6 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
L’auto inculpació de Jordi Pujol, reconeixent que la seva família defraudava la hisenda espanyola, no serà i no ha de ser un cas més de la corrupció generalitzada que pateix de forma endèmica Espanya i Catalunya.
Aquest cas “incideix directament en el procés”, per molt que diem el contrari, si més no amb el que afecta a la regeneració política i social. En tenim gairebé la certesa de que el procés no s’aturarà, ni pel cas Palau, ni pel cas Mercuri, ni pel cas de la Camarga, ni pel cas família Pujol ni per totes les andanades que Espanya des de les seves clavegueres ens enviï. Però tenir confés com col·laborador de delicte fiscal, al que ha estat President de Catalunya durant 23 anys, no és baladí.
Som on som gracies a la transversalitat de la societat civil, que ha dit prou i ho ha fet al marga dels partits. Ara bé no aprofitar per deixar clares les bases del perquè volem la independència de Catalunya i que és el que ha de canviar respecte a Espanya, seria un greu error.
CDC, ha de fer la seva catarsis definitiva i no només ideològica i programàtica, sinó depurant totes aquelles derivades de tants anys d’autonomisme i de peix al cove. Fer-ho els pot donar de nou aquella credibilitat que Jordi Pujol s’havia guanyat “enfrontant-se” al dictador i que ha perdut de cop. Sobre tot perquè Catalunya no pot condemnar tot el l’electorat convergent.
La federació de CiU baluard de Jordi Pujol i Duran i Lleida, ara mateix, i aquesta és una percepció objectiva, està prou tocada com per pensar que sols un trencament respecte del seu passat podria fer net. Uns noms al capdavant no certifiquen aquests canvis, ajuda, però en cap cas n’és la solució. Defensar un SI i SI sense matisos i un Si i prou, ha de ser motiu per redefinir la federació. No redefinir-la serà la “mort” de CDC.
En Campuzano diputat professional a Madrid, ara reclama unes primàries per triar al Secretari General de CDC. La llàstima és que abans mai ho hagués fet. De fet alguns partits pretenen dir-nos que fen unes primeries, ara per tot, que ja ni ha prou per posar-se al dia i acontentar afiliats i ciutadans. Res més lluny. Ho és defineix la proposta de projecte polític del partit, ho no és res més que la continuïtat d’un passat i actituds que volem oblidar, disfressades d’una nova compostura.
La Catalunya Estat i República, ha de fer la catarsis de país i una gran majoria dels politics que ara tenim són inservibles per la nova Catalunya. Masses vicis adquirits, masses tics espanyols, masses deficiències democràtiques, masses motxilles de partit. Tot i així ara els necessitem a tots, només cal una condició que facin autocrítica i que reconeguin que el seu futur polític s’ha exhaurit i que tot el que fan és per Catalunya.
RSS Feed
