La misèria dels espanyols d’arrel franquista no té límits. Ara han encetat una, que no serà la darrera, campanya per dir-nos que els Mossos són tant dolents, que fins i tot podent, no han volgut impedir l’atac terrorista a Barcelona.
Defensar la unitat pàtria d’Espanya, és tant legítim com respectable. Fer-ho democràticament i amb arguments seria el normal. Els espanyols d’arrel franquista, han tingut l’oportunitat històrica per reconvertir els objectius falangistes franquistes amb conquestes democràtiques, i ni així.
Al 1977 els franquistes i els presumptes demòcrates sense legitimació, van cometre l’error pensant que podien fer un pacte in eternum i que ningú mai el qüestionaria.
Els valedors de la transició, mai haurien pensat que arribaria el dia que tot trontollaria. El franquisme, el regim del 78 i la construcció de la nació espanyola. El bipartidisme com garant del regim del 78 també.
Posarem les urnes l’1 d’Octubre i l’Estat espanyol no ho podrà aturar. La voluntat d’un poble mai és pot aturar jurídicament i fer us de la força al segle XXI seria la perdició d’Espanya com Estat. Ho saben i ho sabem.
Són tantes les qüestions, per imposició, per afecte, per família, per interessos econòmics, que ens han “unit” amb els pobles peninsulars, que molts que desitgem, que volem, que Catalunya sigui un Estat i un país on els catalans manin i decideixin, ara també patim i no ens agrada com serà el futur d’Espanya, del que quedi, si aquest queda en mans del PP, PSOE i Ciutadans.
Segur que una bona part dels espanyols pensa de forma manipulada que els catalans el que volem és destruir Espanya. L’erren. Els catalans el que volem és en lliurar-nos d’un estat post franquista i d’uns partits que han assumit les tesis franquistes i borbòniques per anorrear els pobles que habiten a la Península i construir la Nació única.
I tant que ens hagués agradat ser part transformadora de l’Estat espanyol. Mai ens han deixat. Mai ho han volgut. Les castes espanyoles s’agraden com són i Darwin hagués fracassat amb la seva teoria. Aquests espanyols mai han volgut evolucionar i menys democratitzar-se.
Segur que cap líder independentista pensava ni s’ha proposat fer mal a cap ciutadà espanyol. Altra cosa són les institucions d’un Estat d’arrel franquista. Ara bé, arribats on som, el que és segur, és que les urnes catalanes ho canviaran tot. I segur que alguns patiran.
Amb les urnes, els ciutadans de Catalunya guanyem. Amb el Si o amb el No, també guanyem. Amb les urnes Espanya perd i serà una pèrdua que arrossegarà als ciutadans. Voler mantenir unitats fictícies a la forca i per legalitats forcades, té poc recorregut. Ni que duri 40 anys.
Els líders politics espanyols han sentenciat l’Estat espanyol i ho han fet solets. Segur que molts catalans, independentistes, sobiranistes, nacionalistes i catalanistes mai hauríem volgut que la nostra independència suposes la decadència per ningú.
Inevitablement la seva obcecació antidemocràtica de negar-nos el dret a decidir, d’imposar-nos la seva llei, de dir-nos que no som poble, farà que la seva destrucció com Estat i Nació sigui un fet irreversible.
Negar-nos al 1714 la nostra existència, va ser el principi de la seva fi. Castella va finir com imperi i podria ser que l’1 d’Octubre del 2017 els catalans sense voler-ho posin fi a la construcció de la nació espanyola.
RSS Feed
