Espanya i els seus partits no poden acceptar cap acord que suposi perdre l’espanyolitat com únic subjecte polític. Ser espanyol conjumina territori i identitat, fer-ho sense escletxes creant mecanismes legals és el que de moment és diferencia amb el franquisme i l’absolutisme borbó.
Quan una Constitució determina que l’espanyol és el subjecte polític, nacional inviolable, i que aquest fet garanteix privilegis, cap espanyol per interès de butxaca permetrà cap modificació substancial.
No és que el PP tingui arrels franquistes, i uns votants de dretes. No és que el PSOE sigui internacionalista i lluiti per la supressió dels Estats per agermanar la classe obrera, i tingui uns votants variats. Senzillament tot és més cru. Saben que Espanya sense l’aportació “solidaria” de Catalunya, els seus privilegis i nacionalisme espanyol trontollarà, i segur que el repensament del sobiranisme espanyol que quedi s’haurà de refer.
PP i PSOE sense fissures lluiten per la seva única nació, Espanya. Per tant són contraris ideològics a cap altre reconeixement. Els de Ciutadans crossa d’un i altres són més del mateix.
Són els de Podemos i el que els envolta, els que volen introduir un nou discurs, d’aparador, però amb els mateixos objectius que el PP i PSOE. Reconeixement d’un Estat plurinacional diuen. Un referèndum pactat que mai acceptaran el PP i PSOE, però per deixar clar que Espanya és una i amb un únic Estat. Són els que no parlen d’una República Confederal. Són els que no qüestiones els borbons. Són els que volen un referèndum perquè quedi clar per sempre més que som espanyols amb algunes “costumbres regionales”. Són els que no proposen cap altre alternativa que no sigui una Constitució espanyola amb un exercit que garanteix la unitat. Són els que mai qüestionaran que a Espanya només li correspon un Estat i les seves derivades.
Estem convençuts fins i tot, que si els de Podemos governessin, serien tant intransigents respecte la sobirania espanyola com ho són ara els del PP i PSOE. La demagògia i el populisme ja les té aquestes coses. Amb tot, Pablo Iglesias ens ha donat forces mostres de quin és el seu patriotisme i on està situat, amb Espanya, la bandera franquista i borbònica, la seva unitat “plurinacional”, i com no compartint discurs amb el Rivera, dient allò tant tronat que; todos los españoles somos iguales.
Espanya, abans regne de Castella, no pacta amb les seves colònies. Les seves colònies deixen de ser-ho perquè un dia ho decideixen. Remarquem i amb majúscules que cap de les colònies van deixar de ser-ho per un pacte. La unilateralitat sempre va ser el desllorigador.
A aquestes alçades, tot i el silenci dels Estats, el mon sap que Catalunya s’ha guanyat el dret a un referèndum. Pactar-lo seria el més democràtic. Malgrat tot Espanya manté l’opció més intransigent, la del no, i la del més Espanya com resposta.
El Govern del President Carles Puigdemont l’encerta quan commina al govern espanyol a pactar un referèndum. No hi haurà pacte, ho sabem i la resposta ha de ser la d’una data per la independència. Data que s’ha d’explicitar i publicar arreu del mon. És l’hora dels fets, i exhibir-los ara és una necessitat estratègica. Els que ahir emplenàvem els carrers de Catalunya és el que reclamen, dates i unilateralitat si Espanya no vol pactar.
RSS Feed
