Temps ençà quan la situació ho requeria, eren els partits i els sindicats qui cridaven a les seves parròquies a la mobilització per protestar. Fins i tot algunes vegades o feien conjuntament.
Durant el temps que els nostres presos politics i exiliats, gairebé dos anys, ni ER, ni JxCat, ni els “revolucionaris” de les CUP, han mogut fitxa ni per mobilitzar, ni per construir una estratègia unitària, ni per donar resposta institucional. Han estat les organitzacions socials que voluntariosament han fet el que han pogut. Els 11 de Setembre i manis varies constaten el divorci amb la voluntat unitària dels catalans i les direccions dels partits.
Algú pot pensar que ara al segle XXI les protestes ja no són cosa dels partits i poc del sindicats, i han traslladat aquesta feina a d’altres com la ANC, Òmnium i l’AMI. Igual és que tenen clar que convocar com partit visualitzaria la seva debilitat estructural.
El divorci entre els partits, maquines electorals, i les organitzacions transversals que no juguen a la lliga institucional, és radical. Al carrer unitat i les institucions i entre partits divisió.
Els bona fe pensaven que partits i institucions és preparaven per donar la resposta adequada desprès de la sentencia. Sentencia que tothom sabia que seria condemnatòria. I no. Altra cop ha estat hi ha recaigut a la societat civil donar resposta.
ANC, Òmnium, organitzant la Marxa per la Llibertat, Sunami democràtic, CD-R’s, col·lapsant vies estratègiques en peu de pau per internacionalitzar el conflicte i que han fet els partits i el Govern i Parlament, RES. Incapaços fins i tot de fer resolucions i mocions conjuntes.
És indubtable, i no només va ser en campanya electoral, que el PSOE ni el Pedro Sánchez, tenen cap intenció ni de desescalar ni de proposar cap proposta que no sigui més “legalitat espanyola i més Constitució”.
Estan nerviosos. Uns perquè són tant anticomunistes que faran el que calgui perquè fracassi “l’acord” inicial entre el PSOE i UP. Els del PSOE perquè tenen un bon pollastre intern i els gerros xinesos ja s’han posat en marxa per evitar-ho. la seva espanyolitat els pot més que la seva condició ideològica.
Estan nerviosos perquè els números no surten sense els vots dels partits nacionalistes i independentistes. Vaja que si ER, JxCat, Bildu i CUP diuen no, anem de pet a noves eleccions, a no ser que els del PP fessin de “patriotes espanyols” i donessin, com va fer Pedro Sánchez per investir al Rajoy, els seus vots pel Sánchez. Difícil, i d’aquí la rapidesa del principi d’acord entre Sánchez i Iglesias per evitar-ho.
Els independentistes, i potser no en són conscients, tenen la paella pel mànec, si van a una. La cosa no va només d’investidura, va de programa i de legislatura i si la volen per quatre anys, vol dir majories per aprovar lleis i decrets, això ha de tenir obligatòriament un bon preu. Podem fer que Espanya sigui ingovernable i si volen estabilitat, a pagar.
Potser i donat que els partits han estat incapaços per donar la resposta, ni a la presó preventiva ni a la sentencia, és podrien redimir fen el que toca i pel que han estat escollits; Obligar, si volen investidura i estabilitat per governar al següent:
Primer.- Reconèixer que existeix un conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya.
Segon.- Ordenar a l’advocacia del Estat i la Fiscalia la retirada de totes les demandes relacionades amb el Procés.
Tercer.- Deixar sense efecte les accions institucionals per evitar l’exercici democràtic d’Eurodiputats al MHP Carles Puigdemont, al VP Oriol Junqueras i al Conseller Comin.
Quart.- Constitució d’una taula institucional al màxim nivell sense línees vermelles per establir diàleg i negociacions per condicionar els camins de futur i de solució del conflicte.
Cinquè.- Complir adequadament amb tots els compromisos d’inversions en infraestructures i l’addicional del Estatut retallat.
i
Sisè.- Blindar mentrestant no s’acordi un referèndum d’autodeterminació, l’escola catalana, els mitjans audiovisuals de Catalunya i la seguretat exercida pels Mossos.
Qui doni suport a la investidura a canvi de res, ho ha de pagar i molt a les propères eleccions.
RSS Feed
