és a prop i segur que tindrem respostes variades per part dels indepes més conscienciats. El problema, i ja el tenim a sobre, és quan la nostra part institucional encara no ha dit, o no sap quina ha de ser la seva resposta. Tota resposta suposarà de facto una desobediència i desacatament, callar o acceptar seria un torpede a la línea de flotació independentista.
Segur que no se’ns farà cas, però la resposta política, no la de carrer, només potser una: Eleccions Autonòmiques convertides en plebiscitàries amb una candidatura de País i un Programa que només contingui un punt: IMPLEMENTACIÓ DE LA REPUBLICA CATALANA. Si després de la sentencia la part institucional nou mou fitxa, el procés haurà finit.
I si s’aconsegueix majoria absoluta constituïda la Mesa del Parlament, i d’acord el Govern publicació al DOG, retirada de l’ensenya espanyola dels edificis oficials, i aprovació dels Decrets necessaris per fer-nos amos del territori. I punt. La resta és la mort anunciada lentament com a poble i saber que finalment aconseguiran el que no han pogut durant els darrers tres segles. Liquidar-nos.
RSS Feed
