28 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
ERC, està, segons diuen els seus dirigents, afermats amb l’estratègia del dret a decidir, però especifiquen que la seva visibilitat passa exclusivament per la consulta del 9 de Novembre de enguany. Res a dir, i estem d’acord tot i que matisarem. No contemplar cap pla B, a l’impossibilitat legal de fer la consulta, no entra ara en les seves perspectives immediates.
Demanar permís al govern espanyol, sigui quina sigui la via que s’utilitzi, reforça la idea de que Catalunya és un tros d’Espanya i que tenim una legalitat espanyola acceptada per politics catalans de l’època i d’ara.
Seria tot un contrasentit fer una consulta fora de la llei, doncs fer-ho ens hauria d’haver estalviat tot el procés o una part, sobre tot el referit per intentar obtenir el permís espanyol.
ERC, potser confií amb la nova llei catalana de consultes no referendaries que ben segur aprovarà el Parlament abans de l’estiu. El que suposem que deuen saber, és que l’estat la portarà immediatament al Tribunal Constitucional espanyol i quan això passa, la llei autonòmica queda inhabilitada ipso facto, cosa que no passa amb les lleis aprovades al Congrés espanyol.
És evident doncs, que la legalitat espanyola no ens “farà costat”, i molt ens temem que la Europea no només no estarà amb nosaltres, sinó que diran que és una afer intern de l’Estat espanyol. Per tant podrem fer una consulta, segur, ja en varem fer unes de costellada, però també és segur que la seva validesa tant política com jurídica, serà tant exigua com irrellevant.
Hores d’ara ja ningú dubta que CDC, ERC i la CUP, com representants parlamentaris, treballen per la independència de Catalunya (UDC de moment s’ha l’espera). Per tant tenim una coincidència ferma respecte a l’objectiu. El que no és tant clar és que l’estratègia per aconseguir-ho sigui compartida sense fissures.
De moment, ningú podrà acusar al President Mas de modificar estrategies pactades. La Data i pregunta, forma part del seu haver, i per tant és inqüestionable que la seva aposta és el dret a decidir.
Podrem debatre si el que convé és fer-nos ferms amb la consulta peti qui peti o convocar eleccions autonòmiques, però entre tots hauríem d’admetre que, consulta o eleccions, tenen un denominador comú, VOTAR. El valor legítim d’un Referendum és el mateix que el de qualsevol procés electoral, només dependrà dels Programes politics i de la voluntat política de complir-lo.
Si voto SI i SI en la consulta, que segons diuen només seria consultiva, és equivalen al si voto a una força política que dugui en el seu Programa que si te majoria absoluta proclamarà la Independència de Catalunya. Unes eleccions no deixen de ser un referendum ampliat, però també és poden convertir en plebiscitàries a la practica.
La pregunta pactada, i que no va agradar a tothom, tenia una virtut, deixava la porta oberta a pactar amb l’estat espanyol, fins i tot la data i les preguntes. Una pregunta com la d’Escòcia, directament ho impedia. No ha fet falta, el govern espanyol i l’oposició espanyola han pactat una resolució al Congrés on se’ns tanca cap possibilitat a negociar com hem de conduir el dret a decidir.
Nosaltres no hem de tenir cap pla B sobre l’objectiu de la independència, però si que convindria tenir-lo sobre el com arribar-hi.
El president Mas, està demostrant estar a l’alçada del lideratge que Catalunya necessita ara. Ell és l’únic que pot, si vol, convocar unes eleccions autonòmiques. Ell acaba de dir en seu parlamentaria, que si ho ha de fer, nomes ho farà previ acord amb els que ara recolzen el dret a decidir.
El president Mas, ha entès perfectament que la societat catalana i de forma transversal vol votar, com fer-ho, toca decidir-ho als politics i en Mas ja ha proposat que votarem de totes totes, o en una consulta, o en unes eleccions. Ara no és moment de veure qui la te més llarga, ara és moment de fer costat al President, sobre tot si continua volen abans de decidir la implicació de tothom. La qüestió és, ens hem d’enfrontar amb l’estat espanyol per una consulta, no referendaria i només consultiva, quan tenim al nostre abast, i amb tota la legalitat espanyola, la forma de preguntar als catalans si volen ser lliures i fer de Catalunya un nou Estat independent?, la resposta, que tothom i pensi.
Des de aquest “blog”, ja fa estona que ho tenim decidit, eleccions ja, i el dia 9 de Novembre és tant bona data com un altre. La resposta dels espanyols ja la sabem. Esperar, dilatar, allargar, ja no té cap sentit, els espanyols ja han decidit NO a que els catalans decideixin. Ara ens toca decidir a nosaltres i unes eleccions, que no deixen de ser una resposta política al NO espanyol, és la solució.
RSS Feed
