
Ens han dit de tot. L’afegitó de radicals potser és menys insultant, però segur que la intencionalitat és fer mal. La campanya, i no entrem si cal o no, iniciada pels menuts de les CUP i altres, està donant els arguments que cap 11 de Setembre va donar als unionistes. Arguments sustentats sobre, i és ven cert, una pretesa violència, que els unionistes han trigat cinc minuts en utilitzar. Fet que pot fer més mal que be. Resoldre l’èxit del turisme fins ara manllevat, serà una de les urgències de la República. Fer ara una batalla campal ni serveix ni ho podem arreglar. No tenim els instruments adequats.
Necessiten excuses i fets. Les excuses les posen ells. Els fets nosaltres. La partida d’escacs és a punt del escac i mat i la guanyarà el que d’aquí a l’1 d’Octubre cometi menys errors.
Oblidar que Espanya té tot un Estat, un Govern, i una “oposició” jacobina disposada al que faci falta per la unitat sacro santa, és no haver entès de quina havia de ser l’estratègia de la partida i de la dificultat intrínseca del procés. El President Mas ja ho va dir que no seria fàcil.
Companys ho va dir; al mon hi han moltes causes per les que lluitar, per la catalana només estem nosaltres. Guanyar el Referèndum, si és que ens creiem que és farà, és cabdal. Cap vot a favor del SI s’ha de rebutjar. És una obvietat que la transversalitat mostrada al Parlament i Govern és l’única via per guanyar la independència.
Sembla que als de les CUP el repte transversal els hi va gran. Fins i tot sembla, segons el seu cartell de campanya pel SI, que el Referèndum també és farà al País Valencia i Ses Illes. Error greu, ni el País Valencia i Ses Illes estan per la feina independentista. Allà, ni tenim aliats estratègics que ens facin costat ni institucions que facin i aprovin resolucions de recolzament. És més, l’únic que s’aconsegueix és que el pantalanisme atiat de sempre pel PP, PSOE i ara Ciutadans torni amb més virulència.
Els de les CUP, són gent estranya, el David Fernández diu i escriu al ARA; “L’única sortida és la caputxina: junts i alhora, en la major insubordinació democràtica”. Desprès són capaços "d’expulsar" a un dels màxims líders del procés com el President Mas, tractant-lo quasi de delinqüent, o no. Junts, però deu ser només amb la gent d’esquerres, encara que maregin la perdiu o fins i tot siguin contraris al Referèndum unilateral. Deu ser la nova màxima, als d'esquerres se'ls hi perdona tot.
Encara no hem escombrat res i ja pretenen dir-nos com serà el futur. La radicalitat només s’exerceix des de la democràcia i des de les majories que respecten les minories.
Abans corria la brama que amb convergència mai tindríem la independència. No ens agradaria dir que sense els de les CUP fins i tot ho tenim guanyat. Ara be, voler expulsar al PDeCAT, perquè Mas i Puigdemont son PDeCAT, utilitzant l’operació Catalunya, els informes apòcrifs de la UDEF i unes retallades imposades des de Madrid per insultar i difamar com fan tots els unionistes d’esquerres, els de dretes també, només vol dir por. Por a que el President Mas encapçali la proposta més seriosa a la Presidència de la República.
Tothom que ho vol saber ho sap. Els de les CUP mai governaran. Per cert si no hagués estat per la ANC i Òmnium, nomes tres diputats i els altres a Junts pel Si. Ara bé, fen futurologia, també tothom sap que els de les CUP estan més còmodes amb ERC, els Podemites i els Comuns. Ahir era governem-nos i avui escombrem-los. El resultat és que ni governen i segurament tampoc escombraran res per si sols. Els únics que poden i tenen tot el dret democràtic a escombrar són els ciutadans i a fe de Deu que segur que a la República molts ho farem.
De fet el cartell és tota una declaració d’intencions. La República catalana ha de ser d’esquerres, diuen. El que no saben és que molts volem gent capaç, demòcrates i com no patriotes i ens igual don vinguin. Som els que en lloc d’escombrar i treure la pols volem que la rateta s’endugui el dineró. Som els radicals de la democràcia els que sense apriorismes construirem un País millor del que ara tenim. Som els que volem que tothom tingui drets i obligacions encara que no pensin el mateix.