
Ens volen trencar i ho volen fer com sigui. Mentrestant hem estat bons minyons i no hem qüestionat el concepte Espanya, socialistes autonomistes, espanyols unionistes i catalans espanyols, per un canto i els independentistes dispersos per l’altra, han conviscut sense gaires enrenous. Ells, espanyols, se sabien majoritaris i amb tot el poder institucional sota control. Fins i tot “semblaven demòcrates”. Però vet aquí, les tornes han canviat i des de fa més dos anys amb una celeritat sideral.
Són els mateixos que no volen que mai canviï la situació i la relació Espanya Catalunya. Són els mateixos que pretenen i volen extingir la llengua catalana i transformar-nos de pet amb espanyols de sentiment. Els socialistes varen començar amb allò tan hispànic, “hay que arrancar la crosta nacionalista de TV3”, evidentment per posar la espanyola. Van continuar els del PP i les diverses associacions espanyoles en defensa del castellà, que a Catalunya és perseguia el castellà, és prohibia als nens que no parlessin el castellà al pati de les escoles. Si van sumar els populistes de Ciutadans, ells defensen ser catalans però primer espanyols, i el que és curiós, és que a Catalunya, poden dir el que vulguin i sembla que amb total llibertat. Aquesta gentola, s’esmercen dia a dia en superar-se amb els seus insults contra Catalunya, a les seves institucions i als independentistes. Gent perillosa que normalment atrauen amb el seu discurs els sectors menys preparats culturalment i fàcilment corruptibles.
Ara però, els espanyols unionistes sense escrúpols, estan traspassant, no unes ratlles vermelles simbòliques, sinó allò que en qualsevol país democràtic hauria d’estar penat. Estan promovent l’enfrontament civil, on mai l’hem tingut, si més no des de el 1978. Estan promovent la intolerància per substituir-la per la legitima discussió des de la discrepància. Estan promovent una possible confrontació, entre espanyols i independentistes. Estan promovent a partir de la mentida i de la difamació, l’odi racial. Estan promovent la fractura que personatges com l’Aznar des de la FAES ja van amenaçar, “antes que se rompa Espanya se rompera Catalunya”. Estan promovent i cercant el seu objectiu, buscant la fractura social per fer fracassar el camí de Catalunya cap a la independència i ho fan utilitzant les clavegueres, la mentida i l’odi als catalans hi ha Catalunya.
Aquesta gent, una part d’ells, són els mateixos que fa un temps ens deien que tot és pot discutir en democràcia, en llibertat i en pau. Ara són els mateixos que generen confrontació i odi. Són els mateixos que ara ens volen prohibir que votem. Són els mateixos que ens volen arrancar la nostra crosta per imposar-nos la seva, tanmateix com sempre han fet els que han governat a l’Estat espanyol.
Aquesta gent, i no ens equivoquem, “no són feixistes, ni antidemocràtics”, ni “tarats mentals”, ni res del que podria fer que ens entenguéssim, aquesta gent senzillament són gent dolenta.
Denunciar, desemmascarar, aïllar-los, ha de ser també una de les tasques regeneracionista del camí cap a la independència. Catalunya ha de poder conviure amb els espanyols que ho vulguin ser, com hem fet sempre, i ho hem de continuar fent abans i desprès de la independència.
Catalunya no podrà ni ha de voler canviar la voluntat popular d’aquells que van donar el seu vot a gent dolenta per que els representin. Però el que si que em de fer és explicar-los que si a dia d’avui han pogut viure com han cregut convenient, perquè a partir d’ara o després serà diferent. Només la gent dolenta i amb interessos espuris, són capaços de medrar, de conspirar i de muntar fal·làcies per trencar la convivència social que impera a Catalunya.
Catalunya vol construir un nou estat, i segur que hem de comptar amb tothom, siguin d’aquí o no. Els hi hem d’oferir futur i garanties. Si ho fem així segur que la gent dolenta no se’n sortirà i si també oferim més democràcia i una total regeneració política i social, segur que farem front democràticament als que volen dividir i fer-nos fracassar amb el nostre objectiu.
Digues la veritat encara que sigui amarga. Digues la veritat encara que siga contra tu mateix. Mahoma