ERC, desprès del seu desastre ideològic i electoral apostant per un segon tripartit, també fa ver la seva travessa del desert. L’esquerra d’en Carod i en Puigcercós, de 23 escons passen a 10 escons. L’entesa “nacional pel progrés” va suposar un desastre apocalíptic per ERC en termes electorals i prestigi polític.
ERC va apostar per la qüestió social amb els “antiindependentistes” del PSOE i d’Iniciativa. Les qüestions de país van ser relegades, i el país va respondre com calia, castigant-los a les urnes.
Des de el 2010 – 2012, ERC fa el seu sorpaso intern. Primer país i desprès lo social va dir en Junqueras a la seva presentació. Semblava que la qüestió independentista surava per sobre d’altres vel·leïtats de curta volada, saben que cap política és possible si no ets amo del teu futur i recursos. ERC fins i tot s’avé ha fer coalicions amb organitzacions com Reagrupament i DC per redreçar i descarregar-se d’un discurs massa espanyolista. “Tot un miratge”. ERC semblava que definitivament apostava per la independència de Catalunya.
CiU amb 62 Diputats, fa el gest més patriòtic de les darreres dècades, convoca a mitja legislatura eleccions, poden acabar-la, portant en el seu programa la proposta inequívoca “del dret a decidir”. Gest patriòtic per mol que alguns s’entestin en dir-nos que no podia fer altra cosa.
Per primer cop des de el 1978 un President desprès de la darrera tancada de porta del govern espanyol. També tenia l’opció d’acabar la legislatura amb el suport que li donava el PPC, decideix que amb l’Estat espanyol i els seus respectius governs no hi ha res ha fer.
Una campanya ignominiosa de l’estat espanyol i el seu govern, més el despropòsit tàctic perfectament estudiat de desconfiança permanent al president Mas i a CiU per part de ERC, fa que el President no només no obtingui la majoria per defensar institucionalment el dret a decidir, sinó que rebi de totes bandes els atacs més ferotges que un president de Catalunya per haver defensat el dret dels catalans a decidir, rep.
El “pacte de legislatura” (CiU, ERC) donava entendre que s’enterrava la destral per combatre la desconfiança. Il·lusos. La nova estratègia de ERC seria ajudar no a governar sinó al desgast polític i personal del President. Els nous treballs del ministeri de l’interior i nous informes, fan possible desenterrar el missatge de la desconfiança. La negativa per formar part del govern és manté. Corrupció, retallades, dretes i desconfiança són les armes de destrucció que ERC utilitza per guanyar, de moment a les enquestes. De fet els unionistes espanyols mai han estat tant contents. Els hi hem posat la carnassa hi han picat com babaus. No cal ni tenir arguments més enllà de la legalitat. Els d’esquerres catalans mai posaran el país per sobre de les qüestions socials, ho pensen i nosaltres ho confirmem. CDC, ERC, i la CUP haurien d’anar junts amb el president fins al final i si no ho fan és senzillament perquè volen un tipus d’independència que és pura utopia.
ERC, ara és mante ferm amb la proposta de llistes separades. Fins i tot s’atreveixen amb la ANC per intentar modificar resolucions assembleàries. ERC vol guanyar les primeres eleccions autonòmiques que és convoquin. La resta volem guanyar la independència, i a fe de Deu que ens fa més patxoca la proposta de “Llista de País” sense partits del President Artur Mas que la de ERC, sobre tot perquè la veiem sincera, triomfadora i tant transversal com tot el que ha fet la societat civil els darrers anys.
Llegir com membres destacats de ERC s’ha n’alegren del fenomen de “Podemos”, ens posa la pell de gallina. Abonar la tesis de que un nou poder a Espanya, ens pot ajudar a ser lliures, sobre tot quan ja diuen amb total claredat que d’independència res i que som espanyols ens agradi o no, això si tenim dret a decidir, però el que ells ens diguin, és un despropòsit i traïció. Si ERC no fa el viratge i urgentment de país, caldrà desemmascarar-los, i situar-los on correspon, mai al cantó dels generosos i patriotes.
RSS Feed
