Ser espanyol és sinònim d’opressió, abans a les colònies d’ultramar i ara als pobles de la Península Ibérica.
Catalunya sempre ha estat i serà terra de acollida i de pas. Uns han fet cau i pàtria. D’altres han esperat el dia per anar-se’n. Uns i altres, han fet que la Catalunya d’avui sigui possible.
Lamentablement els que se’n van i els que mentalment mai s’integraran, són els abanderats de l’espanyolisme més tronat. Són els que prefereixen ser ciutadans de segona, tenir els pitjors costos i els que reben menys de l’Estat.
Els ciutadans de segona, sense saber-ho, fan el caldo gros als que manen i decideixen, i que com tothom sap estan ubicats a Madrid. Són els mateixos que xalen am la Roja, i segueixen al Pedrerol, i 13 TV. Són ciutadans de segona i votants d’aquells que els hi donen l’esquena a l’hora de repartir els impostos.
Els ciutadans de segona potser no saben el que és fan, els seus líders si. Albert Rivera, Joan Coscubiela, Xavier Domènech, Miquel Iceta, Inés Arrimadas, Xavier Garcia Albiol, Rabell Franco i més són els quinta columnistes moderns i defensors de la Espanya una gran i lliure. I no ens cansarem de repetir-ho. El PP és el mateix que el PSOE i Podemos és el mateix que el PSOE i Izuierda Unida no és res, i Ciutadans és fins i tot el mateix que el PP i el PSOE.
A tots ells els uneix Espanya, la unitat, la sobirania nacional espanyola, la seva llengua castellana, la seva historia borbònica i dictatorial i com no les seves prebendes i portes giratòries. I com no pot ser d’altra forma, uns són més premiats i d’altres menys. Normal, estricta selecció natural i de classe.
De tots ells, alguns destaquen per la seva malicia i pocavergonya, i en Joan Coscubiela, “Coscu” pels íntims, té tots els nombrós per guanyar la cursa. Anem a pams. Declaracions d’en Rabell, abans del primer Ple de control parlamentari i aprovació, per qüestions purament tècniques, de la prorroga dels pressupostos, dient que s’obrien escenaris i que tot era possible. En Coscu per arrodonir-ho va demanar a ERC i DiLl que fessin possible un Govern a Espanya “d’esquerres i progrés”. En Coscu i el seu grup per avalar la seva petició espanyola, el que fa és votar NO a la prorroga tècnica dels pressupostos, posant-se al costat del PP, Ciutadans i PSOE. En Coscu demana suport gratis per Madrid i a Catalunya ni aigua.
En Coscu ja no enganya a ningú, la seva prioritat és Espanya i Pablo Iglesias. En Coscu ha posat en ordre allò que convé pel pacte de govern espanyol. PSOE + Podemos + Izquierda Unida + l’abstenció de Ciutadans, és l’aposta de Podemos i la mort del PSOE. CSQEP i Ciutadans han votat a l’uníson contra el procés i per Espanya.
Els nacionalistes independentistes perifèrics no compten, per Madrid. A Catalunya és tracta d’entabanar amb Grups propis, amb Referèndums inviables i amb reformes constitucionals impossibles perquè tot continuí igual o pitjor.
Per Podemos la línea vermella del referèndum s’està esmicolant com terròs de sucre, i tot apunta que Pedro Sánchez serà el nou President espanyol. PSOE, 90 diputats, més 69 de Podemos i 2 de Izquierda Unida, més l’abstenció dels 40 diputats de Ciutadans ho fa possible. No caldran ni l’abstenció ni el si de ERC i DiLl. El PNB forma part d’una altra festa.
El discurs de Pedro Sánchez, ho deixa clar al 48 % dels votants de Catalunya ni aigua. La unitat d’Espanya sagrada. La sobirania és dels espanyols i punt. Aquesta és la proposta guanyadora, primer Espanya, segon Espanya i finalment Espanya.
Sánchez no vol “fronts”. Sap, que el tot per Espanya no pressuposa fronts d’esquerres o de dretes i si finalment te els suports per la investidura, el PP ho tindrà magre per no abstenir-se. Espanya n’és l’excusa i la presidència la seva salvació de moment al partit.
Que ningú s’enganyi, el que més s’assembla a un espanyol d’esquerres n’és un de dretes i Espanya i els espanyols el que sempre han pretès de Catalunya i els catalans, és anorrear-nos i exprimir-nos. Ni més democràcia, ni terceres vies, ni cap reconeixement hem d’esperar d’Espanya, ans al contrari l’únic que podem esperar és més Espanya.
Volem la independència de Catalunya per Catalunya i els catalans i contra ningú, cert, però si els astres ens posen al davant nostre una possibilitat per petita que sigui, per fer-los patir ni que sigui un xic, admetem-ho, segur que ho podrem suportar.
RSS Feed
