ER ha triat l’1 de maig, dia del treballador, per dir-los als de JxCat que s’afanyin o que buscaran altres socis o vies per fer Govern. I ja som dia 2.
Darrerament el de ER no paren d’empescar-se amenaces i formes variades per pressionar als de JxCat. Deuen estar convençuts que JxCat és el mateix que CiU, o CDC, o PDeCAT.
L’error que ER està cometent és de traca i mocador. Les eleccions del 14F no és van dissenyar com les del 21D del 2017. JxCat ha construït un partit nou. Ha fet unes primàries que ja voldrien fer els que van d’esquerres i progres. I com no, la proposta programàtica, va tenir la participació adequada de la militancia.
Al Govern del MHP Torra, qui marcava els tempos eren ER i CUP. La sagnia va ser brutal. El MHP Puigdemont no va ser investit perquè ER, primer, va trencar el pacte de Govern i, perquè no van desobeir als repressors espanyols.
Dels vents sembrats van arribar les tempestes. Deslleialtats, recolzar als del 155, combinat amb una campanya contra JxCat i el Consell per la República, va desfermar que Torra digues que fins aquí. El covid_19 ho va arreglar tot per ER. Torra i els pocs suports que tenia a JxCat la van cagar no convocant eleccions. Malgrat no tinguéssim nous pressupostos. La defensa i gestió de les misèries sanitàries i del mon productiu va suposar aflorar les diferencies profundes entre ER i JxCat, a Madrid i Catalunya.
ER vol i, per primer cop des de l’any 1931 tenir la Presidència autonòmica. L’espai del Tarradellas no compta, ho va ser per un pacte entre els franquistes, ell, un petit sector de ER i els socialistes.
Ho ensumen. Saben que ho tenen a tocar. 74 escons, majoria absoluta ho pot garantir. El problema és per que fer. ER vol gestionar l’autonomia. Vol que la taula de diàleg tingui els seus fruits. Vol que l’esquerre espanyola continuí guanyant per preparar l’adveniment de la III República espanyola, que si arribes, ni serà federal ni d’esquerres. Serà espanyola.
Fan be els de JxCat volen saber perquè ha de servir fer un Govern. Per gestionar una autonomia raquítica amb recursos, tot esperant que Espanya i el seu Estat es comportin. O per planificar dissenyar i establir l’estratègia adequada per ser lliures i independents.
Quan les estratègies no son compartides, més aviat oposades, l’únic que pot resoldre la equació són unes eleccions, la resta un repartiment de cadires i col·locats.
RSS Feed
