A dia d’avui, la incertesa d’un pacte entre Junts pel Si i la CUP, plana pel damunt dels seus votants com una llosa. Final feliç, o tragèdia al millor nivell de les gregues. O com diem a casa nostra; “o caixa o faixa”. O pacte o eleccions. I Això ho sap tothom a aquestes alçades.
La formalitat mediàtica, sembla que s’ha volgut imposar. Ha estat impossible. Filtracions, declaracions i contradeclaracions interessades ho ha impedit. Això va per tothom, pels de ERC també.
Amb la declaració aprovada al Parlament, mai cap partit d’esquerres, havia aconseguit situar, en termes politics, la realitat del que volem i fins i tot com ho volem, fins aconseguir la independència.
La “lliçó internacional”, pot quedar en paper mullat, sinó concretem, exercim i definim. De res o molt poc haurà servit el civisme, la democràcia, i la responsabilitat de que és pot i podem construir un nou Estat lluny d’altres mecanismes que no siguin legals i pacífics.
Farien be els de la CUP recordar que va fer ERC al 2012, quan Mas va perdre 12 diputats, i Unió i tots el poders fàctics i espanyols se li van tirar a la jugular. ERC va pactar amb els presumptes corruptes, amb els que retallaven i amb els adversaris politics històrics. Perquè ho va fer ERC ? Doncs la resposta ens sembla que l’han donat els més d’1.630.000 vots.
Des de el 2012, tot i no ser al Govern, ERC, a través del “Pacte d’Estabilitat”, és va forjar un Govern fort i estable, amb l’aprovació de pressupostos inclòs. Negar que aquest pacte a ajudat a la transició de CDC de l’Autonomisme al independentisme, inclòs el trencament amb el Duran i Lleida i el que queda d’Unió, per situar-nos on som ara, seria mentir.
La CUP, pot dir i proposar el que cregui convenient. De fet és el que estan fent. El que no és convenient, és dir-nos, que podran aconseguir objectius socials, sense abans prendre compromisos que poden posar nerviosos a més d’un dels seus militants o votants. Mantenir-se en el no acord, no només pot frustrar a la seva parròquia, sinó que correm el perill d’engegar-ho tot a “can pistraus”.
Heu de pactar, i, ho fareu amb la gent i diputats i diputades de Junts pel Si. Fer-ho voldrà dir que també és fa amb els Convergents, amb ERC, amb la ANC, amb Òmnium, amb Demòcrates per Catalunya, amb Sumate, amb Reagrupament, amb tots els independents de la llista.
Ho fareu amb pretesos corruptes acusats per la justícia espanyola tant lliure i tant justa. Ho fareu amb aquells que van transigir per fer President un espanyol i contrari a la independència. Ho fareu amb aquells que algun dia eren a les files d’un partit tan federal, que impedia l’ús de la nostra llengua a Brussel·les. Ho fareu amb gen d’esquerres, amb gent de centre dreta, amb gent socialdemòcrata, amb gent demòcrata cristiana, amb gent lliberal i fins i tot amb els que només volen la independència.
Si la pretensió, per algun moment pot suposar, que Junts pel Si i la seva transversalitat, és converteixi a la causa de les CUP, haurem fracassat. A Junts pel Si, quan és parla d’eixamplar el ventall sobiranista ho han fet i portat a la practica. Ni un gram de discurs farcit. Fets i no paraules. Junts pel Si, és la mostra d’eixamplament més extraordinària dels darrers temps. Els seus acords i generositat, han demostrat que la causa s’ho val, i amb ella les renuncies de partit i personals que calguin.
De moment a la CUP, com a la “mili” el tema d’eixamplar és pura teoria. Dur-la a terme tant senzill com el que en el seu moment va fer ERC, pactar i fer President Artur Mas. Aquest podria ser l’iniciï d’una nova esquerra que en cap cas pot quedar-se emmurallada com si fossin una reserva india, pura, però més a prop de l’extinció que de la emancipació.
RSS Feed
