Sembla que el sindicalisme gremial és posa en peu de guerra. Que si pagues extres, que si més mitjans personals, que si més mitjans materials.
Oblidar el perquè volem ser lliures per decidir el que ens pertoca dins la Unió Europea, segur ens farà perdedors.
No només és la persecució ancestral contra tot allò que faci ferum de català, és el fet de que no recaptem ni controlem ni liquidem els nostres impostos. És la sangria anyal de més de 16.000 milions d’euros que recapta Madrid i que mai més tornen a Catalunya i ens impedeix fer politiques.
S’ha de ser roí i miserable damnar-li a qui sigui allò que no és té. La Generalitat a més de suportar una solidaritat imposada i falsa, no té capacitat per fer politiques de cap tipus. Sense diners no hi ha politiques. També diriem que no explicar-ho tossudament és un greu error.
Avui el comandament de l’aixeta per invertir, gastar, ajudar, crear riquesa, és fa a través del FLA, hi és Madrid qui la controla. Nosaltres no decidim com gastar perquè d'on no ni a non raja. Madrid o fa per nosaltres i a fe de deu que mai a favor dels desfavorits.
Sánchez, socialista ell, a promès una pluja de 4.000 ME per rodalies a la C.A. de Madrid governada pel PP. A Catalunya i saben que és RENFE-ADIF qui controla rodalies a Catalunya, només un 12% del pressupostat i aprovat a Madrid, que quan arriba sempre ho fa tard. Ho fan sense envermellir-se tot dient que ho fan per rebaixar tensions i reclamacions històriques.
Reclamar als treballadors en general i de la administració en concret que fins que no siguem un Estat renunciïn a reivindicar els seus drets, seria tot un contrasentit. La patronal mai renunciarà als seus beneficis. Culpar a la Generalitat de les penúries salarials i manca de recursos, també és un contrasentit i no explicar detalladament que suposa no controlar els nostres impostos per par dels responsables de la Generalitat, suposa crear el marc mental de que som nosaltres els que no volem arreglar-ho.
També és un contrasentit, i aquest d’una carrega confusionista, que no ajuda al procés veure les nostres esquerres independentistes reclamant drets econòmics i socials saben de que va la cosa tot per guanyar uns miserables vots.
Són els mateixos que reclamen autogovern, governem-nos deien els de les CUP exigin a la Generalitat saben on són els diners i que el reparteix. És com si els sindicats espanyols fincats a Catalunya, però amb seu central a Madrid, reclamessin a la Generalitat millorar les pensions. Voler la independència pels motius que tothom sap i utilitzar-los per erosionar-nos, o donar camp al enemic, directament és d’imbecils.
De bojos. Madrid dilapida amb AVE´s. Dilapida amb Submarins que no suren. Dilapiden rescatant a la banca amb diners de tothom que desprès no recuperen. Dilapida rescatant autopistes a Madrid per desprès tornar-les a privatitzar. Dilapida paga’n al Florentino la seva quota del IBEX 35 amb el Castor. Dilapida mantenint una institució com la monarquia que no produeix ni serveix per res. Dilapida la caixa de les pensions. Són dilapidadors oficials dels diners que no són seus.
No pretenem que és renuncií al dret a viure com persones, però si avui demanem i preguntem als partits si són capaços de substituir el partit per la República, convindrà preguntar-nos si també som capaços a nivell individual d’acceptar que la Generalitat fins la independència de Catalunya, no pot oferir millores i la dependència amb Espanya, és el tap que ens ho impedeix.
Segur que els espanyols unionistes fincats a Catalunya, aprofitaran qualsevol aldarull reivindicatiu per culpar a la Generalitat de tots els mals. Madrid és el regne de la pulcritud i la justícia. Són els que callen davant la maldat pressupostaria espanyola que sempre beneficia a tothom menys als catalans. Als espanyols unionistes que viuen a Catalunya també.
Qui pensi que amb la “fraternitat” espanyola, Catalunya pot construir, vol dir que no en té ni idea del que ha passat els darrers tres segles a la Península i ordre internacional. Avui no tenim les nostres Constitucions arrabassades per dret de conquesta i uns decrets de Nova Planta ens esclavitzen. Avui tenim el territori esquarterat pel tractat dels Pirineus fet entre el regne de Castella i França.
Anorreament del nostre poble, de la nostra historia, llengua i tractar-nos com una colònia extractiva, sempre ha estat la màxima dels, ahir castellans, i avui espanyols unionistes. Només la independència i la República catalana pot acabar-ho i fer-nos lliures. Potser per això haurem de pensar amb el que estem disposats a fer. La resta submissió eterna.
RSS Feed
