Posarem les urnes, segur. Només existeix una situació que ho pugi impedir, que tots els membres del Govern siguin empresonats i els acompanyin tots els diputats de Junts pel Si i les CUP.
Hi hauran urnes, l’Estat espanyol no és pot permetre el luxe, tot i que ho intentaran, fer des de la combinació justícia i policia la seva màxima democràtica i legal. Fer-ho però no cassa amb els principis internacionals de democràcia. La gent té dret ha ser preguntada.
Amb les urnes al carrer, el que de debò ens hauria de preocupar és guanyar. De fet els unionistes que tenen clar que les urnes i seran, fa estona que treballen perquè guanyi el No.
“Ens faran fora d’Europa. Els jubilats no cobraran la pensió. El Govern espanyol inverteix a Catalunya més que mai. Tenim un Aeroport gracies al Govern espanyol considerat un dels millors d’Europa. Si la sanitat i ensenyament tenen problemes és perquè el Govern és dilapida els diners en viatges a l’estranger i una Conselleria d’exteriors no serveix per res”. I així anant fent.
Tenen un Estat, uns partits espanyols, uns mitjans de comunicació espanyols, una patronal espanyola, alguns dirigents sindicals, l’Estat, la justícia i les seves clavegueres.
De fet, és forca plausible que el No guanyi, sobre tot si finalment els espanyols un miracle els il·lumines, i s’avinguessin a pactar el Referèndum. Només la seva obcecació amb el que suposa ser espanyol, català o català i espanyol els farà perdre un moment històric.
Si guanyes el NO els catalans hauríem guanyat la batalla del reconeixement com a poble i subjecte polític, però hauríem perdut el moment històric per ser lliures, cosa que permetria als espanyols aconseguir l’anorreament definitiu. L’exemple de com fer-ho el tenim ben a prop. Tot i tenir l’escola de jutges a Catalunya per tot l’Estat, el català no només no s’utilitza sinó que cada dia esta més minoritzada a tots els jutjats de Catalunya. Segons el TSJC només un 8,7 % de les sentencies és fan en català, i un 98 % dels tràmits és fan en castellà. D’aquí 10 anys tot en castellà com al País Valencià.
La Marta Rovira pot, i tant, per això ho fa, dir-nos parides com la dels aturats. El Bonvehi, també, i fins i tot anar una mica més lluny somiant amb un hipotètic espai autonòmic disputat per partits independentistes.
Si no és posen les urnes per incapacitat i per covardia, el PDeCAT i ERC passaran a formar part de la historia. Si és posen les urnes voldrà dir que tothom està a l’alçada i només tenim tres mesos per tornar a fer que el relat del perquè s’entengui i serveixi als indecisos.
Per cert un bon amic sindicalista, no independentista amb dir que estava convençut de que si els “tancs” entraven per la diagonal que jo hi seria per aturar-los pacíficament i ell també perquè és un demòcrata i va afegir potser els que manen no hi seran. Espero i desitjo que ni vinguin els “tancs” ni que faci falta comprovar allò de la mili que deia; el valor se le supone.
RSS Feed
