Cap sorpresa. UDC ha fet el que volia el seu màxim valedor i representant a Madrid d’un temps passat i exhaurit. Una pregunta tant irrellevant com inconcreta. Espadaler ha mentit, ho si voleu i dit d’altra forma, a pres el pel al miler de militants que volien públicament una pregunta clara i a la resta de militància també.
Com sempre, reconeixem el dret dels partits a fer el que creguin convenient, faltaria més. El problema sorgeix quan les estrategies, politiques i tàctiques entre socis col-lisionen, i quan el que ara ens juguem és ser lliures o no.
Unió Democràtica de Catalunya, ja va dubtar que el President Mas Convoqués eleccions al 2012 incloent en el programa el “dret a decidir” com resposta al cop de porta d’Espanya a un nou acord de finançament. La pèrdua de 12 diputats, va desfermar tot i que soterradament, un treball de desgast cap el President Mas. UDC volia convèncer propis i estranys que la aventura den Mas cap a la sobirania plena n’era la culpa de la pèrdua dels suports electorals.
Duran i Lleida i els seus íntims col·laboradors, no han deixat passar cap oportunitat per introduir elements que poc o gens tenen a veure amb la lleialtat entre socis. Sobre tot quan s’ha pactat l’acció política, el programa de Govern i treballar per un full de ruta pel procés.
CDC i ERC, han pactat el full de ruta, cert, però UDC també ho podria haver fet des de el primer moment. Sembla que fer-ho ara després de les municipals, i amb la pèrdua de vots i de Barcelona, dona ales als de la tercera via per fer i proposar la pregunta que havia de ser “clara i concisa”.
Segurament la majoria de la militància d’Unió dirà “no” a la pregunta, sempre que no hi hagi tupinada. Si és així, UDC és veurà abocada a un congrés extraordinari, congrés que triaria nova direcció i suposem noves propostes politiques.
És evident doncs que UDC, continua dins l’escenari de la indefinició. Si el 14 guanya el Si a la proposta d’en Duran i Espadaler, CDC i el President Mas ha de decidir com continuar amb una relació abocada al desastre. És obvi que la situació que ara mateix a generat UDC, és el seu problema. Problema que han de resoldre ells i per tant CDC quan més lluny d’aquesta deriva, més suports de credibilitat. CDC, no en te prou amb el seu full de ruta clar i nítid, a d’anar acompanyat amb els que practiquen exactament el mateix, i qui més ho de visualitzar és el President Mas.
UDC, ha practicat durant els darrers anys una estratègia de desgast, conformada per en Duran a Madrid, a l’estranger i al si de la seva organització, cap a la figura de President Mas i fins i tot CDC. Ho afirmem perquè els fets i les hemeroteques ho corroboren, començant per una “tercera via” mai consensuada dins de la federació proposada per contrarestar la independència de Catalunya.
El President Mas, home d’acords i consensos, i enemic de trencadisses inoperants, te ara un repte, repte que no és menor i que pot fins i tot suposar un canvi de lideratge al Govern i Parlament, i és guanyar les eleccions del 27. Mas i CDC han d’analitzar i sospesar ara, des de la màxima objectivitat possible, si mantenir ara mateix la federació, el que fa és sumar o restar. Nosaltres creiem que amb els termes d’ara resten.
Dit això, no seria descartable, i sobre tot per que siguin els de UDC qui aclareixin que volen ser quan siguin grans, posar al congelador tot el que te a veure amb la federació, CiU, i esperar a saber la posició final de cara el 27. El que si que podem dir amb total claredat i sense subterfugis que amb la premissa actual d’UDC, anar junts al 27, és directament un suïcidi i fer una Llista de País amb membres d’Unió per molt independentistes que és diguin també. Sobre tot perquè mantenir-se com independentista dins d’un partit que no vol la independència, ara que toca decidir o caixa o faixa és qualsevol cosa menys seriós.
RSS Feed
