És indubtable, i no ho diem nosaltres, que Junts i ER tenen estratègies confrontades per arribar a la independència de Catalunya. O no, si ER el que vol és altra cosa. Continuem confirmant que els de les CUP només hi són per tocar els collons i perquè uns quants dels seus visquin del momiu. Són com “el perro del hortelano”
A les properes eleccions, ja amb data (14 de febrer), segon el ínclit Torrent, els catalans tornarem a decidir. Autonomia dirigida per politics pro “independència”, esperant millors temps, o els que més s’apropen el fet de jugar-ho tot a una carta, és el que segurament oferiran.
Hores d’ara la unitat estratègica ni d’acció que tant s’ha reclamat des de el carrer hi serà. El 14 de Febrer tornarem a decidir qui te majoria i sobre tot si tornem a reproduir el patiment d’aquest darrers tres anys.
La divisió ja la tenim servida i no hi donem més voltes. La tenim al si dels partits. La tenim al Congres. La tenim a la mesa del Parlament i sovint també al Parlament. JxCat, amb un trosset del PDeCAT, ER i els de les CUP, amb el que havia de ser el Govern més efectiu, ens han ofert primícies perquè patriotes de pedra picada fugin dels partits i dubtin de que ho podem fer.
No hem tingut unitat ni per donar la data electoral. No la tindrem amb el si han de ser plebiscitàries o autonòmiques. Els de ER que fa estona que diuen que cal guanyar totes les eleccions amb ser la primera força en tenen prou. Sembla que amb el temps i una canya ens diuen que pactaran amb les esquerres espanyoles el Referèndum per exercir el dret d’autodeterminació. Mai diuen quin serà el temps d’espera.
És provable que els de la ANC facin com sempre i demanin el vot a totes les forces independentistes. Aquesta és la forma clàssica per apaivagar els enfrontaments del seu Secretariat. Òmnium si fa o no fa creiem que farà el mateix.
Aquestes eleccions les podem guanyar amb més del 50% i tenir majoria absoluta al Parlament. El de menys és qui guanya. Junts més ER poden, amb els vots dels de les CUP sumar més del 50%. El problema el podem tenir si torna a guanyar Junts però ER no accepta que siguin plebiscitàries i els de les CUP s’afegissin dient que si, però com que “Junts són els de la dreta de sempre”, que ho diran, a marejar la perdiu. I ja tornem ha ser. Un Govern de coalició. Un Parlament amb majoria d’independentistes que no vol desobeir. Un Govern lligat de peus i mans amb la legalitat espanyola, infra finançat. Un Govern intervingut permanentment políticament, financerament, judicialment i policialment.
Junts i ER han de deixar clar que faran si tenim la majoria amb vots i diputats. Repetir el que hem tingut fins ara pot ser el finqui’t del procés per molt que se’ns vulgui vendre que paciència i que amb autonomia al final convencerem als espanyols.
Aquest bloc, des d’ara i fins el 13 de Febrer dia de reflexió argumentarem, demanarem amb totes les nostres forces que cal guanyar amb més del 50% dels vots i que o Junts o ER tinguin 68 diputats per dur a terme la implementació de la República, si finalment Espanya i el seu Estat continuen amb la negativa a negociar el referèndum. Varem llegir que Joan Canadell president de la Camara de Barcelona proposava quelcom similar.
Com que creiem que no existeix cap mecanisme de convenciment total, ni pel repartiment dels vots, la nostra proposta és que la ANC faci una assemblea general i que els socis decideixin a qui recolzar. Òmnium hauria de fer el mateix. Ja sabem que aquesta proposta té el perill, perquè alguns ho faran, sobre tot els que no volen la unitat, per desacreditar-la, que l’organització s’ha convertit en un apèndix del partit que sigui.
Tornar a un Govern de coalició que ha deixat clar que no va enlloc seria un desastre. Aquest cop només un partit pot tenir 68 diputats. 68 diputats disposats a tot i sobre tot a coordinar el Parlament i Govern sense fissures.
Nosaltres ja hem decidit. Per aquestes eleccions el vot útil per aconseguir la independència és votar a Junts. No hem tingut un Govern efectiu, però malgrat les situacions judicials, de finançament, i d’estructura organitzativa, afirmem que els nostres exiliats són els únics que han tingut una certa efectivitat política i de resposta contra la repressió i han aconseguit internacionalitzar la causa catalana.
Saber que el MHP Carles Puigdemont és l’objectiu a batre per la “justícia” espanyola, per gaire be tots els partits espanyolistes de dretes i d’esquerres, per alguns que van d’indepes i que diuen que si cal sacrificar-lo, doncs això, ens referma que Junts ha de ser l’opció guanyadora.
Tothom ha de tenir clar que Junts és, creiem, la darrera possibilitat amb molts anys per ser lliures. Amb ER, avui ja sabem, tot i que ara ho amagaran, el que veritablement volen; la República federal espanyola. Qüestió que avui no defensen ni els del PSOE ni els de Unidas Podemos. Al país veí que facin i decideixin el que vulguin, nosaltres independència.
El 14 de Febrer els catalans també decidirem quina és l’estratègia que té més suports. Si guanya Junts seria bo que ER i les CUP és posessin a disposició del MHP Carles Puigdemont i si guanya ER exigirem el mateix. El poble parla i decideix amb el seu vot. Esperem que aquest cop les direccions dels partits ni ens enganyin ni ens menteixin, perquè la efectivitat aquets darrers tres anys no ha existit mai.