Els de la primera generació després d’acabada la guerra, tenim la gran sort de viure uns temps que segur esdevindran històrics. Ser lliures i tenir un Estat independent ja no és una quimera.
Diuen que ara és el temps dels politics. Diuen que legalitat, legitimitat i representació ha de ser la clau per encertar el proper pas d’un procés que mai ha estat un camí planer, sinó costerut i ple de trampes.
Els que diuen que ara és l’hora dels politics. Tenen raó. Ha de ser el Parlament de Catalunya on rau la representació dels ciutadans de Catalunya, el que dicti i faci els actes de sobirania que calguin, d’acord les propostes politiques proposades.
Separar però, i fer propostes allunyades de la realitat, en política n’és el fracàs segur. El President Artur Mas, va destacar amb la seva conferencia, un fet, que sembla que ha passat desapercebut voluntària o involuntàriament i que cal destacar amb lletres d’or; “El temps dels despatxos s’ha acabat. Totes les decisions de país han de ser consultades als catalans”.
El president ha llegit i interpretat tres actes extraordinaris, i per això la proposta d’una “candidatura de país”, transversal i netament compromesa per la independència de Catalunya. En cap cas en clau partidista.
Tres fets, que segur esdevindran històrics, més alguns altres: “una cadena o via per la independència, una V baixa i un nou 9 N”, ho posaven fàcil als líders politics que edemes de voler exercir el dret a decidir, volen la independència. Només calia recollir el clam transversal i unànime dels catalans in.. inde...independència. I qui ha fet, i sense cap mena de dubtes la lectura i interpretació més acurada, ha estat el President Mas. La seva proposta, lluny dels marges partidistes, dona resposta a la voluntat expressada al carrer i a unes urnes.
En cap cas, els catalans és manifestaven per unes llistes varies amb paraigües o sense. Tampoc ho feien per uns pressupostos. Ho feien demanant unitat i independència hi ho han fet de forma transversal, donant una lliçó a propis i estranys.
Una llista de País, segur que la resta també ho seran, sense matisos, sense interpretacions dubtoses, sense subterfugis, obertament per la independència, tindrà la bondat extraordinària de posar a tothom a lloc. No hi seran els que no volen la independència de Catalunya. No hi seran els que no creuen en el país. No hi seran aquells que no renunciïn a prebendes temporals per allò més sublim que és Catalunya. No hi seran els corruptes. No hi seran els que pretenen fer una cursa partidista. Una llista de país amb un compromís clar, declarar i exercir la independència és el que volen els catalans. Als politics els hi toca liderar-ho i no cal afegir-hi res més. Primer independència després el que calgui.