
La revolució a Rússia, va ser un imperatiu de les classes oprimides per lliurar-se de l’opressió i misèria que els Tsars de la Rússia imperial imposaven al poble. Les teories de Marx, Rosa, Proust, Vacunin i la practica de Lenin van fer possible la revolució i la creació de la URSS. (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). La revolució a l’any 1917. A l’any 1922 és creava la URSS.
La federació de les Repúbliques Soviètiques entrarien en total decadència i desintegració de la ma de Gorvachov l’any 1991. Abans la URSS va participar a la II Guerra mundial i conjuntament amb els aliats, de la ma de Josef Stalin, Roosevelt i Churchill a Yalta és van repartir les noves àrees d’influència. Mes tard el conflicte entre comunisme i capitalisme ens duria a la Guerra més llarga mai vista al Planeta. La Guerra Freda.
La caiguda del mur de Berlin a l’any 1989, va significar l’avantsala de la caiguda de la URSS. La seva desintegració i la independència d’algunes Repúbliques satèl·lits com Estònia, Lituània, Letònia, Moldàvia, Geòrgia, Armènia, amb aproximacions incloses a la Unió Europea, situava Rússia en una encreuada. Modernització social de base capitalista, o manteniment del comunisme que pocs països apostaven.
La guerra freda va suposar per la URSS un endarreriment extraordinari en termes socials. No podien competir amb els EEUU i les seves àrees d’influència. El Pacte de Varsòvia (COMECON) com resposta a la OTAN els va acabar d’esfondrar econòmicament donada la quantitat ingent de recursos que si havien d’abocar.
Mentrestant la Unió Europea incrementava els seus adherits i mantenia els seus tractat amb els aliats naturals, Rússia minvava espais comercials i se la situava en termes de derrota com un espai tabú.
Malgrat les desavinences internacionals i tractats infructuosos, Rússia avui, que viu desenvolupant un nou model social que per uns és híbrid i per altres de supervivència, donat els immensos recursos naturals que té, és un actor a tenir molt en compta dins l’equilibra d’influències i mercat.
Els països que inicialment van conformar el Tractat militar de l’OTAN, van apostar per fer costat als EEUU. La OTAN sorgeix com una aliança estratègica per defensar el capitalisme i els seus interessos i la seva necessitat sorgeix del perill comunista de l’antiga URSS.
No ho diem nosaltres però poderosos americans, sempre han vist la Unió Europea un perill pels seus interessos. Els mateixos no han deixat de treballar per la seva anulació. De moment ja tenen una peça al calaix per debilitar el gran mercat europeu, Anglaterra. Perquè es tracta d’axó de mercats i del seu control aranzelari.
És evident que la dictadura del proletariat a Rússia avui no existeix. Podríem dir i afirmar que avui el model social i polític, malgrat alguns moments del passat hi siguin, és, bàsicament com el de qualsevol Estat europeu.
La Unió Europea i algun dels seus estats, mercadegen directament amb Rússia. El petroli i gas potser són dos dels elements destacats i fins i tot la UE ha dictaminat el seu transport com un element estratègic a preservar.
El que no és entenible a dia d’avui, sense guerra freda, sense cap intencionalitat ideològica pel mig i practicant en lo possible el bon veïnatge, com és que la UE no ha treballat a fons la carta d’una incorporació futura de Rússia al si de la Unió Europea.
La incorporació de Rússia a la UP suposaria passar de 550 milions d’habitants a gairebé 700 milions. Poca broma la potencia que adquiriria la UE.
Ni els EEUU ni Xina la volen. La pregunta que ens hem de fer és, i els europeus volem als russos com membres de la gran Europa?, cosa que ja passa però amb fronteres, o els volem com veïns només per comerciar?
Potser i, seria molt perillós que fos públic, que alguns dels Estats que composen la UE no volen als russos com socis, podria desequilibrar el Parlament europeu i els interessos d’Estat que avui no controla el mateix Parlament.
Espanya per exemple ahir i avui pretén utilitzar Rússia, per desestabilitzar-la i fer contents aliats, per fer-se el mil homes i, per lluitar contra Catalunya i el seu moviment pro independència.
Sembla que alguns Estats estan instal·lats encara amb la guerra freda i l’únic que estan aconseguint és que Rússia poc a poc i veient-se maltractada, opti estratègicament per fer nous amics i socis i Xina està a prop.
Seria bo reconèixer que Rússia o l’antiga URSS van contribuir amb escreix a la derrota del nazisme feixista, amb més de 21 milions de russos morts. EEUU amb 170.000 americans.
No treballar des de totes les institucions de la UE per sumar al poble rus al si de la UE, potser avui no ho valorem prou com un fet negatiu, però som dels convençuts que no aconseguir-ho tindrà molt a veure i, més aviat del que sembla, amb equilibris socials, de progrés i de respecte al medi que avui amb el canvi climàtic tanta falta ens fa.