Covardia o desunió. Proclamar la República i no implementar-la a partir del fet, avui és una incògnita, demà sabrem el perquè. Una vaga de País meritosa i no continuada, el 3 d’Octubre del 2017, que era la millor resposta a l’operació judicial, policial i del Estat per liquidar el procés, sense continuïtat i sense cap altra alternativa que concentracions festives, el que hem aconseguit és que els espanyols unionistes creguin que el tractament és l’adequat.
Acceptar el 155, il·legítim, anant a les eleccions del 21 D, desunits i marcant perfil partidista, està destruint part del 47,8 % a favor de la República. Molts autonomistes van fer el pas més extraordinari, en termes sociològics, que no ideològics, per un nou projecte ple de futur i de dignitat democràtica, la República catalana. Menys mal que Espanya mai falla i ara per donar-nos moral i resistència tornen amb la llengua.
Construir el relat del perquè objectivament l’únic que ens ajudaria a fer un país millor, va ser una barreja històrica i crematística. Històrica per certificar que Catalunya i Espanya “només s’entenen” des de la imposició i repressió. Crematística per constatar l’abandó general del Estat espanyol per construir una Catalunya competitiva i professionalment excel·lent.
“Vamos a espanyolizar a los niños y niñas de Catalunya” i “el corredor del Mediterráneo pasa por Madrid”, ho diu tot.
Qui cregui que tornant a l’autonomisme controlat i amb futuribles peixets al cove mantindrem la nostra cohesió social, la immersió lingüística, els mitjans de comunicació públics i la nostra policia, és que no coneix prou als espanyols d’arrel castellana.
Cansin-ho comprovar la resposta negativa al crit popular reclamant unitat. Cansin-ho, veient com negocien la investidura del President legítim Carles Puigdemont i un futur repartiment de Conselleries i Direccions Generals. Talment com si fóssim un Estat on tenir el poder suposa fer politiques progressistes o reaccionaris. Sobre tot saben que sense diners cap política és possible i la clau de la caixa ahir i avui està a Madrid. En cap cas volem creure que tot plegat va de cadires i sous. Seria la fi de molts somnis.
Junts per Catalunya i PDeCAT no van trigar ni cinc minuts per reconèixer, donat que la cosa anava de restituir per dignitat, que la Presidència de la mesa del Parlament era per ERC.
Lamentablement la correspondència no només no és la mateixa respecte la investidura, sinó que la visualització de com s’està portant és esperpèntic i fins i tot el més temible, és que comencem a intuir que la unitat política estratègica mai va existir.
Si ERC renuncia a investir Puigdemont, seran els únics culpables. Junts per Catalunya i les CUP, de moment mantenen que el President és Puigdemont. Espanya pot dir missa, però nosaltres també. Espanya no pot evitar el fet que hem guanyat les eleccions, que és el Parlament de Catalunya qui investeix, i la nostra unitat per fer-ho.
No som partidaris d’unes noves eleccions. las tornaria a convocar el 155. Tampoc som partidaris a renunciar als nostres drets i menys al vot. El 21D varem guanyar i els únics que poden decidir qui o qui no és investit és el nostre Parlament. Si el Parlament a traves de la mesa i renuncia, tenint majoria, els culpables de que anem a unes noves eleccions seran els de ERC.
Saber-ho, tenir-ho clar serà decisiu per triar be, si és que finalment anem a eleccions. No desistirem. No ens cansarem ni ens cansaran, i que tothom ho tingui clar, qui tria per ser diputat és el poble i sembla que ERC no ho tingui present. Tothom queda avisat.
RSS Feed
