Potser no és gaire sabut, fins i tot és una desconeixença que ratlla la indecència administrativa i mediàtica.
Els secretaris i interventors de les Administracions publiques, són funcionares de carrera que depenen i són nombrats directament per l’Estat espanyol. Són els funcionaris que l’Estat i la llei situen per salvaguardar l’ordre constitucional.
De les diverses operacions judicials i policials endegades a municipis de Catalunya, no tenim dades que les possibles irregularitats perseguides, vinguin per la denuncia dels secretaris, interventors o secretaris/interventors.
Qualsevol acord municipal, control del pressupost, despesa i adjudicacions d’obra i serveis, a més de tenir el control auditat de forma externa, ha de tenir inexcusablement el vist i plau del secretari i interventor municipal.
Ens fa difícil entendre que qualsevol ciutadà faci denuncia i els funcionaris escollits i anomenats per garantir-ne la llei, callin o no surtin explicant que totes les decisions municipals han estat de dret i sense cap anomalia administrativa.
Els funcionaris Secretaris i Interventors depenen de l’Estat, a Catalunya, de la Delegada Llanos De Luna. Aquest fet, que no és menor, sorprèn amb un silenci sospitós i còmplice de la judicatura.
Secretaris i Interventors tenen a les seves mans confirmar o desmentir si han existit irregularitats. També és curiós que el jutges normalment no demanin informe a aquets funcionaris i construeixen el seus sumaris amb denuncies privades i informes policials.
La cosa però encara pot ser més kafkiana. Alcalde i Regidors sempre demanen l’informe preceptiu abans de portar al Ple qualsevol mesura per la seva aprovació i si per avatars de la vida el secretari/interventor moris, tot i el seu informe preceptiu, la fiscalia en cas de conflicte, fa responsable únic al polític de torn, mai al funcionari de carrera estatal, secretari interventor, que és qui ha donat el vist i plau.
La evidencia del control municipal per part del Estat hi és. L’Estat mai ha renunciat al seu paper, paper cohesionador espanyol donat que secretaris i interventors venen majoritàriament de Leon o de “Alcantarilla de Abajo”, quasi mai de Catalunya.
El silenci dels secretaris i interventors, els condemna sense pal·liatius a una sanció administrativa, per abandó de les seves competències, a no ser que el seu silenci formi part de l’Operació Catalunya. La fiscalia en aquest cas no només incompleix la llei, sinó que utilitzen la seva força judicial com arma de combat ideològica i política, menyspreant els informes preceptius dels secretaris interventors, que aclaririen qualsevol desviació administrativa hi ho irregularitat comptable. Cosa que estalviaria temps i diners al sistema judicial i als contribuents. Això és Espanya i per això volem marxar.
RSS Feed
