
El temps posa a tothom on correspon. Jordi Pujol de moment, per alguns a les clavegueres. Cal però fer justícia històrica. Jordi Pujol ho va tenir clar. Amb la policia nacional espanyola i la Guardia civil amos de Catalunya, el catalanisme, no l’independentisme, no tenia futur. El pacte del Majestic va certificar que el peix al cove va tenir el seu moment. Liquidació del servei militar obligatori i traspàs de la policia “integral”, tot i que amb les limitacions de les duanes, terrorisme i delictes internacionals, al servei policial del Mossos refundat el 14 de Juliol del 1983 sense competències.
Deixar de veure les cares i vestimentes de la policia nacional espanyola i la Guardia civil pels carrers i carreteres de Catalunya, amb les seves estanqueres, no va tenir preu. Una policia nostra amb un comandament nostra. El salt va ser estratosfèric. Un desplegament policial al territori i una preparació dels integrants allunyades del postfranquisme ens ha permès construir un cos democràtic.
Els Mossos són un eina d’Estat. Sense el control de la seguretat i sense algú que faci complir la legalitat vigent, Catalunya no tindria cap oportunitat per esdevenir un Estat. Segur que els responsables, potser no tots, mai van pensar en un escenari pro independència de Catalunya, però ara mateix sense la nostra policia, de moment autonòmica, seria tot més complexa.
La nostra policia, que ha de ser professional i amatent amb el servei que presta, serà la que haurà de garantir-nos la transició de la legalitat espanyola a la catalana. Sabem que el cos dels Mossos és heterogeni. Transversal. Però també sabem que són disciplinats i curosos amb la llei i estem convençuts que quan toqui estaran al servei de Catalunya i els catalans si el mandat democràtic del Parlament i el Govern de la Generalitat ho reclama.
També sabem que l’Estat espanyol, que ara no pot fer us de la repressió física, ho intentarà tot. Per la via judicial i la policial, de vegades utilitzant la Guardia Civil via decisió del jutge de torn o del Mossos també. A CDC amb la Guardia civil als independentistes de les CUP amb els Mossos. Tot estudiat i alguns i cauen de quatre potes.
Hem de mantenir als Mossos d’esquadra immaculats i lluny del debat polític. Els Mossos han de ser la garantia per assolir la independència en termes de seguretat i defensa.
Els Mossos no són de les dretes ni de les esquerres, són i han de continuar sent l’eina que té qualsevol Estat democràtic per fer-lo viable. És per tant convenient que ningú, sobre tot els que treballem per la independència, en faci us partidista ni de cap mena. Els Mossos ja contemplen els correctius adequats per si algú traspassa l’odontologia del servei i les ordres rebudes.
Clar i català, els Mossos mentrestant no siguem un Estat, i com policia autonòmica, també han d’obeir a la justícia espanyola en els seus requeriments. Toca al Govern i partits denunciar l’ús polític del cos, però el que no toca és utilitzar el fet judicial utilitzant als Mossos, com element de confrontació intern i menys culpar als Mossos d’obeir.
Ens queden uns mesos de vertigen. Espanya ja ha fet el seu front entre el PP, PSOE i Ciutadans per intentar guanyar la partida. No els hi regaléssim els triomfos.