Repartir actius i passius amb l’Estat espanyol serà potser la negociació més feixuga de totes les que tindrà el flamant Estat Català. Governar i preparar les constituents formarà part del paquet.
Ens agradaria però, des de el primer dia on els catalans podrem decidir-ho tot, que les decisions estratègiques de País fossin exemplars.
Les decisions politiques i administratives immediates, no seran poca broma, ho sabem. Controlar l’espai radioelèctric (tv, ràdios, comunicacions en general), ports i aeroports, fronteres i duanes, la despesa general de l’administració, la hisenda, la seguretat social i deixar clar que la seguretat funciona, serà la proba del coto. Els més estem convençuts que ens en sortirem i amb bona nota.
Però no ni haurà prou. Caldrà, si més no, visualitzar que el Parlament i el Govern fa propostes de futur, malgrat que siguin obertes. Ordenació territorial. Drets dels ciutadans de la Vall d’Aran. Criteris sobre la immigració i refugiats politics. Connexió amb el País Valencia fent realitat el corredor del Mediterrani amb el mínim temps possible. Negociació immediata per formar part com Estat dels organismes internacionals com Estat. I sobre tot una declaració política que refermi la voluntat estratègica d’aprofundir les relacions de tot tipus amb el País Valencia i les Illes.
Tot i que després del 1 d’Octubre, si com és preveu el SI guanya, les eleccions constituents, en cap cas és poden visualitzar com una lluita partidista. Haurien de ser les eleccions per la Constitució catalana i aquesta s’ha de fer transversalment. Una Constitució que no ha de ser ni de dretes ni d’esquerres, ha de ser de País i per tothom.
Tenim feina, molta feina i no podem prescindir de ningú i per fer-ho be ens cal ser inclusius, generosos i sobre tot demòcrates.