Espanya és singular. Ho ha estat sempre. Potser l’evolució natural ja els ha modificat el codi genètic. L’imperialisme conforma encara a dia d’avui una bona part de la gènesis.
Les seves dèries i actuacions fan impossible altres processos evolutius. En termes històrics la Espanya profunda tot just està començant la seva revolució industrial. La mental segur que serà posterior.
Al marge dels debats fallits d’investidura, els representants, diputats, legítims d’una espanyolitat carrinclona, no se’ls ha acudit res més que fer un Ple, el primer, per debatre la “sagrada unitat d’Espanya”.
La proposició com no podia ser menys ha vingut dels nous espanyols, Ciutadans, però tant vells en l’ideari, que fins i tot són més a prop del Felip V que den Franco.
Deixant a banda matisos, el PP, el PSOE i Ciutadans, han ofert als espanyols unionistes, “la garantia” que Espanya no és trencarà.
La Espanya decimonònica, la carrinclona, la dels desheretats, ha mostrat al mon que la seva primera, i potser única, preocupació és la unitat sagrada d’Espanya.
Els aturats, la corrupció i un endeutament estratosfèric, són per aquets patriotes de pa sucat amb oli, qüestions banals. La seva misèria política, només té un objectiu, evitar com sigui que els drets democràtics dels pobles surin i s’imposin.
Espanya no té President. Espanya no té govern. Els hi és igual. Els poders fàctics, els que saben i tenen clar que la seva Espanya és inviable sense Catalunya, i ara amb un control de la política a traves dels partits unionistes, és regiren com fures agonitzant. Ho tenen clar la independència de Catalunya és la fi dels seus privilegis.
No serà Catalunya ni els catalans els que ensorrem Espanya. Ells solets i sense cap ajut ens estan mostrant que tenen prou capacitat per fer-ho. Que així sigui. Amen.
Com sempre, Catalunya, no només és el centre de qualsevol debat, Catalunya és el que els treu la són. Ara només cal que no fem nosaltres el que Espanya i els seus espanyols no han pogut fer mai, anorrear-nos.
RSS Feed
