Dir que Artur Mas és un dels millors estadistes, polític i amb dignitat institucional dels darrers lustres de Catalunya, possiblement és quedar-nos curts.
Mas ha fet la millor dissecció de la situació que tenim a rel del NO del 50 % de les CUP, que ningú, i de moment, ha fet. Sumar i no restar, votar i no vetar són la seva expressió per guanyar.
Som on som per culpa del 50 % de les CUP (1515 de 3020). Alguns dels pretesos independentistes, no dubtaran ni un segon en dir que la culpa de l’aturada del procés és de Mas per no haver fet un pas al “costat”, no diuen al darrera perquè queda lleig. Els de fora ja diuen que molt be les CUP i que Mas és un cadàver polític que cal jubilar. Com va dir en Rull, els que han fet la feina bruta als poders fàctics espanyols, són els tontos útils o no, això ho dic jo, de la CUP.
Cap proposta presentada per Junts pel Si a la CUP ha resolt el no a Mas. Compartim que cap proposta hagués aconseguit el si. El 50% guanyador del no a Mas, són els practicants com els de Podemos de l’odi a Mas, altrament no és entenible tres mesos perduts per dir no i dir que el si val el cap de Mas.
Mas ho deixat clar. Amb els hiperrevolucionaris ni farem, ni anirem en lloc i Junts pel Si no farà cap més proposta. També ha agraït que un 50 % i l’Antonio Baños de les CUP hagin acceptat l’acord proposat, discutit i negociat.
Queden 5 dies per l’acord. Les declaracions de la Gabriel sector dur de les CUP i defensora del NO, ens fa témer que el dilluns dia 11 Mas signarà el Decret obligat d’eleccions amb data de celebració 6 de Març.
Podemos i tots els seus adlàters ja treballen per fer fracassar la reedició d’una candidatura unitària a l’estil de Junts pel Si. Saben, i ells si que ho saben, que seria la candidatura guanyadora. Esperem que els nostres també ho tinguin clar.
ERC pot tenir i ja en tenim d’indicis, la temptació d’editar antigues experiències d’esquerres. De moment la CUP si posa be, Podemos i els sues adlàters també, i hem de suposar que els socialistes del PSOE estaran a l’alçada. Junqueras a la Generalitat i la Colau a l’Ajuntament és prou temptador. El problema és que la independència és la pedra en el camí, tanmateix com la CUP ho és ara.
ERC no ha jugat net del tot, allà ells. La seva equidistància, el seu paper de que la cosa no anava amb ells, reivindicar permanentment la centralitat política, que era de la coalició, i que ells són els valedors de la transversalitat, més ara comentaris per l’acord, demanant i fent costat al que vol la CUP, els descobreix. Mas “mai” ha estat el seu candidat.
ERC, no ataca, no critica, no bada boca amb tot el que han fet els de la CUP, i ara gosen dir-li al President que faci un pas al costat. Aquesta és la diferencia entre Mas i ERC, mentrestant Mas ha renunciat per patriotisme a les “meravelles” del unionisme amb els costos organitzatius i personals que tothom sap, ERC espera veure passar el cadàver del adversari de “dretes” al que mai han pogut guanyar en unes eleccions a la Generalitat.
ERC ha de triar definitivament o amb els independentistes o amb els d’esquerres tant si ho són com si no. Triar independència, vol dir associar-se amb tots aquells que només volen la independència i segur que ni han de dretes, de centre, de centre dreta, de lliberals, de demòcrates cristians, de social demòcrates. Aquests són amb els que podem comptar.
Si finalment anem a eleccions, les CUP no són aliats per la independència. Per altres coses potser si. Ho han demostrat posant el “qui” per damunt de la independència de Catalunya. El PP, el PSOE, Ciutadans i Podemos, tampoc. Mas i CDC ho tenen clar. Ara cal esperar que ERC també.
RSS Feed
