El traspàs de la dictadura franquista a la “democràcia”, va tenir el seu eslògan propagandístic; “reconciliació”. Els familiars dels assassinats, dels torturats i represaliats ens havíem de reconciliar amb els nostres botxins. Els familiars, els hereus del genocidi franquista, també.
Totes les dades ens fan dir ara, que la reconciliació del 78 tenia l’objectiu innegable de que els feixistes espanyols no paguessin preu. No només no paguen preu sinó que són condecorats o col·locats dins del Estat espanyol. La pretesa reconciliació, només va ser d’una part.
La reconciliació del 78 imposava unes quantes acceptacions, sense elles res era possible. Un exercit franquista, una judicatura franquista, unes lleis franquistes i tornar a legitimar als borbons foragitats el 14 d’Abril del 1931, eren la base d’una suposada reconciliació. Els franquistes necessitaven ser legitimats després del cop d’Estat del 36 i la reconciliació proposada per uns politics no legitimats, han fet possible que avui Franco sigui venerat al “valle de los caidos”, que la fundació Francisco Franco sigui legal, que els torturadors i botxins reclamats per la justícia internacional estiguin protegits per l’Estat espanyol i fins i tot les noves fornades de feixistes campin arreu del territori impunement.
Avui, en plena campanya electoral, els constitucionalistes unionistes, reclamen una nova reconciliació. Qui ho fa amb més vehemència és en Miquel Iceta. Són els que diuen que Catalunya està fracturada i que ens hem de reconciliar. Una reconciliació falsa i buida. Amb qui i perquè ens hem de reconciliar? Amb aquells que ens peguen, atonyinen, per voler votar? Amb aquells que persegueixen la llengua catalana com sempre? Amb aquells que decideixen que la voluntat democràtica expressada a les urnes no serveixen sinó és per dir el que volen? Amb aquells que pretenen fer de Catalunya un apèndix espanyol? Amb aquells que empresonen idees? Amb aquells que diuen i canten “a por ellos”? Amb aquells que sota una legalitat impostada ens impedeixen fer politiques socials?
Aquest cop no hi haurà reconciliació possible. Lliures o “morts”. Els que volem la independència de Catalunya per construir un futur digne i ple d’oportunitats, ja fa estona que hem desconnectat d’aquesta Espanya única.
No senyors unionistes i monàrquics, la reconciliació només és possible sense revenja, sense odi, amb el màxim respecte als drets humans i universals i sobre tot respectant la voluntat democràtica i pacifica dels pobles. Cap reconciliació amb Espanya és possible. Una Espanya que ens vol sense empreses, a la roina econòmica, esclaus del castellà, sense llibertat a ser com som, amb presos politics per pensar diferent, és una Espanya que ni volem ni ens interessa.
Senyor Iceta, vostè l’únic que pot fer és reconciliar-se amb els seus. Amb aquells que ens van fotre l’Estatut, amb aquells que han prohibit que el català sigui oficial a la UE, amb aquells que han impedit un Referèndum pactat, amb aquells que ens han ribotat el legítim dret a ser, amb aquells que ens persegueixen la cultura, amb aquells que munten operacions per sotmetre’ns, amb aquells que només ens volen per espoliar-nos, amb aquells que practiquen la solidaritat falsa.
Aquest cop no caurem en la trampa. Amb Espanya i els espanyols unionistes la única reconciliació possible és la del respecte que és tenen els Estats. La República catalana segur que treballarà per la bona entesa i veïnatge. De la Espanya monàrquica no podem dir el mateix. Ni més ni menys.
RSS Feed
