“Jo penso i crec amb coses oposades al que tu penses i creus, però defensaré fins on calgui que tu puguis pensar i creure el contrari sempre”. Sembla que un francès ho va dir fa temps. Ho subscrivim totalment.
La tolerància i el respecte són potser els valors basics per construir la democràcia. Les idees, projectes i com és vol la societat, acostumen ha ser implementades, si tens els suports necessaris, que és determinen a les eleccions.
Els perdedors tenen el seu paper. Control, erosionar i criticar els errors de gestió són bàsicament el paper de l’oposició. Les seves propostes només seran acceptades si s’apropen a les tesis dels guanyadors i després d’una negociació. Per cert, és pot governar per tothom, però és inevitable aplicar el programa guanyador i fer-ho, segur que no agrada a tothom. Aquestes són les regles de joc en democràcia.
L’Estat espanyol, el seu govern i els col·laboradors necessaris, s’han carregat les regles de joc. Catalunya te un Parlament amb competències exclusives. Ho diu la Constitució espanyola. Que també determina els drets i obligacions individuals. Espanya no només va dissoldre el Parlament il·legalment, el 155 no tenia cap llei de desenvolupament, sinó que imposen unes eleccions pensant que les guanyarien. Espanya incompleix reiteradament la seva pròpia Constitució que esgrimeixen com la Excalibur moderna.
No acceptar el resultat electoral. Usar la justícia per modificar la voluntat popular. Mantenir que el Parlament no pot tramitar res. A més de carregar-se l’estat de dret, implica destruir una part dels valors fonamentals per construir una societat des de el respecte i la tolerància.
Tothom pensava que la Unió Europea era el lloc on els valors democràtics del respecte i la tolerància, sempre és defensarien. Masses fets ens diuen el contrari. Refugiats, tractament del govern Turc d’Erdogan, crisis amb Rússia, crisis amb la guerra dels Balcans, crisis amb la guerra a Orient Mitja, brexit angles, intervenció política a Polònia, inacció sobre la repressió del 1 d’Octubre a Catalunya, silenci sobre la repressió judicial a càrrecs electes de Catalunya. El club dels Estats fa estona que fallen als ciutadans. El benestar sense valors democràtics, al final sempre trontolla i condueix a situacions perilloses i dramàtiques.
La Unió Europea està renunciant a construir la Europa dels pobles i cada dia que passa no fa res més que refermar que és el club dels Estats, tot i que uns semblin més democràtics que d’altres.
Reduir-ho tot a que són assumptes interns, quan el que succeeix a alguns Estats com l’espanyol, és l’aniquilació de drets fonamentals i universals, conduirà inevitablement a situacions que creiem mortes i enterrades, i una previsible mort anunciada de la Unió Europea.
Sense democràcia i llibertat individual per decidir, l’únic que és construeix primer és un sistema dictatorial, i més tard un regim feixista.
Són els valors de la convivència, el respecte i la tolerància els que possibiliten la democràcia i quan els subterfugis “democràtics” i les trampes jurídiques són imposades, la confrontació està servida. La desaparició de la democràcia també.
L’arquitectura d’un País, ho reconeixem, és sustenta amb totes i cada una de les estructures que conformen l’Estat. Ara bé, quan aquestes estructures són utilitzades de forma partidista, ideològica i poc o gens democràtica, aquest estat és transforma en l’avantsala d’un regim dictatorial, opressor i repressor.
Avui Espanya i el seu govern estan clavant estocades de mort al Estat espanyol. Potser era el que tocava fer al 78. Nosaltres i els demòcrates espanyols hauríem d’estar agraïts a la gent del PP, PSOE i Ciutadans per liquidar, sense saber-ho, l’Estat franquista que varem heretar.
Qualsevol entesa entre els pobles de la Península, només és pot construir des de valors democràtics i respectant el dret a decidir. El proper Estat serà l’Estat de la Confederació de les Repúbliques Ibèriques. Qui pensi que els catalans abandonarem la partida l’erra. És més, a cada acció repressiva, reacció amb convenciment. La República catalana ha vingut per quedar-se. L’entesa amb els monàrquics espanyols, preferim amb els republicans, ja no depèn de nosaltres, i tal com pinta tot plegat, la desafecció està arribant al punt d’irreversalitat que uns pagaran més els altres.
RSS Feed
