La victòria den Duran i els seus adeptes, no ha fet res més que afeblir al President Mas. El President no és d’aquells que resolt sense abans no haver estudiat els pros i contres. Sobre tot perquè sap que qualsevol acció pot tenir conseqüències imprevisibles i no volgudes.
Duran s’ha sortit amb la seva. No s’afegiran al full de ruta signat entre el President Mas, CDC, ERC, ANC, Òmnium i l’AMI. Fins i tot ara gosen dir als quatre vents que tenen pendent una reunió amb CDC per “negociar el full de ruta”.
Només aquells que volen veure fracassar al President i al Procés, poden ara proposar una renegociació del full de ruta. Duran i Lleida i l’Espadaler per molt que vulguin no condicionen el procés. Tot i així, cada dia que passa el sector guanyador, per la mínima, és situen més obertament contraris a la independència de Catalunya i al full de ruta de CDC i al President Mas. És la darrera opció d’en Duran i Lleida per fer fracassar el procés, proposar-se com negociadors de tot.
Mentrestant Artur Mas i la nova direcció de CDC han escoltat, han entès i han determinat que els temps estan canvien, els que sempre han controlat UDC, estan ancorats en l’escenari de la “puta i la Ramoneta, el peix al cove i qui dia passa any empeny”. De fet les penyores amb Espanya sempre els han condicionat.
El President Artur Mas el Novembre de l’any passat va fer, creiem, l’anàlisi més exhaustiu possible de tot plegat en termes socials i politics. El resultat va ser proposar la Llista de País transversal i sense sigles de partit. ERC ho va rebutjar. Els de ICV en varen prendre bona nota i d’aquí la “Barcelona en comú” i segur que també la “Catalunya en comú” també.
El d’Unió com els de ERC, tot i que són antagònics, ara fan el mateix. Uns contraris a la Llista de País, els altres contraris al procés. En mig el President.
En queden tres mesos. Descomptant vacances, dos. On tothom s’ha de retratar. El President ja ho fet, eleccions plebiscitàries pel SI o pel NO a la independència de Catalunya. Mas és el que menys entabana. Mas no barreja sap i té clar que primer ens hem de comptar, o el que és el mateix el 27 el Parlament de Catalunya i per majoria absoluta de Diputats i si pot ser de vots millor, hem de guanyar. El President sap que sense independència cap estructura d’Estat és possible i la de la caixa menys.
Dit això, i com que som en el temps de caixa o faixa, al que primer li toca decidir és al President. Si finalment Mas proposa la Llista de País, amb gent de CDC, de UDC, amb independents d’esquerres hi ho de dretes, amb professionals de vàlua reconeguda i no trencar amb en Duran i Lleida, l’Espadaler, l’Ortega i en Pelegrí, la seva operació no haurà servit de res o de ven poc. Cal afegir que els que estan amb el President mereixen saber amb qui està el President, o amb els que tenen la marca o amb aquells que li fan costat en tot moment. Com diuen en castellà, “es de ser bien nacido ser agradecido”. No ni haura prou amb no comptar amb ells.
Liderar vol dir defensar un projecte, sumar i guanyar, el que cap líder pot pretendre és anar de la ma amb aquells que per activa i per passiva és posicionen contraris al projecte i esperar que la ciutadania el segueixi. D’això se’n diu coherència. De fet a la majoria dels politics d’avui és del que estan més mancats. Vostè President de moment no, ara no l’esguerri.
RSS Feed
