ERC no va voler investir al President Puigdemont. Calia desobeir. Sembla que ara, malgrat fer teatre del bo, “estarien disposats” a modificar el Reglament del Parlament per fer-ho utilitzant les tècniques modernes. Investir vol dir restituir i el jutge Llarena, justícia espanyola, de moment a guanyat aquesta partida.
Junts pel Si va ser, per primer cop, a les eleccions del 2015, els triomfadors. Majoria absoluta, amb 72 diputats, sumant els de les CUP. Per primer cop Parlament i Govern ens mans de gent compromesa per implementar el dret a decidir. Dret d’autodeterminació. Camí indispensable per proclamar la República i el nou Estat.
El 27 de Setembre però va ser l’iniciï d’un cert fracàs. La unitat no va ser complerta i Antonio Baños, de les CUP, va certificar que el “plebiscit” l’havíem perdut. Junts pel Si més els de les CUP ens quedàvem amb un 48,7 %. El 8,94 % dels Comuns (CSQP) no sumaven, tot i tenir vot netament independentista. De fet els de CSQP, no varen tenir cap recança amb situar els seus vots al costat del PP, PSOE i Ciutadans.
Quedava clar, i durant el mandat i el pas al costat del President Mas, que amb el comuns podemites, mai ens entendríem per fer de Catalunya una República. Pitjor, tot i omplir-se la boca de voler un Referèndum pactat, mai van donar suport al Referèndum del 1 d’Octubre.
Ada Colau va utilitzar la potencia de la capital, Barcelona, per treballar, intoxicar i fer tot el que calgués, conjuntament amb els de CSQP, perquè el procés trontolles. Ada Colau és alcaldessa gracies a ERC i podria tornar ha ser-ho altra cop gracies a ERC. Ada Colau, i està escrit va dir que la seva capital és Madrid.
ERC va negar-se en rodo a pactar una candidatura amb CDC a les eleccions municipals del 2015. Les enquestes els donaven guanyadors. L’Alcalde Trias, no era d’esquerres i la suma d’uns informes policials falsos de la UCO dient que tenia comptes al estranger, cosa que va ser utilitzada, no feia per sumar i guanyar l’Alcaldia per la República, catalana clar.
Ara l’Ernest Maragall nou candidat de ERC a Barcelona, de forma rocambolesca, nega la possibilitat d’una candidatura unitària transversal i s’obre a pactar amb la Colau el futur govern municipal. Aquest pacte seria “d’esquerres” diu. Ni primàries, ni unitat, ni estratègia de ciutat per la República.
Constatar que ERC no vol unitat, ni estratègica ni d’acció, a les eleccions municipals, a les europees hi ha qualsevol altra, ens pot confirmar que l’espectre ideològic els pot més que aconseguir la independència de Catalunya.
ERC vol eixamplar la base i tot sembla indicar que no fan fàstics amb fer-ho amb els responsables del 155 i amb aquells que és varen oposar a que féssim un Referèndum democràtic, que ja sabem mai serà acordat.
No sabem exactament on va i que vol ERC. De fet diuen que volen la República però quan tinguem majoria i acordadament. Vaja igual esperen que el PP, PSOE, Ciutadans, Vox, l’Estat, de la nit al dia es converteixin en els millors demòcrates defensors dels drets individuals, col·lectius i dels pobles.
Si ERC encara no sap a aquestes alçades que Espanya vol venjança i deixar clar que els catalans no tenim cap dret que no sigui concedit, ras i curt voldrà dir que tampoc serveix com eina d’alliberament. Ni més ni menys.
RSS Feed
