El President Artur Mas no va aconseguir la resposta adequada al seu clam. Junqueras si, ells volien ser els garants de que no era possible anar enrere. Ara, tenim el convenciment que el resultat electoral no va variar la interpretació de l’11 de Setembre. L’acord CiU i ERC per la Legislatura, de moment ha trencat tots els esquemes, aquí i fora.
Hem de recordar però, quan s’inicia el procés pel Dret a decidir i qui entoma el nou rumb que ens ha de permetre deixar de ser una autonomia per ser un estat, lliure i equiparable als de la resta d’Europa.
La historia i les hemeroteques, avui no són manipulables i per els que no ho saben va ser el nostre President Artur Mas el que és va plantar i va dir que fins aquí. Va ser ell el que, rebutjat un nou pacte fiscal, va dir ara la paraula la tindrà el poble de Catalunya i va afegir que calia donar els mitjans democràtics als catalans per decidir el seu futur.
Com és possible que hagi tingut que ser un Dirigent de CiU, la formació més autonomista i més encaixista de les que mai han existit a Catalunya, el que s’hagi posat al capdavant del procés més democràtic i més engrescador dels darreres temps? El President Mas ho tenia fàcil, continuar de mesell com el Duran, li hagués permès jubilar-se com els seus homònims i punt.
Només i podem veure una explicació, l’Artur Mas, és una persona amb dignitat i plena d’integritat. No hi afegim l’apreciació de patriota, però de continuar com ara, els que ho han estat, segur que no el superaran.
El tàndem Mas Junqueras sembla que té química. L’acord de moment és compleix de forma escrupolosa i els sotracs col·laterals, en cap cas afecten l’acord.
Ara bé, no en tenim prou. El nostre President és l’Artur Mas i Gavarró, el que governa amb minoria i amb el suport del cap de l’oposició i no és el mateix governar amb la majoria parlamentaria que tenir un govern majoritari. De moment ell tot sol és menja els marrons, i això cap suport extern ho impedeix.
Presentar-se a Madrid, a Europa, o a qualsevol estat o instancia internacional, representant un govern amb minoria te unes lectures. Convertir l’acord de legislatura en un govern potent i amb majoria directe en te unes altres. La visualització i potencia que tindria qualsevol desplaçament del President Mas i del Conseller en cap Oriol Junqueras no tindria parangó.
És possible que CiU no estigui neta, és possible que mai ho sapiguem del tot. El que si sabem és el que ens proposa el nostre President Mas i tots els detalls ens indiquen que el nostre President no s’arronsarà. No donar-li suport ple, quant espanyols, unionistes, autonomistes i fins i tot els federalistes el volen mort políticament, ni és de rebut ni és entenible, sobre tot perquè arribat a la fi del trajecte, ell ja ens ha dit que no és presentarà.
La partida ara no és guanyar més diputats, la partida ara és guanyar la independència i ara més que mai hem de demostrar que els partits són eines per conquerir objectius i no a l’inrevés. El divorci partits, politics amb la societat, parteix de que la ciutadania creu que els objectius sempre han estat partidistes.
Si ERC triga gaire a fer el pas, incorporar-se al govern, després que no és queixi i busqui raons. CiU de moment mante el tipus, en Mas governa en el pitjor escenari que un polític voldria, tot els hi va a la contra, l’estat espanyol, el govern espanyol, l’economia i fins i tot aquells que haurien de ser lleials amb els pactes. El President hi és, dona la cara, i ho fa fins i tot quan sap que el xiularan. La seva aposta ara és clara, ell vol que sigui el poble de Catalunya el que parli i decideixi. Deixar-lo sol, ara, ratlla en l’oportunisme i amb un autonomisme de moment contingut.
Cal pensar-ho, reflexionar-hi i com sempre prendre la decisió oportuna. Ara però, sembla que triar és més senzill, o amb Espanya, o independents. Si el que és pretén és canviar partit per país, qui ho faci ho tornarà ha pagar molt car. Ara és el moment de posar Catalunya al davant de tot.
La independència no es demana, és pren.
RSS Feed
