
Aquest cap de setmana i després de l’exitàs que va suposar la diada nacional de Catalunya, em tingut i rebut un seguit de manifestacions que ratllen com sempre la fal·làcia, l’insult i el menysteniment com a poble.
El que fan i diuen els del PP ja ho sabem. D’aquets poc podem esperar, la seva intransigència, que ratlla tics antidemocràtics, no permet res que no sigui i estigui dins d’una constitució espanyola, que recorda més las “leyes fundamentales del movimiento”, que un marc de referència democràtic, renovador i al servei dels pobles que conformen l’estat espanyol.
Ens ha sorprès però, la festa de la rosa dels socialistes de Catalunya, on els dos primers secretaris un espanyol i l’altra català, han tornat ha desgranar el que ja sabíem, més un afegitó d’en Rubalcaba: “els independentistes seran els responsables de la fractura social a Catalunya. Ens volen proposar per aigualir la voluntat dels catalans una reforma constitucional per federalitzar l’estat. Han tingut 35 anys i res de res.
Amb les declaracions d’aquest cap de setmana del Bono, ex ministre socialista, del R. Ibarra socialista i expresident de Extremadura més las de Rubalcaba, estem en disposició d’afirmar que no només els del PP estan en temps passats, els socialistes espanyols també.
PP i PSOE van de la ma i sense matisos per denegar al poble català el dret a decidir. Que els catalans votem fora del guio espanyol, no és acceptat ni respectat. Aquesta és la realitat. És evident que l’oferta que proposa en Rajoy i el PP, és parlar del finançament i prou, però sempre plantejat com una concessió de l’estat espanyol. Els del PSOE parlen de reformar la constitució espanyola i no diuen que volen reformar, i pel que sembla seria una reforma on l’estat espanyol seria el pilar basic d’Espanya i on els catalans mai tindríem el dret a decidir.
Qui vulgui esperar una oferta en termes politics de reconeixement de Catalunya com Nació, pot seure. La carta i les declaracions, ho confirmen, dels espanyols només podem esperar el de sempre, ens volen com espanyols i prou.
Veure com “defensen” la violència feixista amb l’argument que és una resposta a la provocació dels independentistes, és preocupant, però encara ho és més, saber que no tindran càstig.
La Espanya immoral, ara vol retreure a Estònia i Lituània que practiquin el dret d’expressió democràtic i no saben que cada dia que passa amb les seves actituds te menys suports i això és una llàstima per la bona gent que viu a la resta.
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. Lluis Companys