3 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
Que més ens haurà de fer el govern espanyol de torn perquè els nostres politics posin pel davant la dignitat i aquell punt d’honor inexistent avui i tant present al 1714 entre els catalans de Barcelona.
Se’ns pixen a sobre. Practiquen l’espoli més descarnat de la nostra dissortada historia. Mantenen el nucli dur del franquisme, inclòs els rendiments econòmics, i ho fan contra Catalunya. Ara, tot el que fan ho fan legal i el que fan és exactament el mateix que feia Franco, només una diferencia, ara no afusellen ni portem cadenes. Han aconseguit, amb el vist i plau dels espanyols fer dels tres poders un d’únic a semblança de la “España grande y libre”.
L’ofensiva contra Catalunya, els seus drets i la seva autonomia és d’un calat tant bestia, que només els que no estimen Catalunya, ara, poden callar.
El que és Espanya, ja ho sabem i no cal que hi donem més voltes, no ho canviarem. Dissortadament les elits i castes espanyoles si senten molt còmodes. Ells volen el poder total i decidir-ho tot.
La confrontació la tenim servida, i podem afirmar que en cap cas és menor. Ho fem contra tot un estat, construït i apamat amb guerres i infinitat de cadàvers. Ara no els hi cal fer guerres, ja tenen el seu estat i reconegut internacionalment, nosaltres no.
Reclamar, exigir fins on calgui que tenim dret a decidir el nostre futur, és democràticament impecable, com defensar-ho és el quid de la qüestió. La societat civil ho te clar, cal anar a una. Que Òmnium Cultural munta un acte al Camp del Barça, la ANC li fa costat incondicionalment. Que la ANC munta una cadena, “Via Catalana per la Independència”, Òmnium li fa costat incondicionalment. Per contra, no sempre els nostres líders politics estan a la mateixa alçada. Ara no és que van amb una candidatura unitària a les europees, és que ni tant sols és posen d’acord per dur un mateix punt programàtic.
Els politics potser no acaben de tenir clar i potser alguns encara pensen que tot acabarà com un compte de fades i desprès menjarem perdius. El que alguns no saben és que els espanyols volen guanyar, i estan decidits i volen fer-ho definitivament. Volen acabar amb el problema “catalan” i ara ho volen fer amb tota la legalitat que nosaltres els catalans també els hi donem.
No anar a una pot suposar el nostre fracàs. Dividir a l’enemic és la màxima històrica per guanyar qualsevol batalla, i qui no entengui que primer és la independència de Catalunya, és directament un enemic per aconseguir-ho.
RSS Feed
