I en van tres d’euro ordres. De moment pel MHP Puigdemont. És el que fa mal de debò, i és l’únic, que representa el que representa, i que no poden controlar ni callar. En Tarda que diu que hem d’internacionalitzar molt més el nostre conflicte. ER podria explicar que gracies al MHP Carles Puigdemont, deu nido com el tenim d’internacionalitzat. Els empresonats pobrets poca feina al respecte. Ara només caldria que ER fes el que no ha fet durant dos anys, recolzar al MHP i al Consell per la República, i si creuen que és pot fer millor ho diguin com.
Tard o d’hora sabrem per quins setze ous la República proclamada no és va implementar. És evident que el risc per fer-ho només podia fer-se des de la unitat institucional, de partit i de carrer. Sembla, són indicis, que la cadena és va trencar. Això és historia, però d’aquí arrenca on som ara.
Avui podem afirmar que l’estratègia, d’una efectivitat institucional, no només no ha servit de res, sinó que ens ha fet més febles i més dividits. Presó pels nostres líders. Escarnits amb un judici farsa executat pel nou TOP. I ara condemnats a 100 anys de presó. Si tots haguessin seguit al molt honorable President Carles Puigdemont, Espanya i el seu Estat franquista mai haguessin pogut detenir, empresonar i condemnar als nostres càrrecs electes. Amb la República efectiva, tampoc sabem com hauria acabat tot plegat.
L’únic qui està guanyant una part de la partida és Puigdemont. De moment la judicial i van tres cops. La justícia espanyola volia la extradició immediata i de moment fins el Desembre. S’imposa la justícia europea, i guanya Puigdemont. Aquesta tercera euro ordre és tant esperpèntica com alliçonadora d’una incompetència judicial i de part. La justícia espanyola, és franquista conceptualment i per tant només entén de càstig, humiliació i advertència, mai de justícia.
Ara ve, el procés com a tal està prenent un biaix preocupant. Els aparells de ER, del PDeCAT, de retruc JxCat, i de les CUP, incapaços de bastir cap estratègia unitària, ni per la resposta a la sentencia, ni per aconseguir la independència, ens estan abocant al sopar de la gran disbauxa.
Necessitem la PROPOSTA. Una proposta sense pedres a la motxilla. ER no pot ser la proposta. Ells tenen una estratègia lligada amb els sectors d’esquerres espanyols i com a tal sempre serà condicional i insuficient. Els de les CUP podran entabanar a sectors de la joventut, però sempre seran residuals i fins i tot en alguns moments irrellevants. Que ningú ho oblidi cap dels seus avui és a presó. La seva proposta sempre avant posa lo social a la independència.
Ens queda el PDeCAT i JxCat. Tothom sap que el Partit demòcrata, PDeCAT sorgeix de l’extinta CDC i JxCat de la necessitat estratègica per donar resposta a la negativa del Jonqueres a la unitat. JxCat però no té una motxilla amb pedres, te una llosa que la fa perdedora quan no és Puigdemont qui encapçala JxCat. Les eleccions del 21D del 2017 i les municipals d’aquest any ho confirma.
El President Carles Puigdemont a aquestes eleccions espanyoles corre un risc innecessari i el seu valor estratègic internacional pot devaluar-se. No és el mateix, tot i que siguin unes eleccions espanyoles, ser la primera força o la quarta. No és el mateix un milió d’inscrits al Consell per la República que 86.000. El valor polític i de lideratge, esdevé rellevant en funció dels suports.
ER ho té clar. Per fer el que ells volen, van a totes. Els hi és igual la unitat, i tenir una estratègia consensuada. Volen l’hegemonia i ser pal de paller. Són si cab més nocius. Critiquen a mort als que han fet pactes amb dels 155, però al mateix temps ells volen fer President un del 155. Avui criden “viva la tercera República espanyola”.
Tornant a la Proposta. President posi ordre al taulell on PDeCAT, JxCat s’esbatussen pel control organitzatiu i d’idees. Rellanci el paper de la Crida. Sense cap altra lligam que la porta oberta a tothom que vulgui. PDeCAT i JxCat ha de ser en breu historia, o si més no que quedi clar que vostè no els hi dona cap tipus de cobertura.
Si el que diuen les enquestes és confirma i ER treu els resultats que diuen, President no en tingui cap dubta, anem de cap a unes eleccions autonòmiques que ER provocarà i no és el mateix que sigui el President Quim Torra qui les convoqui, i amb una proposta sense pedres a la motxilla, La Crida, ha de formar part de la PROPOSTA. Amb La Crida el que si serà possible és oferir una proposta neta, lleial, transversal i sobre tot dient i explicant que volem, i que farem per guanyar.
Consell per la República, Assemblea de Càrrecs Electes i la Crida, són i ha de ser la PROPOSTA. Un Consell lluny de l’abast repressor del Estat espanyol, una Assemblea que relligui els suports de futur institucionals i La Crida per guanyar eleccions i gestionar el que bonament és pugui fins que no siguem lliures i República. Continuar com ara i per moltes Lauras Borràs que tinguem, no només no guanyarem, sinó que probablement anem directes a la irrellevància dins i fora, sobre tot perquè ja és clar que no només és l’Estat espanyol qui vol liquidar als MHP’s Carles Puigdemont i Quim Torra. Alguns que van d’independentista - sobiranista també.
RSS Feed
