Izquierda Unida, eufemisme utilitzat per amagar el Partit Comunista d’Espanya, mai ha governat a Espanya. Tampoc ho ha fet a cap Comunitat Autònoma. La seva implantació sempre ha estat relacionada amb la misèria social. Estratègies variades al costat del PSOE a Andalusia o al costat del PP a Extremadura, els ha dut al pitjor resultat electoral del 20 D, amb dos diputats quedant clar que el moviment dels indignants a estat rendibilitzat per Podemos amb 69 diputats.
Un gran discurs. revolucionari, a favor dels oprimits, i els desagraïts dels treballadors i ciutadans mai els han donat el seu favor perquè governin on és decideix tot, a Madrid.
Uns quants diputats en algunes Autonomies i unes poques alcaldies, be tot i que ara algunes són importants, però sempre col·ligats amb d’altres, és el seu bagatge polític. Izquierda Unida és l’organització de la revolució pendent, la que no te inconvenient per acceptar els borbons i la seva bandera. I ja portem 38 anys de “democràcia” i el resultat és de 923.105 seguidors de 25.839.234 votants. És calcula que a l’any 2500 i si els astres s’alineen poden guanyar. Aquests són el referent clandestí de les CUP.
Les CUP, candidatures d’unitat popular, han millorat les expectatives politiques i institucionals. De tenir representació a 8 municipis, aconsegueixen 3 diputats al Parlament de Catalunya en primeres i 10 en segones. Un salt extraordinari tenint en compta el limitat bagatge polític i representatiu que duien.
El que no saben els de les CUP, Izquierda Unida si, és que avui pots ser determinant i dema, no només no, sinó que pots desaparèixer del mapa si no hi ha transformació com va fer el PCE i que tot i així no els ha servit de res.
Les CUP, a dia d’avui, tot se’ls hi suposa. Fins i tot el seu patriotisme. Com és pot demanar el vot per aquells com els de Podemos que escampen arreu i sense complexes el seu patriotisme espanyol (Errejon dixit). Queda clar, els anticapitalistes espanyols són dels nostres, la ideologia per damunt de tot. Pels espanyols no, primer la seva pàtria Espanya i desprès alguns drets democràtics i socials.
Desemmascarar el que pretenen alguns de les CUP, ara ja pot ser fins i tot irrellevant. Si volien fer mal al procés, a la bona gent que s’han manifestat sense mirar altra cosa que el benefici de Catalunya, ho han aconseguit. Alguns apliquen allò tant castís de “la maté porque era mia”. I no, Catalunya, la gent, i el que la majoria vol mai serà de les CUP.
Les CUP ens esta oferint un discurs tant perniciós com ineficaç i el més greu és que encara ni ha que dubta per situar-los on toca. Le CUP no són els companys de viatge lleials i constructors, són i estan a les antípodes. “Pobres, ells no en tenen tota la culpa la seva limitada formació dels valors per guanyar batalles, potser els fa fer astracanades que acontenten als irreverents que mai han estimat Catalunya i que per guanyar la independència segur que no serveix”.
Com és pot defensar l’okupisme com un moviment social i de primer ordre. Hipòcrites, o sou de família benestant i teniu garantida la jubilació i un modus de vida mentrestant. Podeu explicar qui cony pagarà les pensions si tothom fos okupa sense generar cap tipus de riquesa, a banda de la espiritual?
Com és pot defensar un salari universal si no som capaços de donar feina a més de 400.000 aturats, dels quant més del 60% no perceben cap ajut. Qui ho pagarà? Els rics. Jo no vull un pis, vull un xalet i amb piscina i no vull un “Ibiza”, vull un Mercedes.
Com podeu dir que no pagarem el deute. Com collons penseu que hem fet els Hospitals, les escoles, els centres d’atenció, les biblioteques, les piscines, els parcs, demanant crèdit i sabeu perquè, doncs fàcil perquè els okupes no generen recursos i Catalunya té els que té. Son els empresaris i els treballadors a banda dels crèdits els que més aporten. I si tenim deute és perquè tenim un Estat espanyol que ens “roba” i des de fa molt anys i segles, però tot i així si ens hi hem compromès pagarem.
Diuen que en democràcia és pot dir, proposar i guanyar la possibilitat de fer-ho, sempre en absència de violència. En democràcia la violència no només no és el camí, sinó que és l’entrebanc més clar per allunyar-nos. Les CUP poden donar suport ho actuar segons els seus valors, però fer costat als violents, als que no respecten als que no son ni pensen com ells, només té una paraula i tant gruixuda que no farem com la Pilar Rahola de dir-ho per vergonya.
Les CUP amb l’abraçada de l’os, varen enganyar uns quants catalans. Amb teatre del bo mostrant sabates també. Algú pot mostrar-nos una sola iniciativa de les CUP, una de sola, que hagi tingut una incidència real per les classes populars. Cap. Això si, titulars, assemblees i això ara anomenat postureig un munt.
Els deu diputats de les CUP, tenen i per respecte als catalans i al mandat de les urnes, l’obligació de respectar el pacte per garantir la estabilitat del Govern i fer possible que el full de ruta per la independència acabi be.
L’única opció que les CUP tenen per acabar amb els greuges infringits a Junts pel Si, als independentistes i al Govern presidit per Carles Puigdemont, és donar un SI als pressupostos i mostrar públicament lleialtat al Procés i al President que ara ens representa com institució i líder del procés.
Fer el contrari, i per molt que alguns pretenguin allargar l’agonia, ha de posar-nos en peu de guerra contra els antisistema, contra els violents i deixar clar que la independència i construcció d’una Catalunya nova no té res a veure amb aquesta gent, i si cal fer noves eleccions anem-hi.
RSS Feed
