Les darreres declaracions fetes per dirigents de la CUP, (Pau Llonch, Anna Gabriel, Antonio Baños, Albert Botran, Benet Salellas), ens han legitimat per dir la nostra. S’ha acabat el bròquil. Els diputats de la CUP, ni són patriotes, ni són revolucionaris. Tot és redueix a un antisistema de carrer i de poca volada.
Avui, els dubtes és van esvaint. Les CUP no només no representen una part del sobiranisme, sinó que no representen altra cosa que el NO al model social, millorable cert, que tenim, i acceptat per una immensa majoria de catalans.
Avui, finiquitem la confiança a la CUP. Avui comencem a preparar-nos per les noves eleccions que hores d’ara ja semblen inevitables, i ho farem publicant un article d’en Francesc Xavier Hernández, historiador i publicat el 8 de Novembre d’aquest any al Bloc del racocatala.cat, que d’entrada ens va semblar provocador i ara clarivident:
“La derrota que s’albira pot ser terrible: La més dura, per més inesperada i per pròpia, per haver estat provocada per la nostra gent. La CUP és l’espill fosc que reflexa la misèria de la nostra historia, la historia d’un poble vençut, degradat, colonitzat, un poble venut, un país amb una classe política patètica i ignorant, un poble caïnita que amb prou feines manté un mínim de dignitat. Un poble incapaç de sumar, una gent que aplaudeix el botxí abans de fer costat als germans.
En breu el gran protagonista serà la CUP. El programa principal esta clar; “Abans espanyols que avançar al costat d’en Mas i els convergents. Que visquin les cadenes”. Un programa que lluny de debatir propostes i idees s’ha centrat en tallar el pas al presidenciable de la coalició més votada. L’actitud de la CUP, i la monstruosa traïció que prepara, no tenen precedent a la historia del país. Infiltrats fins les orelles per serveis de seguretat diversos, exercint les pitjors maneres de la ingenieria holistica-utopica (en el sentit poperià), incapaços de llegir el present i de sumar cara al futur exhibeixen amb desvergonya la seva brutal prepotència ignorant. Ni un bri de cultura democràtica, just com pertoca a la nostra covarda, pobra, bruta i tant salvatge terra.
Avui, com lleons i acaronats pel poder, bramen contra allò possible i demà, consumada la victòria de l’Estat mantindran amb justificatius miolets de gat la necessitat de continuar la lluita (just com la FAI al 33). Rajoy, l’Estat, ha guanyat amb sublim mestratge, utilitzant la CUP per destrossar el procés i mantenir Catalunya dins la lògica estatal. En fi les coses són com són i el país es el que és (i que aviat deixarà de ser). No tingueu cap dubte la derrota pot ser terrible i voldria equivocar-me. Sembla que aviat començarem una etapa d’exili interior”.
Les darreres actuacions de l’Estat i de les CUP, confirmen que en Xavier Hernández la va clavar. Penós, però malgrat tot continuarem la lluita, i ara amb un afegitó més; desemmascarar la CUP.
RSS Feed
