Vagi per endavant, malgrat ser una Comunitat Autonómica, “región española” com les altres, que a Catalunya, és viu força be. Si fossim independents seria la hòstia.
L’empenta productiva de Catalunya, malgrat l’espoli continuat des de fa més de tres segles, permet un estendard de vida gens menyspreable. D’aquí el record d’immigració que rebem i, sobre tot amb la permissivitat i vist i plau estatal que ho fa possible.
El primer Congres de JxCat “ha deixat clar”, si ens atenem als vots que han rebut els nous lideratges, que la gestió s’imposarà a la política. Això si, serà una gestió emmarcada dins els paràmetres legals del “reino de España”. Esperem que no sigui així.
Però no tot esta dat i beneit. Turull representa el sector més convergent i potser més centrat, que no deixa de ser l’aposta del Jordi Sánchez, confirmat demanant lleialtat institucional amb ER.
La Borràs per contra representa sense discussions l’1 d’octubre, una transversalitat buscada, l’estratègia dels fins aquí i, ser dona de Puigdemont. Laura Borràs mai s’hagués entregat a la injustícia espanyola. Per cert qui és cregui l’operació per liquidar a la MHP Laura Borràs, vol dir que mai farà confrontació intel·ligent contra Espanya, el seu Estat i Govern.
Sembla que el dia 7 de Juny, la ponència política a debatre i aprovar al proper Congrés del mes de Juliol, és farà publica. La proposta començarà ha deixar clar per on van els trets i sobre tot si la direcció bicèfala el comparteixen.
Una ponència política estratègica per preparar com guanyar les properes eleccions municipals, per deixar clar els pactes post electorals, per decidir amb qui podem pactar i amb qui no, però creiem, el més important, si són eleccions per guarir poder municipal institucional de gestió autonomista espanyol o per avançar cap a la independència. Decidir si mante el Govern de coalició amb els venuts de ER o la DIBA serà determinant per saber per on van els trets.
Gestió autonomista espanyola o confrontació intel·ligent permanent fins la independència. Aquesta hauria de ser la discussió política i estratègica. Si guanya la gestió, amb homes com en Giro Conseller d’economia al capdavant, no només guanya ER, qui perd és el Consell per la República. Un bon gestor autonòmic no és cap garantia de lluita per la independència.
De moment JxCat és l’única organització que recolza nítidament i sense fissures al Consell per la República i als seus dirigents. Si a JxCat la gestió administrativa s’imposa, Puigdemont haurà fet mol be no estant a cap lloc orgànic del partit.
Gestió o confrontació. Amb la gestió exclusivament, potser la repressió judicial i policial s’atenuarà. El que no passarà és que els catalans rebem el tracte que com a poble ens mereixem.
Pitjor amb la morralla mai podrem atendre les necessitats del dia a dia. Això si, sempre podrem, amb el permís del amo, legislar nous impostos perquè Catalunya és rica.
Som l’única Comunitat autonòmica espanyola amb un impost als vehicles per contaminació. Som els únics que paguem impostos al Estat, a la Generalitat i a la AMB. Els únics que paguem per heretar les pertinences dels nostres avis o pares. Som els que més paguem per renda del IRPF mitja. Som els que rebem menys sobre les inversions que aproven els PGE. Som el graner d’Espanya en termes econòmics i els de la gestió ho saben, com també saben que tenen espai per escurar la mamella, tot i que serveixi per empobrir als catalans.
I si, els convergents han guanyat la primera partida a Argelers. El que no saben és que si imposen la gestió per sobre de la confrontació qui guanya és ER. Els d’ER tenen el poder autonòmic els suports dels unionistes d’esquerres espanyols i tres anys per consolidar la seva estratègia eixampladora i de suport al “Gobierno de España”.
La ponència política estratègica ho dirà tot. Ho guanyen els que no “risquen” per viure com ara, ho guanyen els que estan disposats a jugar-ho tot, fins i tot el que ara tenen.