Qui pensi que el 27 de Setembre serà com una passejada i que els que volem la independència guanyarem de carrer, s’equivoca.
Qui pensi que l’Estat espanyol no apujarà el to de les seves andanades contra tot allò que faci ferum a favor de la sobirania de Catalunya, s’equivoca.
Qui pensi que els poders fàctics i econòmics d’arrel espanyola, no posaran els euros que calguin per fer fracassar el procés, s’equivoca.
Qui pensi que farem unes eleccions municipals de gúa blanc entre sobiranistes i independentistes, s’equivoca i qui pensi que amb llistes de partit el 27 si, també.
Qui pensi que la Unió Europea i la comunitat internacional, és posicionaran abans que el Parlament de Catalunya proclami la independència, s’equivoca.
Qui pensi que Catalunya és pot convertir en un Estat lliure i independent acordant-ho amb Espanya, s’equivoca.
Qui pensi que si perdem el 27, Espanya ens perdonarà s’equivoca.
Qui pensi que sense arriscar, sense trencar amb l’Estat espanyol, sense dir prou, ens en sortirem, s’equivoca.
Qui pensi que els espanyols renunciaran a la seva i única nació, Espanya, construint un estat plurinacional, s’equivoca.
Qui pensi que Espanya no esta immersa en un procés recentralitzador amb buidatge de competències acceptat o no, s’equivoca.
Qui pensi que ens en podem ensortir sense la unitat d’acció política per guanyar el 27 de Setembre, també s’equivoca, i:
Qui pensi que sense la “Llista de País” podem guanyar, sumar i gestionar l’endemà del 27, també “s’equivoca”, i ens equivocarem definitivament si finalment no fem la “Llista”. Només un acord organitzat i patriòtic ens pot fer triomfar i deixar clar que és tot un poble el que lluita per la seva independència.