Ens ha costat deu i ajuda arribar a la “Llista de País”. Per fi la societat civil, ANC, Òmnium i l’AMI i CDC més ERC, i d’altres que si van afegint, han estat capaços de fer el que una gran majoria volia, practicar allò tant sensat de la “unitat”per guanyar.
Només ens ha quedat un flanc per cobrir. El “radical”, el de la lluita aferrissada per canviar el model social. El mon del independentisme que vol fer d’aquest 27 de Setembre el Referendum que Espanya ens ha prohibit fer, té un petit segment social el de la CUP, que tot i estar compromesos amb la llibertat de Catalunya, no accepten ni entomen, que la fem entre tots. El que no deuen saber, és que ho hi som tots, ho no hi tenim res ha fer. La CUP no vol ser crossa de “la dreta”. Tampoc de ERC. Diuen. El seu tacticisme infantil i poruc els impedeix estar al costat d’aquells que avui proposen el fet més revolucionari dels darrers 40 anys, trencar amb Espanya i el seu Estat.
Els de la CUP, segur que després del 27 seran uns aliats tàctics del procés constituents, però com diu el President Mas, només ho poden ser de debò aquells que també entomen responsabilitats de govern i institucionals el que duri el procés.
El 27 a de ser el plebiscit definitiu i perquè ho sigui vol dir que la llista unitària encapçalada pel Romeva ha de guanyar per majoria absoluta d’escons i si pot ser, amb nombro de vots. La Llei de Hondt a l’hora de repartir escons, determina que és imperatiu que el vot útil per la independència i sentint-ho molt ha d’anar imperativament a la Llista de País.
Els de la CUP, com tota opció política, poden fer el que vulguin, però si existeix coincidència en l’objectiu per la independència, no entenem que avant posin la seva estratègia de partit, renunciant a l’ unitat per guanyar. Sobre tot perquè si guanyem, ells els de la CUP, els anit sistema, els indignats, tindrien amb una Catalunya lliure tots els mecanismes democràtics per si així ho volen els catalans guanyar. Amb Espanya i la dependència la CUP no només no seran actors de primer ordre, sinó que coneixen el que són i volen els espanyols, si perdem el 27 ni la CUP, ni CDC, ni ERC, ni la ANC, ni Òmnium, ni l’AMI, ho tindran fàcil, i per descomptat els de la CUP tampoc.