L’Estat espanyol i els seus governs de torn, finament i amb el consentiment de les dretes i esquerres catalanes han volgut construir l’Estat de les autonomies, on el centre de decisió, poder real, sempre estigues instal·lat a Madrid. Pels perifèrics un bon sou i ínfules de realitats intangibles.
Avui és pot constatar que l’operació del transit del franquisme a la democràcia va ser una enganyifa. Els terratinents a Andalusia continuen tallant el bacallà. La casta castellana fa i desfà controlant tots els ressorts de l’Estat. A Galicia màfies i amos continuen controlant i fent i desfent. Del País Valencia poc és pot afegir, corrupció i clientelisme per aturar la construcció dels països catalans n’ha estat la màxima. De Ses Illes, més del mateix sota el control dels poders locals d’arrel franquista i al voltant dels March, han fet el mateix que al País Valencia.
De Catalunya, que fins al 2006, formava part de la mateixa pel·lícula, els líders politics amb l’empenta de la societat civil, van descobrir que amb Espanya i el seu Estat les competències per gestionar tenien els dies comptats. L’únic que podien consolidar eren uns espais de poder estrictament partidistes. Misèria i pagar la festa és el que poc a poc una majoria de catalans hem descobert.
La Espanya dels borbons, que va imposar Franco, deixava clar que Espanya continuava sent un concepte centralista, unitari i amb un destí universal. Els gran objectius de Castella, dictadors i borbons, per fer d’Espanya l’Edèn i dels Països Catalans un solar, és el pa de cada dia. Catalunya paga hi ho fa com quan Felip V.
Cap llei autonòmica pot superar la Llei espanyola. Cap disposició democràtica pot superar la “democràcia espanyola”. Cap proposta democràtica autonòmica pot esdevenir realitat sense el permís de l’Estat espanyol. Espanya mai serà Federal i menys Confederal si l’arrel és espanyola.
L’Estat espanyol ho controla tot, ahir i avui, i vol fer-ho sempre. Les concessions administratives generals a les Autonomies d’ensenyament i sanitat, no han fet desaparèixer els ministeris corresponents a Madrid. Espanya ha fet concessions de gestió, mai de poder real i això va ser acceptat per tothom a canvi de cadires i sous. Espanya i el seu Estat han decidit que mantenir el seu poder tenia un preu, que sempre era econòmic, que de moment han pagat gustosament saben que l’arc mediterrani ho garantia. Dèficit, mantenir unes administracions inoperants, i fer de l’Estat una agencia de col·locació, és el preu que hem pagat els territoris a canvi d’una minsa autonomia sempre controlada.
Catalunya, el Govern i l’autonomia concedida graciosament per un TC, no és res més que un graner omplert per formigues laborioses que més tard utilitzaran per enriquir a castes varies, amb una intenció de modernitat que mai podrà ser utilitzada per sortir del forat on són.
Espanya té Estat i Catalunya no. La volen espanyola, la volen castellana i la volen anorrear, fer-ho “democràticament” i amb la seva legalitat n’és l’objectiu. Són les estructures i poders funcionarials de l’Estat els encarregats de fer-ho. Un únic subjecte polític, l’espanyol i una sola llei, la Constitució del 78, és la base argumental que fan servir els del PP, PSOE i Ciutadans per dir-nos als catalans que no tenim drets democràtics i poder de decidir res, que no vulguin els de Madrid.
O fem de Catalunya un nou Estat, o no serem res més que la mamella espanyola eterna. Aprovem les lleis de la nova legalitat catalana i convoquem el Referèndum, fem campanya pel SI i expliquem als indecisos, als del no, als espanyols que volen viure a Catalunya i a la resta que l’única forma de gaudir d’una societat on el benestar sigui justament equitatiu és fer de Catalunya un nou Estat amb forma de República. La resta només serveix als espanyols unionistes, mai als catalans.
RSS Feed
