ERC, comença ha posar nerviosos sectors prou importants del mon independentista, polític i social. Tenir unes enquestes que a priori l’afavoreixen, en cap cas determinen res i pujar o baixar en un indeterminat nombro de diputats tampoc.
De moment i sense que sigui una certesa absoluta, ERC vol guanyar les properes eleccions com partit. Fer-ho és d’una legitimitat inqüestionable. El problema el tenim quan el que ens juguem ara és: el dret a decidir, i si és guanya la hipotètica consulta, proclamar la independència.
El “pacte de legislatura” subscrit i defensat lleialment per CiU i per ERC, contràriament al que en política és pensa afavoreix a uns i carrega els costos negatius als que governen, quan els beneficis haurien de ser compartits, doncs si en Mas governa és perquè en Junqueras hi està d’acord i per tants és corresponsable directe de totes les decisions politiques del govern d’en Mas.
Que totes les forces unionistes instal·lades a Catalunya, que el govern espanyol, que la oposició espanyola i tots aquells jubilats que ara els hi donen veu als mitjans espanyols, volen carregar-se el procés, és obvi, i que ho volen fer “matant” el seu missatger també.
ERC ha posat data a l’assumpció directe de responsabilitats de govern. La data i la pregunta en tenen la culpa. Els acords presos amb el darrer debat de política general, preveu que abans d’acabar l’any, i aquest sembla un compromís formal del President Mas, tindrem data i pregunta. Per tant no té sentit allargar l’entrada de ERC al govern, a no ser que ERC no és cregui al President, cosa que personalment no crec.
Prendre ara, sense esperar tenir data i pregunta, tindria unes connotacions i lectures positives per tothom, per ERC, per CiU i pel procés i desmuntaria un dels arguments més perniciosos que ara s’usa permanentment: “ERC vol el desgast de la federació i afeblir-los per fer el sor passo que fa anys persegueixen”.
Ara és moment de defensar la dignitat de Catalunya de les seves institucions i dels catalans, el nostre President ho ha fet, però també és moment de ser generosos i de compartir govern i país, pensar de forma partidista, encara que no és vulgui fer, ens pot entorpir i no fer cap cessió pensant amb la debilitat dels demes pot ser un greu error d’apreciació política. Qui pensi que arribar a bon port, conduint la complexitat de tot el que suposa el nostre procés d’alliberament nacional, és pot fer sense Convergència Democràtica de Catalunya, s’equivoca i si el que és pretén és guanyar les properes eleccions autonòmiques per quedar-nos on som també s’equivoca. La ciutadania sap el que vol i també sap que si cal seran ells els que faran el sor passo.
Ara només existeix una possibilitat política pels que volem la independència i les darreres accions de la societat civil ho avala, treballar per Catalunya i la seva independència. Fer-ho pel partit, ara no serveix ni ha Catalunya ni als catalans.